L’abril d’aquest any, nou catalanes van viatjar fins a la Mars Desert Research Station d’Utah (Mars Society) per fer diversos experiments i fomentar les vocacions científiques de dones en el sector espacial. L’expedició està formada per Mariona Badenas-Agustí, Carla Conejo, Ariadna Farrés, Laia Ribas, Núria Jar, Neus Sabaté, Cesca Cufí-Prat, Anna Bach i Helena Arias, un grup eclèctic i multidisciplinari on conflueixen científiques de diferents disciplines per treure el màxim partit de l’experiència. Des de Fulls d’Enginyeria hem volgut parlar amb Helena Arias (Barcelona, 2001), estudiant d'Enginyeria Mecànica i Enginyeria Electrònica a la Universitat Politècnica de Barcelona i Física a la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED) i esportista de tir olímpic, per parlar del què han fet i també del que faran amb Hypatia.
El projecte Hypatia és una tripulació que té diverses missions sobretot, i la principal per a elles, és la de divulgació i creació de referents femenines. Arias explica que "L'objectiu del projecte és anar a una base anàloga de Mart a Utah que es diu Mart Desert Research Station, que és una base de la Mart Society i es fa recerca per poder establir quins protocols, quins comportaments, quines metodologies d'equip servirien per poder anar a Mart en el futur" relata Arias. La primera tripulació hi va anar l'abril, convivint en condicions d'aïllament per simular les condicions de vida del planeta.
Enginyera des de petita
A Arias, des de petita, li ha tingut aquesta interès en crear i una inquietud de conèixer el món. La seva facilitat per les assignatures de matemàtiques i altres com la plàstica va fer que els seus pares ja li diguessin que fos enginyera. Recorda que quan tenia 12 anys va agafar l'ordinador per saber què era això de l'enginyeria. En aquell moment va descobrir que hi havia diverses enginyeries i es va interessar per la mecatrònica i els robots.
Arias ha participat en diverses olimpíades del coneixement, concretament de física i química, i va arribar a classificar-se a la nacional. Sabia que li agradava l'enginyeria, però també la física i altres ciències. No va ser fins a l'últim moment en què va acabar optant per l'enginyeria. De la física li va atreure com amb les expressions matemàtiques podies descriure el comportament de les coses.
Al món laboral veu força equitat i igualtat en percentatge de dones i homes que en el mateix tipus de posició, sobretot mirant el món de l'enginyeria. D'altra banda, en l'àmbit acadèmic sí que ha notat moltíssim que encara falten dones. Arias creu que és una cosa que no reflecteix del tot com és la societat d'avui dia o com estan creixent els nens. "Això en el futur canviarà, ja va canviar en el seu moment perquè les dones d'abans no estudiaven enginyeria, però encara falta molt per fer". L'estudiant anima a tots a estudiar el que vulguin i explica que "canviar-se de carrera és una de les millors coses que pots fer perquè al final és millor perdre un any de vida que estar tota la teva vida fent una cosa que no t'agrada".
La xarxa, clau a Hypatia
Carla Conejo, que en aquesta primera tripulació n’és l’executive officer, la va convidar a participar a Hypatia. S’havien conegut al programa Joves i Ciència de la Fundació Catalunya La Pedrera, amb l'objectiu d'apropar i donar conèixer el món de la recerca als joves, quan Conejo era la coordinadora i van mantenir el contacte. El grup mai es va imaginar tota la repercussió mediàtica que han arribat a tenir. “La societat ha respost bé i entusiasmada a la iniciativa”, considera Arias i el la tripulació ha tingut l'oportunitat de divulgar ciència i de poder conèixer a molts estudiants, anar a escoles a fer xerrades i estar en esdeveniments demostrant que la ciència no té gènere.
La vocació de la tripulació
Les nou dones que formen el grup van decidir estudiar ciència per vocació. Arias, quan va decidir estudiar enginyeria, no havia conegut mai una dona enginyera, o no era conscient d'haver-la conegut. "Moltes nenes ni tan sols han arribat a plantejar-se fer una enginyeria perquè no han arribat a veure cap noia en què veure reflectides o no s'arriben a imaginar elles mateixes fent-ho en el futur" assegura. D'aquesta manera, Hypatia no només és una missió, és una forma de reivindicar que les dones estan presents.
“Ciència per a tothom”
Ara mateix Hypatia continua activa. La idea és poder portar diverses tripulacions i portar a terme la segona edició el 2025 per poder continuar creant referents femenins relacionats amb la ciència. Volen demostrar que la ciència és per tothom i per a totes les edats. "Som una tripulació pluridisciplinària multigeneracional i treballem per poder desfer aquests tabús i aquests prejudicis que existeixen sobre els científics i, sobretot, les científiques" afirma Arias. Arias no és conscient d'haver vist cap tripulació que hagués fet una feina de divulgació com la seva. "La nostra missió no es basa només a anar-hi a l'MDRS allà, sinó divulgar ciència i fer referents femenins", diu l’estudiant.
El futur d’Hypatia
El projecte porta el nom anglès d'Hipàtia, una de les primeres científiques, mestra de prestigi de l'escola neoplatònica, que sobretot va destacar en matemàtiques i astronomia. En aquests moments, el grup es troba en un període de postprocés de les dades que han anat trobant. Algunes ja s'han fet públiques, i els estudis i conclusions que s'han tret s'han exposat davant d'aparells d'experts.
Ja els toca, però, començar a pensar en nous membres pel grup. S'obriran noves places per anar i es farà un procés de sol·licitud perquè qualsevol dona dedicada a la ciència, d'alguna manera o altra, sense haver estudiat una carrera científica, pugui participar en aquesta nova tripulació i pugui anar a l'MDRS el 2025. I amb molt més coneixement, per descomptat.
