La insuficient actualització del marc normatiu d’eficiència energètica en enllumenat exterior

La reforma energètica és un tema de gran rellevància pública actualment a Europa. Esdeveniments recents, com la situació a Ucraïna, han contribuït a accelerar el debat sobre la seva aplicació. La transició energètica com a moviment polític incorpora diferents dimensions, com la implantació de fonts d’energia alternatives, l’austeritat en el consum energètic o l’increment de l’eficiència energètica.

En generació energètica s’esdevenen i esdevindran notícies sobre els deures pendents a zones tant dependents com Europa, o de nous descobriments científics , com els resultats obtinguts pels sistemes de fusió als Estats Units d’Amèrica.

En l’austeritat hi ha contradiccions: per una part l’anunci de França de possibles talls de subministrament elèctric, els anuncis continuats de reduccions de consum des de la Moncloa i per una altra banda la pompa d’alguns ajuntaments en l’enllumenat nadalenc.

L’eficiència energètica és una altra forma d’encarar la problemàtica, des del punt de vista de l’estalvi de recursos. Si ens enfoquem en la il·luminació hi ha un marc normatiu específic per garantir mínims d’eficiència energètica. Aquest marc normatiu és normativa bàsica de l’estat:

• En il·luminació interior la base està en el Código Técnico de Edificación HE-3.
• En il·luminació exterior existeix el Reglamento de Eficiencia Energética de Instalaciones de Alumbrado Exterior (REEIAE).

A Catalunya també tenim des de l’any 2015 el conegut com a Reglament d’ordenació ambiental de l’enllumenat exterior. Aquest està enfocat principalment de repercussions ambientals lumíniques de la llum.

La principal eina estatal en enllumenat exterior és el REEIAE, el qual és anterior a l’existència de l’enllumenat LED per il·luminació exterior; es considera obsolet. De fet, actualment existeix una tramitació administrativa en les seves últimes fases que té com a objectiu  actualitzar-lo.

Dins d’aquest context, s’ha aprofitat per introduir modificacions del marc normatiu en enllumenat exterior i, tal com es va anunciar el passat 18 d’octubre, s’ha realitzat una actualització per garantir els mínims d’eficiència energètica i per la classificació energètica de les esmentades instal·lacions; específicament el 19 d’octubre es va publicar al B.O.E. un Reial Decret-llei en el que s’actualitza la instrucció ITC-EA-01 del REEIAE.

En aquesta actualització s’esmenta que s’incrementen els requisits mínims d’eficiència un 119% (per instal·lacions  d’enllumenat vial funcional) i un 163% (per instal·lacions  d’enllumenat vial ambiental) respecte al reglament de l’any 2008, però venint d’un reglament ja sobrepassat per la tecnologia, és suficient aquest augment? Responen aquests valors a les possibilitats que permet a dia d’avui la tecnologia LED? La resposta és clarament: NO. La tecnologia LED ben aplicada pot permetre un important estalvi energètic, una reducció de la contaminació lumínica i un augment de la vida de les instal·lacions d’enllumenat. A continuació farem una anàlisi del conegut com a “Enllumenat Ambiental” que és el majoritari a les nostres ciutats:

En l’esmentat REEIAE es divideixen les instal·lacions d’enllumenat de vies de circulació en dues tipologies principals:

• Funcionals: les destinades a vehicles motoritzats en carreteres, vies urbanes i residencials amb velocitats de circulació moderades i altes.
• Ambientals: les de vianants, vies ciclistes, aparcaments i vies de circulació de velocitat reduïda (màxima 30 km/h).

La majoria de carrers de les nostres ciutats, que suposen el 2% del consum energètic elèctric de l’estat (5.200 GWh /any),  són de velocitat reduïda segons la Dirección General de Tráfico i per tant correspondrien a la tipologia d’Enllumenat Ambiental.

Pel que fa a l’eficiència energètica mínima, analitzant l’actualització de la instrucció ITC-EA-01, el valor en carrers de velocitat reduïda és entre 12 i 18 m²·lux/W, en funció del valor de nivell d’il·luminació. Si tenim en compte que actualment és fàcil disposar d’una llumenera de LED amb eficiència lluminosa de 120-130 lm/W, en bones condicions de disseny i funcionament podem assolir una  eficiència energètica superior a 70 m²·lux/W. Per tant es dedueix que sovint es permet pèrdues potencials del superiors al 70%.

Això indica que hi ha un potencial de millora davant de les grans possibilitats que ofereix la tecnologia de fonts de llum LED. És cert que no totes les necessitats de carrers o ambientals són iguals, i per tant cal una anàlisi més detallada de la tipologia d’Enllumenat Ambiental existent. En tot cas, caldria ajustar valors mínims més exigents sempre que sigui possible.

