L’agricultura sempre ha estat en constant evolució per trobar la manera més eficient de produir. Per això, en les últimes dues dècades, ha viscut grans canvis, principalment, lligats a les instal·lacions hidràuliques de rec; la maquinària agrícola; els tipus de materials plàstics gràcies al desenvolupament de nous polímers més lleugers i resistents, entre altres millores com les malles de colors que busquen diferents radiacions o les malles teixides; els productes fitosanitaris; els productes fitonutricionals, millor formulats, més complexos i més eficaços, i, fins i tot, el material vegetal mateix. “Les noves tecnologies han estat i estan completament lligades a l’evolució del sector hortícola en general, incloent, per descomptat, l’àmbit català”, explica Àngela Borràs, product manager de Compo Expert.
Actualment, a Catalunya hi ha molts centres de recerca que treballen en el desenvolupament de tecnologies aplicables al sector hortícola. N’és un exemple la Fundació Miquel Agustí a Agròpolis. Les activitats en les quals treballa giren al voltant de dos eixos. D’una banda, l’estudi i conservació de varietats tradicionals catalanes d’horta, i, de l’altra, l’obtenció de noves varietats a partir de les tradicionals. “Es tracta d’identificar varietats històriques que tinguin potencial -fonamentalment sensorial i de bona adaptació a condicions ambientals particulars-, per corregir-ne els defectes —habitualment sensibilitat a malalties i plagues o baixa producció— i posar-les a disposició dels productors”, comenta Francesc Casañas, investigador del Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
Horts urbans, tendència a l'alça
A més de la constant arribada de noves varietats millorades genèticament, l’horticultura catalana ha anat incorporant les tecnologies derivades dels avenços en tots els camps. Especialment, en els cultius anomenats protegits, és a dir, els hivernacles. Aquí és on “els avenços en substrats artificials, la dosificació de l’aigua i els nutrients, el control ambiental en general, la cura pel control de residus i la informatització de tots els processos ha estat més important”, comenta Casañas. En aquest àmbit, trobem l’agricultura urbana, que “cada vegada està tenint més impacte en el sector hortícola”, explica Juan Ignacio Montero, director de Recerca d’Agricultura Urbana i Periurbana de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), que, actualment, està treballant en un projecte conjuntament amb l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) que consisteix a cultivar enciams i tomàquets, principalment, en un hivernacle situat a la teulada d’un edifici del campus de Bellaterra.
Aquest espai està connectat amb la resta de l’edifici, assegura Montero: “A l’hivern, per exemple, la calor que sobra de l’edificies traspassa a l’hivernacle. Quan plou, s’aprofita l’aigua que es recull a la teulada per regar les hortalisses”. A partir d’aquestes millores en les condicions de la instal·lació, “s’està estudiant la resposta que donen els cultius”, els quals es conreen de manera hidropònica, és a dir, sense terra, ja que “el fet que aquesta instal·lació estigui situada a la part superior d’un edifici, ha fet que s’hagi d’aplicar una alternativa al pes de la terra que s’utilitza en els hivernacles convencionals”. Amb la hidroponia, es reutilitza gran part de l’aigua i és possible controlar completament els nivells de nutrició, la qual cosa significa un cost menor, no hi ha contaminació provocada pels nutrients, s’eviten plagues i malalties ja que els contenidors es poden moure “i es pot cultivar en llocs on, de forma tradicional, no seria possible”, afegeix el director de l’IRTA.
Ara bé, els productes emprats en l’agricultura no només són cada cop més sofisticats i segurs en els horts urbans, sinó també en tots els àmbits, sent-ho també per al medi ambient i per als operaris. “Els herbicides i insecticides han canviat molt en els últims anys, ara són molt més tècnics ja que utilitzen molècules d’actuació específica sobre espècies concretes”, comenta Borràs. A més a més, l’ús de fertilitzants i bioestimultants —sector del ram bioquímic que ha aparegut en els últims anys i que no para de créixer degut als enormes beneficis que provoca en els cultius— fa que “trobem parcel·les agrícoles cada cop més eficients, respectuoses amb el medi ambient i rendibles. Aquest fet motiva queel relleu generacional al camp es torni a activar poc a poc”.
