Segurament, la tecnologia que més portes obre al canvi en aquest MWC són les xarxes 5G, tot i que el seu desplegament massiu no és imminent. L'impacte del 5G s'estendrà molt més enllà de l'increment de velocitat de navegació, millor rendiment o més eficiència energètica. Així doncs, a banda de descarregar ràpidament elements ubicats al núvol de la xarxa, la veritable importància del 5G és que canviarà l'actual model productiu, juntament amb l'aprenentatge intel·ligent de les màquines.
Les xarxes 5G permetran, doncs, controlar de forma remota factories de producció amb molt pocs treballadors, fer circular cotxes i autobusos sense conductors o multiplicar el nombre de sensors per controlar des del rec agrícola fins a l'enllumenat públic. Per tant, quan es parla de 5G, es fa referència també a la millora dels serveis mèdics, vehicles sense conductor o millores d'accés a serveis bancaris.
No obstant això, encara li falten alguns passos per desenvolupar-se. La tecnologia ja està disponible, però encara no hi ha un estàndard definit. Els estats no han adjudicat l'espectre necessari, no s'han produït les respectives subhastes i falta el desplegament físic de la xarxa. Al 5G s’hi arribarà a poc a poc, al contrari que la transició de 3G a 4G, que va representar un canvi radical. Ara, l'estàndard estarà basat en els mateixos principis que el 4G, però corregits i augmentats, de manera que l'evolució serà lineal.
El 5G ampliarà la capacitat del 4G i permetrà usar quantitats il·limitades de freqüències en la mateixa connexió, perquè es faran servir bandes de molt altes que ara tenen poc ús. Els usuaris percebran, especialment, les millores del 5G quant a la velocitat. Mentre que amb el 4G s'aconsegueixen velocitats mitjanes de 100 o 200 megabits per segon a les xarxes més avançades, amb el 5G s’arribarà a un gigabit per segon, i l'expectativa és arribar a 5 gigabits i fins i tot a 10 gigabits.
Una altra de les aplicacions de la xarxa 5G és la conducció a distància de màquines. És necessari un gran ample de banda i que no hi hagi lapses de temps entre que se li ordena una acció a una màquina i l'executa. Així doncs, per exemple, es pot conduir des d'un simulador un cotxe teledirigit a 50 quilòmetres de distància. Fins al 2022, el mercat mundial de la mobilitat connectada creixerà a un ritme proper al 25% anual, per la qual cosa, en pocs anys, els cotxes es convertiran en una part activa de l'internet de les coses. La tecnologia d'interconnexió d'elements serà capaç de comunicar-se amb diferents aparells o instal·lacions, per exemple en el recinte d'una casa intel·ligent.
Precisament, entre les grans tendències tecnològiques que trobem en l’edició d’enguany del MWC, també destaca l'internet de les coses, concepte en el qual s'inclou la llar connectada que apuntàvem, la indústria 4.0, les tecnologies aplicades al retail i, fonamentalment, el cotxe connectat. Dit d’una altra manera, l'internet de les coses dota de connectivitat tots els objectes d'ús quotidià, des de neveres, rentaplats, comptadors d'aigua, calefacció, torradores, galledes d'escombraries, papereres, etc.
Per portar a terme aquestes innovacions, cal avançar del 4G al 5G, ja que ofereix velocitats d'accés més de 10 vegades superiors a les actuals. A més, es redueix la latència –el temps que triguen les dades a arribar a la seva destinació–, fet clau per a algunes aplicacions com el cotxe autònom, ja que si l'automòbil triga a rebre el senyal del semàfor pot causar un accident; o la cirurgia a distància, que tampoc pot experimentar cap contratemps.
