La biomassa s’obre pas lentament tot i el poc coneixement general i els entrebancs legals

Segons el Clúster de la Biomassa de Catalunya, els estudis situen el volum actual del mercat al nostre país en 200 milions d’euros i s’estima que ocupa més de 1.700 persones. Un volum que l’entitat qualifica de molt baix i desenvolupat en un sector encara molt migrat i transversal. No obstant això, l’explotació de combustibles d’origen natural té molt camp per córrer i contínuament es desenvolupen projectes d’empreses que tenen una part de la seva activitat relacionada directament o i directament amb aquest sector.

TEXT: CARLES CLARET I VILASECA

Bona part de l’extensió verda catalana és de titularitat privada i només un 23% ha estat declarada d'utilitat pública. En els últims anys, el creixement de la massa forestal continua a un ritme elevat ja que l’explotació agrícola i ramadera s’ha anat limitant i especialitzant en àrees concretes. Entre l’any 1993 i el 2009 la superfície arbrada es va incrementar un 4%, a un ritme de poc més de 8.250 hectàrees anuals.

Segons dades de l’Euroestat, només països del nord d’Europa com Finlàndia i Suècia, així com Àustria, tenen un percentatge de terreny arbrat superior al de Catalunya. Tot i així, com reflecteix el document Estratègia per promoure l'aprofitament energètic de la biomassa forestal i agrícola (2014) subscrit per cinc Departaments de la Generalitat de Catalunya (Agricultura, Empresa, Presidència, Economia i Territori), ni el 0,06% del PIB global català deriva dels aprofitaments forestals.

ALTA DENSITAT VERDA

La densitat d’arbres i el creixement del sotabosc augmenta quan s’abandonen els boscos, que acaben acumulant una quantitat molt elevada de combustible. Els ecòlegs, els agents rurals, els bombers, els propietaris forestals i la mateixa Generalitat admeten que el bosc, sobretot en els mesos més càlids, s’ha convertit en un polvorí. Malgrat tot, segons els propietaris privats, amb les baixes aportacions de l’administració, no poden mantenir els seus terrenys com caldria per evitar els incendis.

Davant d’aquesta situació, sembla clar que hi ha una veta de mercat de llarg recorregut per a empreses que dediquin les unitats de negoci principals a la creació de combustibles alternatius d’origen natural i vegetal però, “Catalunya importa més del 90% de l’energia primària que consumeix i, en canvi, la biomassa s’ha d’exportar perquè no hi ha prous centres de consum,” sentencia, per contra, Ferran Garrigosa, gerent del Clúster de la Biomassa de Catalunya. “Quina contradicció, oi?,” continua dient, “doncs és així. Itàlia i França aposten clarament per les energies renovables, però a Catalunya ens costa veure-ho.” La veta no acaba d’estirar-se malgrat que l’aprofitament forestal, especialment de fusta, representa una alternativa al manteniment d’una extensió verda tan àmplia que converteix els boscos en magatzems d’energia.

Al 2014, segons el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, un 35% de la fusta es destinava a la biomassa, un 27% a la serra, un 23% servia per a fer llenya, el 14% es triturava i l’1% restant servia per a pals, perxes i estaques. Tot i que, de mica en mica, el mercat es va ampliant, segons Ferran Garrigosa “hi ha molt desconeixement. Falta molta comunicació i molta formació.” Sobre aquestes premisses es basteixen els pilars estratègics que pretén desenvolupar el Clúster Biomassa de Catalunya.  

IMPLANTACIÓ

Tenint en compte els criteris d’eficiència energètica, l’àmbit industrial i empresarial dedicat a l’explotació de la biomassa “és creixent, sobretot en la part més primària de producció de biocombustibles”, exposa Garrigosa. “Hem de pensar que un cop s’ha instal·lat un equip de biomassa té una vida útil mínima de quinze a vint anys i el consumidor queda fidelitzat durant molt de temps. L’altre aspecte és el de la velocitat d’implantació que, en funció del preu dels combustibles fòssils, evoluciona de manera variable”.

