La monitorització de la qualitat de l’aire, la gestió dels residus, el control del trànsit, el sistema sanitari... Tots aquests aspectes de la societat han començat a incorporar intel·ligència artificial als seus sistemes i, tot i que que encara s’està lluny de tenir-ho tot “integrat”, sembla que “no hi estem tan lluny”. Almenys, això és el que considera la catedràtica universitària en Data Science and Artificial Intelligence per la UPC, Karina Gibert, que situa la privacitat i el control de dades com un dels grans reptes tecnològics amb “connotacions ètiques” del món actual. Ho va explicar durant la jornada ‘Intel·ligència artificial i desenvolupament de ciutats’ organitzada a Badalona en el marc de la Mobile Week Catalunya amb la col·laboració del Grup de Treball d'Intel·ligència Artificial, la Comissió Indústria 4.0 i la Comissió de Societat Digital d’Enginyers Industrials de Catalunya.
Per posar un exemple més pràctic, Pau Fonseca, responsable de Modelització, Simulació i Optimització Inlab-FIB, de la UPC, explica que la gestió dels edificis, un dels elements que més energia consumeix i que per tant, més influeix en el canvi climàtic, s’ha de poder adaptar en funció de l’ús d’aquest edifici, tant si és un habitatge com una oficina. Però per poder-ho fer, cal incorporar models que des del principi incorporin les màximes variables possibles i per això, defensa que la intel·ligència artificial és “l’eina estrella” per poder-ho tirar endavant
Sense biaixos
Per desenvolupar la intel·ligència artificial els experts coincideixen que calen dades “de qualitat” per evitar els biaixos que sovint entrenen els algoritmes que ajuden a prendre decisions. Guillem Peris, Lead Proejct Manager de Sener, defensa que els algoritmes han de ser “explicables i sense biaixos” per aconseguir aquesta qualitat d’intel·ligència artificial que es busca i per la qual, moltes empreses destinen recursos al ‘data scientist’ o als ‘enginyers de coneixement’. Fonseca, insisteix que si s’introdueix informació esbiaixada “no serà correcta”. “Les dades són clau i la tecnologia blockchain treballa per aconseguir que aquesta informació sigui correcta”, diu Fonseca, un requisit “fonamental que requereix “solucions cada cop més imaginatives”.
Per la seva banda, qüestiona els límits que pot tenir ara la intel·ligència artificial i els situa, actualment, en els marcs mentals i en el que “som capaços d’imaginar” i per tant, límits cognitius “molt interessants”que per Ramón Sangüesa, investigador de la UPC, són “una translació” de es limitacions culturals actuals. Sangüesa alerta que quan es necessiten dades no és fàcil ni trobar-les ni poder-les utilitzar i no és només una “limitació tecnològica”. A més, Sangüesa també creu que hi ha limitacions és pensar que “agents artificials poden adquirir competències superiors a les nostres”.
La IA al sector públic
La taula rodona d’aquest dilluns, moderada per Miquel Martín Goula, CEO de Bitgenoma, ha comptat amb la intervenció de Gemma Calvet, Directora de l'Agència de Transparència, Àrea Metropolitana de Barcelona que demana treballar per orientar la intel·ligència artificial a “reduir la vulnerabilitat i no a augmentar-la”. Calvet creu que si en tota la gestió col·lectiva s’hi introdueix intel·ligència artificial, el nivell de vulnerabilitat “és altíssim” però admet que el sector públic necessita l’ajuda de l’àmbit del coneixement per poder-ho tirar endavant. Calvet prioritza però, la humanització d’aquesta contribució i sobretot un “retiment de comptes!” per evitar que la incorporació de la intel·ligència artificial en l’administració i l’organització pública no construeixi “més opacitat”. Per Calvet, l’ús de les dades “té un preu” i cal que els beneficis “intangibles” que donen, retornin al mercat fiscal.
Mobile Week Catalunya
Aquesta taula rodona ha obert aquest dilluns els actes de la Mobile Week Catalunya a Badalona, que hi participa per primera vegada. Durant els propers dies, aquesta iniciativa lligada a la Mobile World Capital vol apropar la tecnologia a la societat i generar un espai de reflexió al voltant del seu impacte en la vida quotidiana mitjançant conferències i tallers en 18 municipis catalans.
