La logística dels hospitals per respondre a la pandèmia

Les necessitats assistencials als centres hospitalaris catalans s'han revolucionat les darreres setmanes i els diferents departaments d'infraestructures han hagut de buscar solucions imaginatives per poder transformar tot tipus d'espai en unitats d'hospitalització i fins i tot d'UCI. A tot el país, arran de la pandèmica de covid-19, s'han hagut de triplicar els llits d'Unitats de Cures Intensives (UCI) i, en conseqüència, ampliar en altres zones o fins i tot edificis, els llits d'hospitalització convencional, tant per a pacients amb covid-19 com per seguir atenent altres tipus d'emergències. Tots aquests canvis s'han fet amb poc temps, sense marge de maniobra i amb les necessitats canviants per la qual cosa, l'anul·lació i la suspensió de bona part de la resta de l'activitat hospitalària ha estat clau per poder-ho assumir.

Vall d'Hebron s'anticipa a la propagació del virus

Un dels hospitals que més pressió assistencial ha tingut les darrers setmanes és, sens dubte, l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona. En poques setmanes ha passat de tenir 66 llits d'UCI a tenir-ne prop dels 300, un dels canvis que segons la cap d'Infraestructures, l'enginyera industrial Esther Tomàs, ha estat més difícil de dur a bon part. Tomàs ha explicat als Fulls d'Enginyeria que l'equip mèdic estava preparat davant les previsions dels primers casos de coronavirus i, abans del primer diagnòstic a Catalunya ,ja tenien un pla de contingència per saber actuar quan ho tinguessin a sobre. Es va muntar, per exemple, un espai per poder tenir els pacients aïllats en pressions negatives i poder-hi ubicar els malalts de covid-19 en cas que fos necessari. Un cop la pandèmia ja es va estendre, el Vall d'Hebron es va anar preparant fent plantes de contenció, reservant plantes determinades únicament per malalts de covid-19.

Tanmateix, per Tomàs, aquesta va ser una de les feines més complicades perquè es va haver de buscar espais que tinguessin les infraestructures de gasos i que complissin determinats requisits físics i per tant, es van haver de fer trasllats en cadena. El següent pas, diu Tomàs, va ser buscar espais totalment diàfans que deixessin treballar i permetessin la instal·lació d'aquests gasos. Reconeix que les particularitats del Vall d'Hebron, amb un edifici antic, van fer aquesta feina més complexa encara. Una fase posterior va ser habilitar espais no medicalitzats i fora de llocs habituals, com ara aules de formació o gimnasos de rehabilitació, per a unitats d'hospitalització.

Per Tomàs, un dels aspectes que va jugar a favor de l'equip de Vall d'Hebron, a banda de la previsió, va ser comptar amb un equip de manteniment intern. Precisament, ha explicat Tomàs, l'OMS va fer especial rellevància a aquest aspecte en la seva visita i felicitació al centre per la seva gestió de la crisi.

La cap d'infraestructures de Vall d'Hebron compara la situació que ha viscut l'hospital amb un tren  a qui ''li has de canviar les rodes en marxa'' i a sobre, hi afegeix la pressió dels tempos: ''No és el mateix tenir tres mesos per fer una UCI que tenir una setmana.''

L'experiència de l'Hospital de Mataró

Els canvis en els espais i la gestió hospitalària també s'han hagut de fer en hospitals de dimensions més reduïdes. David Barrachina, cap d'Infraestructures, Manteniment i Serveis Hotelers en Consorci Sanitari del Maresme, ha tirat endavant els canvis necessaris per adaptar l'Hospital de Mataró a la nova realitat. Tan aviat com van poder van anul·lar consultes externes i activitat quirúrgica que els va permetre tenir més espais per pacients de covid-19. Les urgències es van veure saturades pel coronavirus per la qual cosa, la resta d'emergències es van començar a atendre a l'Hospital de dia, i l'Hospital de Dia va anar a les unitats de cirurgia sense ingrés (UCSI) que no estan en ús amb la davalla de l'activitat, però al cap d'uns dies es va posar a l'espai de rehabilitació. ''Canviava tot cada dia, es va anar fent tot molt ràpid'', diu Barrachina.

Pel que fa a les UCI, Mataró tenia 14 llits i amb l'habilitació de la rehabilitació de quiròfans i d'alguns espais de quiròfans es van poder ampliar a 35, que no han arribat mai a estar tots plens. Per Barrachina és ''enginyeria de processos'' per ser el màxim d'efectius possibles. Aquestes darreres setmanes, per exemple, estan treballant en una nova unitat d'hospitalització amb quinze llits més, que s'ubicarà en un passadís del centre.

Barrachina reconeix que no havia viscut ''res semblant'' perquè el més crític que havia hagut de gestionar fins ara era obrir hospitals o sociosanitaris i planificar-ne el trasllat. En un cas com el del covid-19, diu Barrachina, s'han de tenir moltes coses en compte com ara els endolls, l'arribada dels gasos,la il·luminació o la climatització en espais que se'ls està donant un ús que no és el seu, i fer un bon dibuix per als operaris que ho implementaran. En aquest sentit, també destaca la bona predisposició de tots els industrials que han deixat les ''formalitats'' per després, per acabar les feines.

Tornar a la normalitat

Barrachina explica que cada hospital ha actuat de forma autònoma per reaccionar de la millor manera possible a la crisi del coronavirus. El mateix procés però, s'haurà de comencçar a desfer quan la situació ho permeti. I caldrà també gestionar el retorn a la normalitat. ''Convertir un hospital normal en un hospital covid amb el temps que ho hem fet és dur'', diu Tomàs. Però la cap d'infraestructures de Vall d'Hebron avança que aviat serà el moment de començar-ho ''a desfer''. ''D'aquest procés no en parlarà ningú'', conclou Tomàs, ''però també serà divertida''.  Caldrà doncs, que l'hospital recuperi l'activitat normal amb una part de covid-19.

Després d'aquestes setmanes de ''tensió i estrès'', on el virus també ha passat factura als equips no assistencials de l'hospital, Tomàs reconeix que no ha pogut aturar-se a reflexionar sobre el que han viscut i que de moment,  li sembla haver viscut en una pel·lícula. Si que veu però, que a partir d'ara, en la gestió hospitalària es faran ''coses diferents'' perquè si es repeteix una situació com l'actual,es pugui reaccionar millor. Això, per Tomàs vol dir potenciar els espais diàfans i polivalents i garantir que es puguin posar dues sortides d'oxigen a cada llit.

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.