A finals del 2021 estem vivint la recuperació de l'activitat social i econòmica amb l'esperança d'una nova època de creixement i progrés. Una part significativa d'aquesta normalització, juntament amb la sanitat i medicina, es deu a la contribució de la ciència, la bioquímica, la farmàcia i la química que són essencials per mantenir l'activitat i trobar solucions eficaces enfront la pandèmia.
En el sector industrial, i el químic en particular, la recuperació actual es veu marcada per una demanda molt intensa, acompanyada de reptes importants a curt i mitjà termini com són els preus de les matèries primeres, els problemes de les cadenes logístiques, l’encariment del transport internacional i la volatilitat i encariment de l'energia, que estan condicionant la competitivitat i activitat.
Paral·lelament, continuen pendents els grans reptes del nostre temps com són la descarbonització, la transició energètica i transformar-nos en una societat i economia sostenibles. Les evidències objectives i el coneixement científic actual (IPCC 6 publicat recentment) confirmen el canvi climàtic, la seva importància i conseqüències actuals i futures i, malgrat els progressos, encara estem molt lluny d’aturar la inèrcia i canviar aquesta problemàtica.
Els acords internacionals, els plans de la Unió Europea i els plans nacionals corresponents així com l’acció decidida de moltes empreses i entitats van en la bona direcció per fer front a aquests reptes globals. A Europa tenim també els plans de recuperació Next Generation que tenen com a eixos principals la sostenibilitat i la digitalització.
Cal recordar també que el Pacte Verd Europeu de la Comissió Europea planteja algunes propostes ambicioses per 2030 com són: reduir les emissions netes de gasos d’efecte hivernacle almenys un 55% respecte als nivells del 1990; produir el 40% de l’energia a partir de fonts renovables; disposar que les emissions dels vehicles nous disminueixin un 55% a partir de 2030 i un 100% a partir de 2035 en comparació als nivells de 2021 i per tant tots els vehicles nous a partir de 2035 siguin de zero emissions; utilitzar combustibles d'aviació i de transport marítim progressivament més sostenibles. La COP26 de Glasgow ha renovat els compromisos de Net Zero assumint la reducció per 2030 de les emissions de CO2 un 45% respecte al 2010 i amb nous compromisos per reduir el carbó i les emissions de metà juntament amb altres acords.
Aconseguir aquests objectius, acompanyats de moltes altres mesures en paral·lel, és crucial perquè Europa es converteixi en el primer continent climàticament neutre del món d'aquí al 2050 i fer realitat el Pacte Verd Europeu. Per aconseguir-ho, tenim tecnologies i coneixement provats per a la descarbonització i transició energètica i també per assolir la sostenibilitat i economia circular. Entre les solucions i tecnologies, les més importants són l’eficiència energètica, el desplegament de les energies renovables, la electrificació, la bioenergia, l’emmagatzemament energètic, l’hidrogen com a vector energètic, la captura del CO2, el reciclatge químic, la bioproducció i bioeconomia, la utilització del CO2 com a matèria primera i altres. També són molt importants tots els aspectes legals, normatius, financers i canvis socials i conductuals associats.
La química és un denominador comú d´aquests processos i serà essencial per molts d'aquests aspectes com l'hidrogen, la captura i ús del CO2, els biocombustibles i la bioenergia, les energies renovables, la fotosíntesi artificial, el reciclatge químic i la bioeconomia, a més de continuar aportant solucions i millores per la indústria, l’alimentació i la salut.
Malgrat que aquestes bases positives, el repte a nivell d’Europa i mundial és enorme i mai vist en el passat. Per assolir els objectius fixats, és necessari el compromís i participació efectiva de totes les parts implicades per desplegar les accions i projectes necessaris, resoldre aspectes claus com són la competitivitat econòmica, la maduresa de les noves tecnologies, assegurar els minerals i metalls crítics i estratègics a més dels aspectes polítics, financers i socials.
A més a més, la digitalització i els avenços en indústria 4.0 ofereixen noves oportunitats i reptes tecnològics a la indústria química que ha de continuar mantenint i millorant la seva competitivitat, la capacitat exportadora i de recerca, oferint llocs de treball de qualitat i sempre respectant la seguretat dels seus processos i operacions i la preservació i protecció del medi ambient i comunitats on actua.
Tots aquests aspectes i reptes suposen una tercera revolució industrial i requereixen una transició realista.
Des de la Comissió d’Indústria Química d’Enginyers Industrials de Catalunya, en col·laboració amb les altres comissions, volem acompanyar aquests desenvolupaments i innovacions amb les empreses, universitats, institucions i professionals del sector de manera a difondre el coneixement, contribuir a assegurar les connexions entre totes les parts, fomentar l’aportació dels professionals i facilitar la informació professional i objectiva a la societat. Per la nostra part, especialment ens volem ocupar dels aspectes relatius a la Indústria química sostenible, la química 4.0, la seguretat dels processos, l’impacte en el territori i els aspectes associats amb els nostres col·legiats i associats.
