La justícia climàtica és un concepte que busca entendre la càrrega desigual dels efectes del canvi climàtic sobre la salut de la població. Aquesta es troba profundament lligada a les desigualtats socials en salut, ja que destaca que els grups socioeconòmicament més desfavorits són els que corren més risc de patir els efectes negatius del fenomen. Segons ha exposat Carme Borrell, gerent de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, durant la jornada Impactes socials del canvi climàtic i reducció de les desigualtats, organitzada per la comissió de canvi climàtic i economia circular, "les desigualtats socials posen en relleu que la població més vulnerable socioeconòmicament té pitjors indicadors de salut". Al llarg de l'acte, organitzat per Enginyers Industrials de Catalunya i la Fundació Fòrum Ambiental, s'han presentat diferents dades i estudis que han oferit una visió completa sobre el tema en el marc del cicle de conferències sobre el Model econòmic i social en un context d'emergència climàtica.
L'acte ha deixat clar que aquestes desigualtats exposades no són només una qüestió local, sinó global. Borrell ha apuntat que "la majoria d’emissions d’efecte hivernacle provenen dels països rics, mentre que els més afectats són els habitants dels països amb baixos ingressos", un desequilibri que posa en perill les comunitats més vulnerables arreu del món.
Per aprofundir en aquesta temàtica, l'Agència de Salut Pública de Barcelona ha elaborat un informe titulat Canvi Climàtic i Salut a la Ciutat de Barcelona, que ha analitzat els efectes del canvi climàtic sobre la salut i les desigualtats de les persones. L’informe aborda diversos factors, començant pels aspectes estructurals que influeixen en el context polític i socioeconòmic, fins als aspectes més específics com el model energètic, de transport, producció i consum.
"Els aspectes mediambientals, com l’augment de les temperatures, les precipitacions irregulars o l’augment del nivell del mar, tenen un impacte directe sobre la salut", ha assegurat Borrell. Aquests efectes poden provocar un augment de malalties, lesions i mortalitat, amb conseqüències indirectes com la malnutrició i els problemes de salut mental.
Les desigualtats també es reflecteixen en la qualitat de l'aire i la presència de partícules PM2,5, que són més comunes als països amb més pobresa, especialment a Àfrica i Àsia, com ha indicat un informe elaborat per Lancet Planetary Health del 2024. "Les partícules PM2,5 són una amenaça per a la salut, i els països més pobres són els més afectats per aquesta contaminació", ha subratllat Borrell.
A Barcelona, el Pla Clima de la ciutat ha establert un mapa de vulnerabilitat a les onades de calor, destacant que els barris del nord i de Sants-Montjuïc, on es concentren les rendes més baixes, són els més afectats per les altes temperatures. Borell ha explicat que "aquests barris tenen més vulnerabilitat a la calor, mentre que els barris més rics com Sarrià-Sant Gervasi són menys susceptibles".
Un altre aspecte crucial és l’impacte del canvi climàtic en la mortalitat. "L’evolució del risc de mortalitat per calor a Barcelona mostra que les persones de més de 65 anys, les dones i aquelles amb menys estudis tenen més probabilitats de morir a causa de les altes temperatures", ha assenyalat Borrell.
Pobresa energètica
Un fenomen estretament relacionat amb la justícia climàtica és la pobresa energètica. "Es defineix com la incapacitat de mantenir la temperatura adequada a casa", i Borrell ha afegit que és una situació que afecta directament a la salut. Les principals causes de la pobresa energètica són la baixa eficiència energètica dels habitatges, els alts preus de l’energia i els baixos ingressos. "Aquesta està augmentant a causa de la calor extrema", han advertit des de l'Agència de Salut Pública de Barcelona.
Segons les dades de 2016 a Barcelona, el 9,4% de les persones no podien mantenir la casa a una temperatura adequada durant els mesos freds, mentre que l'11,4% patien la mateixa situació durant els mesos calents. A més, un 13,9% de la població va experimentar endarreriments en el pagament de factures d’energia. La pobresa energètica té greus conseqüències per a la salut, com pitjor salut percebuda, pitjor salut mental i un major ús dels serveis sanitaris.
En l'àmbit global, l’article La justícia del sistema terrestre, publicat a Nature Sustainability, ha destacat la necessitat de repensar el sistema global per garantir la justícia climàtica. Aquest estudi parla de tres dimensions de la justícia: entre espècies, intergeneracional i intrageneracional. "Si estem sobrepassant molts dels límits planetaris, ens haurem de replantejar la societat en què vivim", ha conclòs Borrell al respecte.
La jornada ha remarcat el fet que la justícia climàtica ha de ser un element clau en els plans de mitigació i adaptació al canvi climàtic. "No es pot deslligar dels determinants de la salut" ha destacat Borrell, i afegeix que tenir en compte la justícia climàtica millorarà l’equitat en els indicadors de salut tant a escala local com global. Les dades i els diferents estudis presentats han coincidit en el fet que si implementem la justícia climàtica, les desigualtats socials en salut es poden reduir.
