L’Helena Martí és bioestadística i després de cinc anys fent investigació a ISGlobal aquest 2022 ha començat una nova etapa professional a Iris, una enginyeria especialitzada en sistemes de monitorització i aplicació de la intel·ligència artificial en processos productius. Ha aconseguit aquesta nova posició després d’haver guanyat el Challenge 2021 del Top Secret Rosies, un programa formatiu innovador que ha organitzat per primera vegada l’Intelligent Data Science and Artificial Intelligence Research Center (IDEAI – UPC) i el laboratori d’innovació social digital Sokotech. El repte que va resoldre Martí per a Iris buscava una solució per reclassificar grans de blat de moro a través de fotografies i ara, en aquesta companyia, participa en un projecte de bioestadística aplicant intel·ligència artificial
Top Secret Rosies busca apoderar dones recent graduades en l’àmbit de la intel·ligència artificial. Potser per aquest motiu, Martí creu que no era el públic objectiu del curs ja que s’hi va apuntar després d’haver fet estadística, un doctorat a París i quatre anys de postdoctorat a Suïssa als que ha de sumar cinc anys a ISGlobal. Això no li va impedir aprofitar el que considera una oportunitat de poder rebre una formació específica en un tema que sempre li havia interessat, la intel·ligència artificial, després d’un temps estancada a la feina. Sense passar per aquesta l’experiència, Martí creu que no s’hagués “atrevit” a postular-se per una posició com la que ara ocupa. “Ha estat una molt bona opció, participar al Challenge”, diu Martí, “m’ha obert la porta directament”. Per això, en fa una molt bona valoració malgrat que reconeix que van ser moltes hores de dedicació. “Programar enganxa”, admet, “va ser molt excitant”.
La segona guanyadora del Challenge, en aquest cas, d’HP, ha estat Paula Camargo. Té el doble grau d’Enginyeria Informàtica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili, de Tarragona. El curs passat estava d’Erasmus a Suècia -on s’hi ha quedat per fer un màster de Bioinformàtica- i no va poder cursar una assignatura que li interessava en intel·ligència artificial. La van avisar que es feia el Top Secret Rosies i va decidir provar-ho. “La intel·ligència artificial és a tot arreu, és important saber-ne”, diu Camargo.
Amb només 23 anys, ja fa temps que programa i per tant, el repte d’HP li va resultar relativament senzill. Es tractava de desenvolupar un programa per ajudar a les persones amb visió reduïda a llegir documents o tiquets de compra. Va triar-lo perquè precisament el seu pare té visió reduïda i li va semblar una bona manera d’utilitzar la intel·ligència artificial amb la finalitat d’ajudar. “Hi ha molt desconeixement i només es creu que els robots ens venen a substituir”, lamenta Carmargo, que veu la vessant més social de la tecnologia.
Després de guanyar el premi, veu que ha estat una molt bona experiència i això que no n’estava del tot convençuda perquè durant aquella època acabava la tesi i estava força estressada. Ara, però, se n’alegra d’haver passat pel programa, malgrat la càrrega de feina que li va suposar.
“Per dones i per a dones”
Camargo i Martí han estat les dues guanyadores dels reptes de la primera edició del programa, una iniciativa que vol precisament, fer créixer el nombre de noies que es dedica a la intel·ligència artificial, un sector encara molt masculinitzat. Així ho explica Karina Gibert, directora científica i acadèmica d’un programa que s’ha dissenyat “per dones i per a dones” i que, per tant, tot està concebut per augmentar la presència femenina al sector.
Ara que ja treballen en els detalls d’una segona edició, Gibert explica molt satisfeta els resultats d’aquesta primera edició perquè el projecte va néixer petit i amb poc finançament però es van “tirar a la piscina” i van aconseguir els patrocinadors necessaris per poder-lo tirar endavant. Just acaba de fer un any que s’hi van posar. Van rebre 53 sol·licituds i se’n van seleccionar 21. Destaca que són de procedència molt diversa, a nivell formatiu, i també d’orígens. “M’agrada molt dir que no tot eren noies de Barcelona”, afirma Gibert, perquè com que era en línia s’ha donat l’oportunitat a graduades d’arreu del territori des de Manresa, el Pallars o fins i tot residents a l’estranger, que no ho haguessin fet si s’haguessin hagut de desplaçar.
Els referents, peça clau
A banda de la formació específica, el programa també inclou una “tercera pota”, segons Gibert, per donar a conèixer referents. “Estan soles a les seves feines”, lamenta. I per això, creu que fer aquesta xarxa pot obrir portes a altres graduades que dubtin d’entrar al sector. Martí subscriu aquesta situació. Al seu equip són 20 i només hi ha tres dones. Creu que hi ha moltes noies que no s’atreveixen a fer determinats passos que sí que fan els homes. “Nosaltres som més exigents, si no estem gairebé a la perfecció, no fem el pas”, alerta. Camargo també ho veu i constata un “desequilibri brutal” en equitat en els dos graus que ha fet ella. A Biotecnologia, l’estudiantat és divers mentre que a Enginyeria Informàtica, tot són nois. Per això, defensa incentivar més les noies a seguir carreres STEM. “Fer-ho, ho poden fer fins i tot millor”.