En aquest context, com expliquen Rosa Gabarra, investigadora en entomologia del Programa de Protecció Vegetal Sostenible de l’IRTA, i Cinta Calvet, cap del Programa de Protecció Vegetal Sostenible de la mateixa institució, l’aplicació de programes de control biològic de plagues en cultius hortícoles “és una pràctica habitual a moltes explotacions comercials d’horta a Catalunya”. Moltes de les tècniques de control biològic basades, sobretot, en la conservació de la fauna útil autòctona que s’apliquen al territori català han estat desenvolupades per l’equip d’entomologia del Programa de Protecció Vegetal Sostenible (PVS). Actualment, el control biològic per conservació (CBC) és una part essencial del programa de Control Integrat de Plagues i Malalties a les zones productores d’horta de Catalunya. Pel que fa a millores de base tecnològica dirigides a impulsar l’obtenció de productes d’horta de proximitat amb un alt valor afegit i que permetin millorar la competitivitat del sector, al 2016, en el marc d’un Grup Operatiu de l’Associació Europea per a la Innovació (AEI), investigadors del PVS i d’horticultura ambiental van iniciar l’execució d’un projecte anomenat “Integració de Recursos Biològics en la Producció Hortícola”. L’objectiu final d’aquest projecte “és assolir una horticultura sostenible i de qualitat basada en el respecte al medi ambient i en la utilització d’eines biològiques dirigides a aconseguir una reducció de fitosanitaris i de fertilitzants”, expliquen Gabarra i Calvet.
[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"1526","attributes":{"alt":"","class":"media-image","typeof":"foaf:Image"}}]]
Tecnologia aeroespacial
Avui en dia, no és estrany veure finques agrícoles amb avançats sistemes de rec que permeten optimitzar l’aigua i els adobs, així com pagesos que utilitzen l’última tecnologia en maquinaria agrícola. Existeixen tot tipus de sensors que ajuden als tècnics de camp i als pagesos a preveure qualsevol incidència, fins i tot “es comencen a veure drons amb càmeres especials que permeten ser molt més precisos a l’hora de treballar i decidir les actuacions correctes”, segons la product manager de Compo Expert. Recentment, també s’ha introduït la informació per satèl·lit per a extensions de cultiu d’una superfície relativament gran on es busca, mitjançant lectures d’infrarojos o cromàtiques, possibles diferències fotosintètiques dins de la parcel·la per poder actuar ràpidament. És el que s’anomena agricultura de precisió. L’exemple més representatiu a Europa és el projecte Farmstar, liderat per Airbus, en el qual participa l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya “i que té una gran acceptació a França i Alemanya”, assegura Pere Roca, CTO-Technical director d’Airbus Airbus DS Geo SGSA.
La divisió de geoinformació d’aquesta companyia, que també té seu a Barcelona, gestiona diversos satèl·lits d’observació de la terra, amb els quals fotografia els cultius en els moments clau del creixement de la planta. “Amb les imatges obtingudes, i mitjançant complexos algoritmes d’anàlisi i coneixements agronòmics, els enginyers de la companyia poden donar consell als agricultors sobre la quantitat d’adob i aigua necessaris”, comenta Roca, qui afegeix que, “al marge d’aquest estalvi, també maximitzen la producció”. En comparació amb els drons, que necessiten la presència de pilots, “el satèl·lit és l’únic sistema capaç de cobrir grans àrees, fins i tot països sencers, en molt poc temps”, i, tot i que els cultius on s’aplica aquesta tècnica són més aviat de cereals, també s’utilitza per controlar algunes hortalisses com les patates i la remolatxa.
Projecció de futur
Aquestes són, grosso modo, les principals innovacions tecnològiques aplicades a l’horticultura catalana en els darrers anys, les quals, fins ara, només s’han introduït molt modestament “perquè només hi ha hagut una aplicació gradual de la tecnologia”, afirma Montero. Cada cop, però, hi ha la necessitat més pronunciada d’augmentar la innovació ja que, com assegura Borràs, “sense la introducció d’aquests tipus de tecnologies, el relleu generacional a la pagesia es farà cada cop més complicat”. Les noves tecnologies, com sistemes de rec més avançats, eines de treball més còmodes o productes més adaptats a les necessitats actuals, “fan que el sector continuï essent atractiu i sobretot productiu”.
