La importància de la integració de la perspectiva de gènere en la recerca

L'any 1997, el Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides (ECOSOC) va aprovar la integració de la perspectiva de gènere com a estratègia per aconseguir una societat més igualitària. Aquest concepte es defineix com[1] “el procés d'avaluació de les implicacions per a dones i homes de qualsevol acció planificada, inclosa la legislació, les polítiques o els programes, en tots els àmbits i a tots els nivells. És una estratègia per fer de les preocupacions i experiències de les dones i dels homes una dimensió integral del disseny, implementació, seguiment i avaluació de polítiques i programes en tots els àmbits polítics, econòmics i socials, de manera que dones i homes es beneficiïn per igual [...]”.

Penseu que, avui en dia, la integració de la perspectiva de gènere forma part de manera natural en tots els àmbits i a tots els nivells de la nostra societat? Tot i que aquesta estratègia es va aprovar fa vint-i-cinc anys, la realitat és que moltes polítiques, lleis, estudis, productes, serveis i solucions, encara es dissenyen d’acord amb la norma masculina. Per consegüent, les persones que no encaixen en el patró "d'home estàndard" es veuen perjudicades. Per això m’agradaria compartir amb vosaltres alguns exemples per remarcar la importància de dissenyar productes de manera inclusiva, i com les diferencies de sexe i gènere influeixen en el món de la tecnologia i l'enginyeria.

Però abans d'entrar en els exemples concrets, és convenient aclarir la diferència entre sexe i gènere. Es tracta d'un tema delicat perquè pot estar carregat d'ideologies, i per això utilitzaré referències científiques per definir els termes:

El "sexe" es refereix als atributs biològics dels éssers vius, que distingeixen els organismes com a mascle, femella, intersexual i hermafrodita. En enginyeria, el sexe inclou característiques antropomètriques, biomecàniques i fisiològiques que poden afectar el disseny de productes, sistemes, i/o processos.

El "gènere" fa referència als factors psicològics, socials i culturals que configuren actituds i comportaments. El gènere inclou tres dimensions relacionades: les normes, la identitat i les relacions de gènere (molt ben explicades a la pàgina web de Stanford[2]). Les normes de gènere poden ser explícites (parlades), però també poden ser implícites (no parlades). Poden variar segons el context: en família, al lloc de treball, en un ambient més informal i social, etc. També hi ha normes de gènere pròpies de la cultura d'un determinat país i, fins i tot, hi ha normes de gènere globals. Totes elles influeixen en els individus. Pel que fa a la segona dimensió del gènere, la identitat és la manera en què els individus i els grups es perceben i es presenten dins de cultures específiques. En últim lloc, les relacions de gènere són les que s'estableixen entre individus amb diferents rols i identitats de gènere com per exemple, les relacions de poder.

A més, el sexe i el gènere interactuen de maneres inesperades. En l’àmbit de la medicina, és conegut que els efectes secundaris de certs medicaments varien en funció del sexe. A més, el dolor presenta diferències biològiques en la fisiologia i, alhora, també incorpora components de gènere. Per exemple, les dones no reconeixen tan fàcilment els atacs de cor, perquè atribueixen els símptomes a altres causes com la fatiga. Les diferències socioculturals fan que les dones i els homes informin dels símptomes de manera diferent. Alhora, el context sociocultural també influeix en com les metgesses entenen i tracten el dolor segons el gènere del pacient. Però les diferencies de sexe i de gènere van més enllà del camp de la medicina. Encara que no sempre en siguem conscients, el coneixement i les tecnologies també estan influenciats per les diferències de sexe i de gènere. Per això és important considerar aquestes variables en tots els àmbits.

Un exemple de com aquestes diferències influeixen en els dissenys tecnològics i de productes, el trobem en un àmbit entre la medicina i l'enginyeria (l’automoció, en aquest cas): la seguretat de les conductores. S'ha demostrat que els sistemes de seguretat dels cotxes són molt menys eficaços per a les dones i per a les persones de menor estatura. Com que històricament els conductors masculins han estat sobrerepresentats a les dades de trànsit, els cinturons de seguretat i els "airbags" s'han dissenyat i avaluat centrant-se en l'ocupant masculí pel que fa a la mida antropomètrica, la tolerància a lesions i la resposta mecànica de la regió corporal afectada. El 2011 un grup d'investigadors van analitzar les dades d'accidents d'automòbils dels Estats Units segregant per sexe. L'anàlisi[3] va revelar que, en un xoc comparable i portant el cinturó posat, les probabilitats que una conductora pateixi ferides greus eren un 47% més altes que les d'un conductor masculí. No només van comparar homes i dones en general, sinó que van analitzar les dades tenint en compte que el pes i la massa corporal de les conductores i els conductors fossin comparables. Més tard, es va introduir el maniquí femení per fer simulacions virtuals d'accident de cotxe. Això va permetre tenir en compte l'efecte de l'acceleració i desceleració de l'impacte en la biomecànica específica del sexe[4]. Aquest i altres estudis recents[5] conclouen que és necessari afegir un model femení a les proves de seguretat reglamentàries.