Ens els últims temps sembla, segons el mateix clúster, que hi ha algunes tendències en l’elecció del tipus d’explotacions. “La implantació de nous projectes de biomassa se centra en la generació de calor. Actualment, només hi ha tres plantes de generació elèctrica amb biomassa lligades als antics règims especials.” Quant a la generació de llocs de treball, el president del clúster explica que “la biomassa té pràcticament tota la cadena de valor al territori, sobretot en entorn rural. Per tant, l’impacte en l’economia local és directe i els llocs de treball que es generen, també”.  

Ara bé, pensant en el futur, la gran oportunitat de la biomassa rau, sobretot, en el desenvolupament dins del sector industrial. La clau es troba en les seves mateixes característiques, que la fan l’única font renovable capaç de generar vapor i calor per aplicacions d’alta temperatura a preus competitius i amb total gestionabilitat. En aquest sentit, imagina Ferra Garrigosa, “si pensem en una Catalunya 100% renovable al 2050, la biomassa, de ben segur, funcionarà a tots els polígons industrials amb consums de calor. La velocitat en el desplegament només depèn de la conscienciació i les polítiques de promoció d’aquesta tecnologia”.

[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"1471","attributes":{"alt":"","class":"media-image","typeof":"foaf:Image"}}]]

MARC LEGAL

A Catalunya, avui en dia, la cadena de valor que representa el clúster és molt extensa i variada, explica Garrigosa: “va des de la propietat forestal fins al consumidor, passant per la producció de biocombustibles, l’enginyeria, la fabricació d’equips, els serveis energètics etc.” La legislació i àmbits de regulació, per tant, són molt diversos. Amb l’objectiu de tenir un marc de regulació més definit, les empreses agrupades al cúster estan treballant en un estudi sota el paraigua d’un projecte Interreg Europeu anomenat BIO4ECO que, precisament, pretén, per una banda, identificar l’extens marc legal i, per altra banda, detectar les barreres legislatives actuals que dificulten el desenvolupament per proposar solucions. Ferran Garrigosa avança, respecte a aquest estudi en fase d’execució, “que hi ha molts aspectes a millorar”. La legislació espanyola, sense anar massa lluny, no ajuda al desenvolupament de les indústries generadores de biocombustible.

Últimament, la premsa s’ha fet ressò del disseny, per part del govern espanyol, d’unes subhastes per a la generació d’energies renovables no gaire favorables a la biomassa. Això provoca que el creixement i la implantació s’alenteixin. Les competències sobre energia depenen de l’estat i no estan transferides a la Generalitat. Tot i aquest handicap, l’estratègia del govern català, gairebé antagònica a l’espanyol, assegura Garrigosa, “dona molts més fruits, juntament amb les polítiques de promoció de l’àmbit de la biomassa que impulsen les diferents Diputacions. Així, recentment, s’han aprovat quatre projectes amb fons FEDER (un de cada Diputació) que preveuen una inversió de 20 milions d’euros en 68 projectes en diferents equipaments municipals catalans. ”Tot un èxit que a la resta de l’estat no es dona,” subratlla el president del Clúster de Biomassa.

EL CLÚSTER

Ferran Garrigosa, explica que l’entitat, actualment, “representa aproximadament el 70% del procès valorització energètica de combustió amb biomassa d’origen forestal.” Malgrat tot, afegeix, el sector “en un futur pot abastar els processos de gasificació i digestió anaeròbica i biocombustibles d’altres orígens com agroalimentaris, cultius energètics, etc.” Garrigosa exposa que “la biomassa és un sector que està evolucionant i creixent. Cal procurar que la tecnologia no vagi per davant de la legislació i que el desenvolupament es faci de forma professional i ordenada per evitar casos de males praxis”.

Per aquest motiu, el membres del clúster que agrupa les empreses d’aquest sector basa l’activitat en un decàleg que té com a màxima finalitat fixar els principis i normes bàsiques d’obligat acompliment per garantir un desenvolupament ordenat, sostenible i respectuós amb el medi ambient del sector de la biomassa amb usos energètics. Les premisses mediambientals són necessàries davant dels possibles efectes contaminants de les­ plantes de generació de components com el pèl·let, el combustible sorgit de residus forestals i l’assecament de fusta o altres elements vegetals premsats i comprimits.

[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"1472","attributes":{"alt":"","class":"media-image","typeof":"foaf:Image"}}]]