Amb la carrera d’Enginyera Industrial recent acabada Joan Orús (Barcelona, 1975) va liderar el projecte del primer vehicle elèctric solar. Es deia Despertaferro i va ser l’inici d’una trajectòria prolífica en el sector de la mobilitat sostenible que aquest 2023 pren una nova dimensió. Orús és artífex de la reindustrializació de Nissan amb D-Hub, on hi participa l’empresa que dirigeix, QEV Technologies. El repte és majúscul o més ben dit, múltiple: impulsar la primera fàbrica exclusivament de vehicle elèctric – de la marca pròpia Zeroid però també d’Ebro i altres empreses- donant feina als treballadors que van patir el tancament de Nissan i posar el seu granet de sorra a la reindustrilizació que creu que necessita el país. “El temps de la globalitat i la deslocalització s’ha acabat”, diu Orús. En aquesta entrevista a Fulls d’Enginyera ens desgrana com ho faran.

La setmana passada vau ratificar l’acord per a reindustrialització de Nissan. Per qué és tan important?

És un moment històric. Durant mots anys hi ha hagut molta cultura del sector de l’automoció a Catalunya. També hi ha hagut moments de canvis els darrers cent anys. I aquest moment també esperem que passi a la història.

Els objectius que teniu són molt ambiciosos...

Evidentment; sinó no haguéssim fet tot el procés. Però creiem que no és fer volar coloms sinó que són objectius realistes pel moment de canvi que viu l’automoció actualment. Esperem convertir, doncs, l’ambició en realitat d’aquí poc.

Quan és d’aquí poc?

Tot just ens acaben de donar les claus. Tot el 2023 l’utilitzarem per adequar les instal·lacions. Hem recollit tots els actius que tenia Nissan però s’han d’adequar als productes que volem fabricar nosaltres. Per tant, l’any serà per a preparar totes les línies de muntatge, soldadura, la pintura i la part d’estampació, per a produir els vehicles que volem. Pensem començar a produir a partir del 2024 en diferents fases. Hi ha una primera fase, la CKD, per començar a portar components sub-assamblats des de la Xina i muntar una línia d’assemblatge aquí. La segona seria posar en funcionament les línies de soldadura i pintura, i la darrera seria fer la producció d’estampació a Barcelona. Són les tres fases que volem dur a terme fins que la fàbrica funcioni al 100%.

Per tant, l’objectiu final és fabricar 100% a Barcelona?

L’objectiu és fabricar el màxim aquí. Ningú no ho fa sempre al mateix país, ni Renault, ni Mercedes, ni Volkswagen... i s’acaben comprant components a altres llocs del món. Però sí, volem poder fabricar més del 70% dels components al nostre país.

Tal com tenim la indústria és possible o calen noves iniciatives?

No crec només que sigui possible, sinó que és necessari. Penso que el temps de la globalització i la deslocalització s’ha acabat. Els darrers anys ens han demostrat que hem de tornar a un sistema global més sostenible. Això passa per més localització, no deslocalització. Precisament poder tenir els proveïdors a prop i fabricar a prop és una prioritat absoluta del sector de l’automoció. No és el meu somni, crec que tot el sector se n’ha adonat i tot Europa treballa en aquesta direcció.

Què implica traslladar la producció de la Xina a Catalunya?

Implica que cada vegada gastarem menys diners amb transport i taxes i ho gastarem amb costos de producció. Per això ho fem amb tres fases, perquè necessitem un any i mig per adequar tots els sistemes informàtics de la nau. Si volem començar tan aviat com sigui possible per donar feina als extreballadors de Nissan tan aviat com sigui possible, hem de considerar un inici de fabricació CKD. Ho fem per dos motius, el ‘time to market’, és a dir, per poder subministrar el més aviat possible vehicles al mercat. Això és crucial pel desenvolupament de la marca i la companyia. En segon lloc, ta,mbé ho fem per donar feina al màxim de treballadors.