Seguint en la línia dels transports, per què és important considerar les variables de sexe i gènere quan estudiem solucions per millorar la mobilitat? La resposta és que els transports no són "neutrals". Per començar, un estudi suggereix que si els homes utilitzessin els carrers com les dones hi hauria un 20% menys d’accidents de trànsit a Europa[6]. A més, sabem que les dones tendeixen a fer més trajectes per dia (entre un 5% i un 10% més) i de menys distància que els homes. Aquestes diferències s’accentuen més si considerem les persones que tenen fills. Alguns estudis expliquen que les diferencies de patrons de viatges són degudes a la dedicació desproporcionada de les dones a la conciliació familiar, en comparació amb la menor implicació dels homes. Per exemple, les dones tendeixen més que els homes a fer alguna activitat relacionada amb la llar o les cures de familiars anant o tornant de la feina, i a concatenar viatges, com per exemple l’acompanyament de familiars (grans o petits)[7]. També hi ha estudis que demostren que l'accés al transport (en particular al transport públic i l'accés a un vehicle privat, als Estats Units) és un contribuent a la desigualtat de gènere perquè afecta les oportunitats laborals de les dones. Quan les persones decideixen desplaçar-se per dur a terme qualsevol activitat tenen en compte el cost, el temps de viatge, i el confort, a l'hora d'escollir com desplaçar-se. Per això és crucial entendre com les dones i els homes perceben el seu temps de viatge per poder entendre com prenen les decisions. En resum, entendre millor el comportament de les persones en desplaçar-se, des de la perspectiva del gènere, pot ajudar als urbanistes, operadors de transports, polítics i altres autoritats a desenvolupar opcions d’ordenació de l’espai públic i de mobilitat més inclusives i equitatives.

A més, si pensem en la mobilitat del futur, amb vehicles compartits i autònoms, és molt valuós incloure una anàlisi de sexe i de gènere. En part, a causa del biaix de gènere que sabem que poden tenir les intel·ligències artificials[8]. Però també per les diferències en l'acceptació dels vehicles autònoms a la societat. Segons un estudi recent[9], les dones són menys propenses a renunciar al control de la conducció i també tenen menys ganes d'utilitzar cotxes autònoms. Al món de la recerca, també hi ha molt d’interès a entendre com els humans canviarem el nostre comportament al volant quan ens trobem amb un cotxe autònom a la carretera. La majoria d'aquests estudis es duen a terme en universitats amb simuladors de trànsit i, sovint, els participants són els mateixos estudiants. Ja sabem que actualment en les carreres STEM hi ha un percentatge més gran d'homes i, per tant, és habitual que en els experiments amb els simuladors de trànsit hi hagi menys participants que siguin dones. A vegades aquesta participació és tan baixa que ni tan sols permet fer una anàlisi de gènere. Esperem que en el futur més dones s’interessin per les carreres STEM i incrementi la participació femenina en aquest tipus d’estudis. Però mentre això no es produeixi, hem de buscar maneres per aconseguir la paritat de gènere en els experiments que fem.

Per sort, es comença a considerar la importància d’analitzar el sexe i el gènere en tots els àmbits de la recerca. Per exemple, per obtenir finançament europeu (Horizon Europe) per fer recerca s’ha d’escriure un Pla d'Igualtat de Gènere. Aquest document és obligatori per a organismes públics, centres d'educació superior i organitzacions de recerca, i ha d'incloure els compromisos i accions per promoure la igualtat de gènere en les organitzacions involucrades. Es recomana que aquest document també inclogui l'anàlisi de sexe i gènere en la recerca i en la docència. Tot i que aquesta última part encara no és obligatòria jo tinc l'esperança que, en un futur pròxim, la recerca sempre tingui en compte la variable de sexe i gènere, i puguem desenvolupar productes i solucions més inclusives. Reconec que (a vegades) costa d'identificar com aquestes variables influeixen en la recerca més tècnica. Però crec que els docents i investigadors només identificarem aquestes influències i les podrem estudiar, quan ens hàgim acostumat a buscar-les. Esperem que no passin vint-i-cinc anys més, fins que incorporem aquesta pràctica en el nostre dia a dia.