En el panorama actual de canvi i renovació dins del sector elèctric, els motors elèctrics no en són una excepció; també estan sent protagonistes d’una profunda transformació.
Els motius són diversos: d’una banda hi ha exigències i normes de la Unió Europea relatives a una major eficiència energètica de les màquines i accionaments elèctrics i això afecta directament als motors. Es podria dir que els asíncrons però l’esperit de la norma va més enllà i acabarà afectant a tots els motors. D’una altra banda, la penetració gradual del cotxe elèctric, amb les seves exigències de pes, parell i prestacions en general, ha fet que s’hagin posat sobre la taula noves possibilitats i dissenys. De cop, el motor síncron, que havia estat reservat a potències o molts grans o molt petites, on la velocitat fixa era essencial, s’ha vist situat a l’ull de l’huracà tecnològic i d’ell, han sorgit diverses possibilitats de disseny de ‘nous’ motors, o encara més ben dit, variacions dels clàssics. I una cosa similar ha passat amb els anomenats motors de contínua sense escombretes (en realitat, una mena de mescla de motor de contínua i motor síncron).
Tanmateix, si això ha estat possible ha estat per l’ús en profunditat de l’electrònica de potència, ara molt més barata que anys enrere, que ha fet que dels variadors de freqüència una part gairebé essencial de molts motors, fent que els harmònics comencin a omplir les línies de distribució.
També cal mencionar un altre aspecte que està incidint molt en els nous dissenys, que és l’ús de materials especials com poden ser els imants de ‘terres rares’ - el nom ja és prometedor de per sí- i els superconductors com a elements en certes parts dels motors, especialment en les anomenades màquines de flux.
La generació renovable té la seva aportació: molts dels aerogeneradors actuals utilitzen motors asíncrons de doble alimentació (rotor bobinat i estator) fent-los treballar per damunt del sincronisme, és a dir, com a generadors, i en conjunció amb ponts inversors, convertint així una possibilitat teòrica però poc usada d’aquestes màquines, en una clau essencial per al seu bon rendiment.
En definitiva, molts dels conceptes tradicionals que enquadraven el com i de quina manera havien de funcionar els motors, estan sent examinats, revisats i, en ocasions, sobrepassats a la llum de les noves exigències que el moment actual demanda. Per això, té sentit parlar d’una ‘’nova generació de motors elèctrics’. I tanmateix, el coneixement dels motors tradicionals segueixen sent fonamentals i imprescindibles, ja que sense el seu coneixement resulta molt difícil comprendre i poder seguir les línies evolutives actuals.