Ja heu començat a contractar?

Sí, ja tenim les primeres quinze persones. Hem començat per directors, managers – perfils tècnics i enginyers- i l’àrea de manteniment – perfils més operatius - que és la que més necessitat té a curt termini.

Us comprometeu a contractar els treballadors de Nissan; com ho fareu?

Creiem que realment és possible i l’únic problemàtic és el temps; amb quant de temps ho fem. Si ens plantegem el projecte a tres anys és una realitat assumible. Ara, som capaços en un any? Aquest és el repte. El temps amb el que aconseguirem contractar tota la gent de la bossa de reindustrialització de Nissan.

La manca de talent també es a l’ordre del dia, la patiu? Que es pot fer per revertir-la?

Evidentment, les polítiques ajuden. Tenim dos problemes. El primer és crear projectes i salaris prou atractius perquè el talent no marxi a l’estranger. El segon és trobar mes vinculació entre la universitat i l’empresa, que sempre han estat força desvinculats. A QEV fa més de deu anys que organitzem un màster per a enginyers que es volen dedicar al món del motorsport i vehicle elèctric. Hem solucionat aquesta mancança associats a la universitat, oferint un curs per complementar els estudis. Per tant, suplim nosaltres mateixos la mancança que hem detectat per tal d’adaptar els enginyers a les nostres necessitats. Em preocupa molt més el primer problema, perdre talent per capacitats econòmiques que aquest segon.

Comentaves que el temps de deslocalització s’ha acabat, apostes com la vostra són fàcils a Catalunya? Heu tingut suports?

Possiblement som punta de llança. Pretenem muntar la primera fàbrica dedicada exclusivament a la mobilitat sostenible, sense cap vehicle de combustió. És un repte ambiciós. Hem tingut el suport de la Generalitat i estem contents tant amb el la Direcció General d’Indústria, amb Natàlia Mas, com amb el Departament d’Empresa, amb el conseller Torrent i Albert Castellanos. En àmbit estatal, hem aconseguit rebre ajudes de PERTE de vehicle elèctric però amb concurrència competitiva. No és que el govern hagi fet un esforç per nosaltres sinó que hem estat capaços de fer un consorci de divuit empreses que hem optat al PERTE, l’hem pogut presentar i salvar malgrat totes les dificultats del procés i les bases. Per fi hem rebut les ajudes i per tant, estem agraïts també al Ministeri. 

Creus que caldria apostar més per aquest tipus d’iniciativa?

El Govern ha de seguir centrat en reindustrialització, perquè falta molt camí. És un moment de transformació global, Espanya és el segon fabricant de vehicles d’automoció a Europa, el segon després d’Alemanya, i si en aquest procés de transformació cap al vehicle elèctric no som capaços de liderar aquesta transformació, ens quedarem enrere i perdrem el procés de producció. França, Anglaterra i Itàlia hi estan apostant moltíssim i si no anem al mateix ritme podem passar de ser el segon fabricant al quart. I el sector és molt important pel PIB nacional. El procés de transformació, doncs, és vital i nosaltres pretenem posar el nostre gra de sorra en aquest procés de reindsutrialització per impulsar el vehicle sostenible de cara al futur.

Ja per acabar, com has viscut aquest procés en un terreny més personal?

Han estat dos anys de feina per arribar a aquest punt. Parlant amb amics a vegades ho comparo amb un part de dos anys. Per fi la criatura ha nascut i ara s’ha de fer créixer el nadó i alimentar-lo bé perquè creixi sa i fort. El repte és molt llarg. Creiem que ens han donat una gran oportunitat i hi hem aconseguit lluitar. I això comporta una gran responsabilitat i estem intentant demostrar que en som dignes. Estem satisfets pel camí fet fins ara i amb ganes d’afrontar el futur que ens depara fer créixer una marca nacional de furgonetes i autobusos elèctrics que pugui créixer i puguem exportar a la resta del mon. Aquest és el repte que tenim davant.