L'aspiradora Roomba és potser l’exemple més clar i estès d’intel·ligència artificial aplicada a la llar, però no és l’únic. També en són un bon exemple els assistents virtuals que ens responen preguntes o els correctors d’estil i gramàtica que entenen la semàntica.
Però, què s’entén per intel·ligència artificial? “És una part de la informàtica dedicada al desenvolupament d’algoritmes que permeten que una màquina es comporti d’una manera intel·ligent, tal com ho faria una persona”, explica Josep Amat, professor emèrit de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) especialitzat en robòtica. “Es basa en unes regles de comportament, igual que les persones, i aquestes regles es modifiquen en funció de l’experiència i de l’aprenentatge”, afegeix l’expert.
Aplicada a la llar, la intel·ligència artificial consta de dos nivells, segons Alícia Casals, catedràtica d’Arquitectura i Tecnologia de Computadors a la UPC. “En un primer nivell, a través de la implantació de millores com sensors, obtenim la resposta d’elements com les persianes o els llums. Les persianes, per exemple, pugen o baixen soles en funció de la radiació solar. I els llums s’obren sols si detecten la presència d’una persona”, explica. És a dir, obtenim reaccions en funció d’unes situacions determinades.
“En una segona fase”, continua l’experta, podem parlar “dels objectes que són capaços d’aprendre de l’activitat diària a casa dels que hi viuen i es tornen proactius. D’aquesta manera, és possible que la cafetera sàpiga a quina hora ens prenem el cafè cada dia de la setmana i, en conseqüència, ens el comenci a preparar a l’hora desitjada sense necessitat que la programem”.
Domòtica
La catedràtica de la UPC afirma que la intel·ligència artificial encara pot anar més enllà i aprendre a interpretar. “Si detecta que una persona gran no s’aixeca del llit o camina més a poc a poc pot interpretar que li passa alguna cosa”. A partir d’aquestes evidències pot “avisar un metge o familiar i, fins i tot, diagnosticar què li passa”, assegura Casals.
Tots aquests avenços no són de ciència-ficció. Estan més a prop del que ens pensem i, a poc a poc, aniran penetrant a casa nostra segons coincideixen a afirmar els dos experts consultats. El primer nivell correspondria a la domòtica. Un cop implantat a la llar, el segon nivell vindrà sol. Però el segon estadi implica la implantació del primer. “És una transformació lenta, però, d’aquí 50 anys, tothom hi comptarà”, assegura Amat. “El problema” —afegeix el professor emèrit— “és que aplicar la domòtica a habitatges ja construïts és car, fet que comporta que, de moment, només s’implanti en noves construcció o en immobles que han estat subjectes a reformes integrals”.
Llars intel·ligents
Els principals avantatges de les llars intel·ligents són l’augment de l’eficiència energètica, un major confort i, alhora, un millor manteniment. Amat explica, referint-se precisament a aquest últim aspecte, que la intel·ligència artificial és preventiva i predictiva, o sigui, és capaç de detectar ràpidament si hi ha una fuita o humitat i calcula el desgast. Això permet actuar molt més aviat i reduir riscos i costos en reparacions i conservació.
La intel·ligència artificial també obre un gran camp de possibilitats en la construcció dels immobles. La combinació del BIM (Building Informational Modeling) amb tecnologies de realitat augmentada i visió artificial ha aconseguit fer un salt qualitatiu en el seguiment de la planificació i la prevenció dels projectes constructius.