Pel que fa al sistema d’etiquetatge: 

Per una banda, tot i tenir uns llindars diferents, les categories de classificació energètica són les mateixes del sistema inicial de la versió 2008; per aquest fet, existiran instal·lacions amb una mateixa qualificació màxima (per exemple “A”) corresponents als inicis de l’entrada en vigor del REEIAE (instal·lacions que ja no es consideraven especialment eficients amb làmpades anteriors als LED) i les actuals amb LED; una mateixa qualificació per dues instal·lacions amb eficiències tan diferents és un contrasentit que caldria diferenciar específicament o actualitzar.

Per altra banda, hi ha una problemàtica en el que fa a l’etiquetatge, i és que en l’esmentat Enllumenat Ambiental, és força senzill assolir la màxima eficiència energètica, i aquest fet origina una problemàtica molt important per determinar si una instal·lació és realment eficient o no.

Per il·lustrar amb valors numèrics les idees exposades, es presenta a continuació algun exemple de càlcul lumínic acompanyat del valor d’eficiència i qualificació energètiques de manera comparativa. Es mostren els valors de la instrucció actualitzada de 2022 i els valors de la instrucció inicials de 2008. Per aquest propòsit se suposa, a mode d’exemple, el cas d'un enllumenat Vial Ambiental amb els següents paràmetres:

• Carrer de 2 carrils de circulació i voreres.
• Llumenera a 9 metres d’alçada amb òptica vial i font de llum LED 3000K.

A partir del cas presentat, es valoren diferents escenaris teòrics per conèixer com varia el valor d’eficiència energètica mínima (emín) i la qualificació energètica si:

• S’avalua segons la normativa de l’any 2008 o l’actualitzada el passat 2022.
• Incrementant les seves necessitats energètiques però sempre aconseguint el mateix nivell lumínic. És a dir: fent la hipòtesis que cal més energia per aconseguir  el mateix resultat (13,53 lux):

Les dades de la taula presentada permeten arribar a les següents conclusions, per aquest cas d’estudi d’enllumenat ambiental:

1. Efectivament els nous valors d’eficiència mínima de la instrucció revisada de 2022 són més exigents que els de la 2008; s’observa com en el cas d’arribar a consumir 332W per obtenir els 13,53 lux en servei ponderats en tota l’amplada de via s’obtindria una etiqueta “E” mentre que amb els valors de la instrucció de 2008 s’obtindria una “A”. Cal dir, però, que la “E” no seria possible perquè s’incompleix el valor d’eficiència mínima a partir dels 228W, essent possible com a màxim una qualificació “D”.
2. Tot i que els valors recollits a la nova versió de 2022 de la ITC-EA-01 són molt més restrictius i actualitzats pensant en la tecnologia LED actual, continua sent molt fàcil obtenir la màxima Qualificació Energètica “A”; a l’exemple es posa de manifest com amb un augment del 149% sobre la potència inicial de 47W, arribant a 117W, s’obté igualment una qualificació “A”.
3. L’Eficiència energètica obtinguda en el càlcul lumínic amb 47W dona lloc a una Eficiència Energètica de 81,05 lux·m²/W molt superior als 12-18 lux·m²/W d’eficiència mínima; s’evidencia l’enorme marge de recorregut existent per poder exigir molt més  i evitar que propostes molt menys eficients puguin ser qualificades amb la qualificació més alta.

L’actualització del marc normatiu en enllumenat exterior ha estat origen de debat en el sector i esperat durant molts anys, degut a l’esmentada i prematura obsolescència. Aquesta actualització hauria de poder donar eines per fer servir les tecnologies, dissenys i manteniments  més eficients; alhora, ha de considerar els altres aspectes ambientals associats com la contaminació lumínica, clarament desfasada a la versió actual del REEIAE.

 El RDL que ha publicat la nova ITC-EA-01 ha donat valors més exigents. Però, ho són prou? Des del Grup de Treball d’Il·luminació creiem que no, i que s’ha perdut una oportunitat per tenir instal·lacions amb les millors qualitats.

Això ha succeït, entre altres raons, perquè s’ha considerat tot l’enllumenat ambiental sota el mateix criteri: el de les instal·lacions més ineficients, tot i que la majoria d’instal·lacions ambientals poden aconseguir valors significativament superiors. 

L’actualització final del REEIAE hauria de ser un pas decisiu per assolir una avaluació ambiental més precisa pel que fa a la contaminació lumínica, i permetre unes exigències energètiques clarament més elevades. Per arribar a aquestes fites s’hauria de considerar:

• Uns llindars més elevats exceptuant les singularitats justificades.

o

• Una caracterització més precisa de les diferents tipologies d’Enllumenat Ambiental, amb diferents llindars en funció de cada tipologia.

Jordi Duran Barquet. Membre del Grup de Treball d’Il·luminació. Responsable de Luminotècnia i Producte a Alumbrados Viarios, S.A.

Manuel García Gil. Responsable del Grup de Treball d’Il·luminació