La flexibilitat marca les noves construccions hospitalàries

Aquest 2020, la COVID-19 ho ha canviat tot, tant a nivell personal com laboral, però un dels sectors que ha patit una transformació més gran ha estat el de les construccions hospitalàries. El mètode LEAN que ha permès tirar endavant cinc equipaments annexes a centres sanitaris en tan sols vint setmanes, ha posat de manifest que hi ha una manera diferent d'operar a l'actual i que, amb un treball més transversal i en equip, es poden escurçar considerablement els temps amb què administració, projectistes i constructores, podien operar fins ara.

En el II Simposi d'Arquitectura i Salut organitzat per l'Associació Catalana d'Entitats de Salut (ACES) ha debatut quins canvis i quins aprenentatge deixa la situació d'aquest 2020 en el sector. En una sessió en línia, l'arquitecte i soci fundador de PMMT, Patricio Martínez, especialistes en construccions hospitalàries i artífex del projecte dels cinc hospitals satèl·lit en marxa, ha explicat com han adaptat el concepte a les necessitats del COVID-19, pensant alhora, més enllà d'aquesta pandèmia.

Martínez ha explicat que es va voler buscar un model ''híbrid'' entre els hospitals de campanya i els hospitals permanents, sempre prioritzant que els nous espais permetessin als sanitaris treballar ''més bé, més protegits'' i, en conseqüència, amb ''menys estrés i esgotament''. Per això es va apostar per una distribució dels espais on els pacients tinguessin centralitat però es donés també importància al circuït d'entrada i sortida dels sanitaris per evitar els contagis en tot moment. A més, els projectes inicials ja es van plantejar perquè es poguessin garantir els canvis d'usos en terminis curts i per tant, es va apostar per la flexibilitat.

I és que precisament el concepte de flexibilitat és el que hauria de fer canviar la manera de plantejar-se les construccions hospitalàries a partir d'ara. Almenys així han coincidit els quatre ponents la taula rodona que abordava precisament 'Les noves infraestructures sanitàries COVID-19', amb Patricio Martínez, de PMMT, Joan Vallès, cap de grup de la Constructora Calaf, Valentí Julià, director de la Constructora Bosch i Pascual i Joan Bayona, director de Serveis i Infraestructures del Parc Sanitari Pere Virgili.

L'enginyera industrial Esther Tomàs, directora d'Infraestructures i Tecnologia de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, ha estat l'encarregada de moderar la sessió i ha explicat també la seva experiència, en l'adaptació dels espais tant en la primera onada com en la preparació de la segona a l'hospital Vall d'Hebron, ha reconegut que les infraestructures actuals ''no són elàstiques'' i situa coma ''repte'' que es puguin solucionar problemes com la COVID-19 i tot el que pot venir en un futur, tant en forma de pandèmia o altres situacions.

Pels quatre participants, doncs, el concepte de flexibilitat que ha entrat ''per quedar-se'' al sistema on serà una peça clau per al futur de les infraestructures del sistema sanitari. Joan Bayona, del Parc Sanitari Pere Virgili, considera que aquesta flexibilitat ha de tenir tres variables: capacitat, ús i configuració. La flexibiltiat en capacitat per poder modificar el nombre d'usuaris en funció de les necessitats, la flexibilitat en ús per poder convertir una UCI en un laboratori on en un hospital de dia en 48 hores, i la flexibilitat en configuració, per poder preparar la infraestructura en funció de les dues variables anteriors. Per Bayona, la COVID-19 ha aportat ''la creativitat'' que mancava per ''afrontar'' el problema.

Així, si es continua treballant en aquesta línia, es podrà adaptar una planta d'atenció a pacients pandèmics per a consultes externes en ''temps record'' i això és gràcies al ''pas de gegant'' que ha suposat el coronavirus. Les estructures troncals i fixes dissenyades per la situació ''més exigent'' és el requeriment perquè tota la resta sigui possible, diu Bayona.

Canvis de mètode

Un altre canvi que ha volgut destacar Joan Vallès és la manera de treballar conjunta entre tots els agents, que ha permès escurçar els temps. Per Vallès, s'ha de posar en valor ''l'equip col·laboratiu'' que ha fet possible ''treballar i anar a la una per arribar on som''. Així, la posada en comú de les necessitats assistencials amb els professionals, els projectistes i els constructors, entre altre,s han permès fer els edificis en temps rècord. Perquè això sigui possible en situacions diferents a la pandèmia, els ponents també han coincidit en defensar que cal que l'administració comenci a modificar també els seus processos.

I més industrialització

La flexibilitat en el disseny i la nova manera de treballar implica també una major industrialització de tot el procés de construcció, prioritzant la construcció ''en sec'' que es basa en el muntatge que, segons ha explicat Patricio Martínez, implica també el ''desmuntatge'', diferent a l'enderroc, per exemple. Per Julià, la situació ha demostrat també que es pot optimitzar i industrialitzar ''al màxim'' els processos constructius per optimitzar tots els processos i com a resultat tenir una producte fàcil de moure's i gestionar. D'aquesta manera, el temps d'ubicació a la parcel·la pot ser ''el mínim''. Així, diu Julià, malgrat la complexitat dels edificis encarregats, s'ha pogut fer el procés ''eficaç, ràpid i àgil'', gràcies també a la col·laboració de tots els agents.

A més d'aquesta taula rodona, la jornada ha comptat també amb una sessió dedicada a l'Adaptació dels centres existents a la situació Covid-19, amb Albert Vitaller, arquitecte i soci director de Vitaller Arquitectura, Joan Grandes, director de Serveis de la Constructora Serom, i Enric Gonzàlez, responsable de Manteniment del Campus CIMA i Campus Mil·lenium Sanitas. En una tercera sessió s'ha abordat l'Adaptació d'espais no sanitaris a ús sanitari per la COVID-19, amb Albert Pineda, arquitecte i fundador de PIMEARQ, Joaquim Algarte, cap d'Àrea d'Infraestructures i Logística del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) i Faust Feu, director de Qualitat i Seguretat Clínica a l'Hospital Clínic Barcelona, una darrera sobre Innovacions Constructives i tecnològiques, amb Blanca Fernández, product manager de PMMT, Bernat Gato, arquitecte i soci de CASASOLO Arquitectos, David Breva, director de Contractació a Constructora del Cardoner, i Marc Freyre, director d'Infraestructures de la Clínica Corachan.

The content of this field is kept private and will not be shown publicly.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.