Amb la publicació de l’Estatut del Consumidor Electrointensiu, aquest tipus d’indústries haurien de poder retallar costos i augmentar la competitivitat, enfront productors d’altres països com Alemanya o França, on les condicions són diferents. Però des de l’Associació d’Empreses d’Alt Consum d’Energia (AEGE) es veu només com ‘’un camí i no una solució’’. En una entrevista als Fulls d’Enginyeria, el director general de l’associació, Fernando Soto, ha detallat que les compensacions que implica aquest marc regulatori no són ‘’del tot’’ satisfactòries i demana millors condicions. En aquest sentit, Soto, que ha participat a la jornada ‘El preu de l’energia elèctrica en la indústria’ a Enginyers Industrials de Catalunya, reconeix que l’aprovació de l’Estatut és important perquè es reconeix a nivell estatal que la indústria té un problema amb el cost elèctric i el govern espanyol es compromet a buscar solucions, però apunta que cal implantar altres mesures per aconseguir uns costos semblants a les indústries franceses o alemanyes.
Segons un estudi de Deloitte, les indústries espanyoles paguen entre 10 i 13 euros per sobre el Mw/h en comparació als dos grans països europeus, ja que a Espanya, els preus estan al voltant dels 55 euros, mentre que a Alemanya i França, entre els 25 i els 30 euros Mw/h. El motiu? Soto justifica la diferència amb les compensacions al peatge de transport que permet reduir el preu final. Per aquest motiu, Soto demana que es pugui modificar aquesta part dels costos de finançament per compensar una situació que,els darrers anys, ha pogut suposar una despesa afegida de 60 MEUR per part dels industrials espanyols. ‘’Si en comptes de pagar-ho per l’electricitat ho haguéssim destinat a innovar les nostres instal·lacions estaríem a primera línia’’, conclou Soto, ‘’som molt competitius, però ens falta millorar en la part elèctrica’’.
En aquest sentit, Soto està convençut que la solució que han buscat els industrials espanyols és l’eficiència. ‘’El Kw més valuós no és el que es consumeix sinó el que s’estalvia’’, adverteix el director general d’AEGE. Posa d’exemple la fundició del coure de Huelva que ha estat durant quatre anys, l’empresa industrial associada més competitiva a nivell mundial. ‘’Quan tenim les condicions, som competitius’’, diu Soto que, alhora, reclama que se’ls ajudi per aconseguir les mateixes pràctiques que els consumidors competitius. En aquest sentit, recorda que l’Estatut, a més de donar serveis i estabilitat d’autoconsum i consumir en hores vall, obliga a les empreses a millorar l’eficiència de les plantes i a tenir un sistema de gestió d’energia que tingui en compte totes les mesures que s’han pogut prendre en aquesta línia, uns sistemes que, segons Soto, els industrials espanyols ja han implantat.
Per tot això, l’AEGE confia també poder participar en projectes finançats amb els fonts del Next Generation EU, i poder intensificar, així, l’eficiència, la reducció d’emissions i la descarbonització dels processos que, segons Soto, són compromisos de les empreses associades.
Contractes a llarg termini, amb FERGEI
L’Estatut que ha implantat el Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme també desplega el Fons Espanyol de Reserva per a Garanties d’Entitats Electrointensives (FERGEI), un sistema que hauria de garantir contractes a llarg termini per a les indústries espanyoles amb el mateix objectiu de guanyar competitivitat. Soto ho veu una ‘’molt bona’’ iniciativa però recorda que no té impacte directe a curt termini perquè els contractes es triguen molt a negociar. ‘’L’ens que ho gestiona encara no ha posat la finestreta per a les sol·licituds’’, recalca. Soto recorda que Alemanya i França també negocien contractes a llarg termini, sempre que es donin preus competitius. ‘’Estaríem encantats a firmar contractes d’entre 15 i 25 euros Mw/h’’, diu Soto.
En aquesta línia, l’AEGE també demana que les empreses electrointensives puguin participar a les subhastes de les renovables, com les que hi ha hagut aquest inici d’any, com una ‘’possible solució’’. ‘’És la manera d’ensenyar la nostra carta’’, diu. Veu que la indústria també s’ha de poder beneficiar de segons quins preus.
Els costos elèctrics en la indústria electrointensiva suposen el 50 % dels costs de producció, alerta Soto, i per tant, veuen amb bons ulls poder firmar contractes a preus d’entre 15 i 25 euros Mw/h. Consideren que haurien de poder participar a aquestes subhastes, almenys en la proporció del 15 % que representa la indústria en energia.
