El canvi climàtic és un fet i cal posar-hi remei. La Unió Europea ha definit propostes per el 2030 i 2050, però tenen les seves mancances i ja comencem a veure’n les conseqüències: són propostes decidides unilateralment i que perden eficàcia si no son compartides.
Xina n’és un exemple, tira pel dret i es vanagloria de perforar el pou més fons de tot Àsia, de gairebé 9.000 metres, per produir 1.000 Tm/dia de petroli. Ho necessita. El president dels Estats Units firma, tot i que sembla que a contracor, el permís per explotar el camp de petroli del Nord d’Alaska.
Es confia molt en l’hidrogen verd i els nostres companys enginyers que estudien el cas, situen la seva producció massiva al Nord d’Àfrica sota les influències de les tensions al Sahel amb una geopolítica molt inestable. És el gas que augurem que ens arribaria a Catalunya, però allunyat de la bona gestió que l’enginyer Pere Duran Farrell ja va fer amb el gas d’Algèria.
Per fer front a tot això, es fan propostes que semblen poc consensuades amb els socis comunitaris, mancant de consens ferm, com és el cas que la Unió Europea fa marxa enrere i deixa en suspens la prohibició de circular els cotxes de benzina i dièsel a partir del 2030, perquè ho demana Alemanya.
Es fan propostes que sembla no compten amb l’opinió dels enginyers. Per exemple, moltes de les energies per substituir els combustibles fòssils encara no estan a punt i poden crear inflació perquè són encara molt cares. Les facultats d’Economia no disposen de les eines idònies per combatre la inflació com s’evidencia aquests dies amb tres bancs a Silicon Valley en risc de fallida, també a Suïssa trontollen un banc important i el banc mes antic.
Si la Unió Europea persisteix en caminar en solitari, podria perdre encara més competitivitat econòmica respecte Amèrica i Àsia, que no patiran tantes tensions inflacionàries al seguir un altre ritme en les decisions.
El canvi climàtic, però, necessita de solucions que tinguin efecte, i moltes d’aquestes solucions les haurem d’aportar els enginyers amb les millores i innovacions tecnològiques que les facin viables. Això ens obra moltes possibilitats com a col·lectiu: companys enginyers han calculat les molt elevades inversions, públiques i privades, necessàries a Catalunya per revertir el canvi climàtic. Però a més, molts enginyers hauran d’implementar els canvis obrin-se grans possibilitats de negoci i professionals al nostre col·lectiu.
La Universitat Politècnica de Catalunya, al Campus Diagonal-Besos, tindrà un laboratori pioner d’hidrogen verd que molt bé es podria convertir en l’Institut Català de l’Hidrogen a Barcelona, tal com París té l’Institut Francès del Petroli. El nostre col·lectiu pot ajudar molt amb el suport al projecte.
De fet, enginyers i enginyeres podem i hem d’aportar molt per a trobar les solucions tan necessàries. Tenim la responsabilitat d’ajudar com un servei que no admet demora.
