“La tecnologia és el nou llapis i paper”

Matemàtica de professió i enginyera de software amb expertesa en seguretat en xarxes, Nancy Otero fa anys que va abandonar aquesta vessant de la tecnologia per dedicar-se a l’ensenyament i l’aprenentatge. És directora fundadora del disseny de l’aprenentatge a Portfolio School, una escola de Nova York basada en projectes, un sistema que s’ha posat de moda a Catalunya els darrers anys a les escoles i instituts. Otero defensa que el coneixement és arreu i que a un estudiant “no li serveix saber coses si no les sap aplicar”. En una entrevista a Fulls d’Enginyeria arran de la seva participació a l’STEAMConf, Otero explica que aquestes aplicacions del coneixement no són per matèries sinó que “la realitat està barrejada” i que així és com funcionen els projectes. “Muntar un teatre, fer un coet o escriure un llibre són projectes”, especifica Otero.

Otero creu que el treball per projectes és útil per a qualsevol edat perquè requereix una actitud més activa i això implica més compromís. Recorda que l’ésser humà sempre ha estat fent coses, també al llarg de tota la vida. “Si dones unes tisores a un nen, veu que el món es pot tallar”, diu Otero. Per això, aposta per entendre la tecnologia com “el nou llapis i paper” i acostar-la als infants perquè comencin a entendre el món i volen entendre com funcionen les coses. Des de la seva experiència, Otero explica que quan s’inclou la tecnologia en l’aprenentatge i els projectes fa que siguin molt més diversos i equitatius. Però assenyala que per aconseguir això, no només cal tirar endavant projectes en els àmbits més típiques del món de l’enginyeria sinó demostrar la seva presència en altres vessants com ara la moda o la biologia. Per Otero, que explica que va créixer amb un pare enginyer que només explicava els problemes al seu germà i no a ella, creu que aquesta amplitud de mires és el que permet que les noies també s’hi interessin. Considera que s’han de treure els “prejudicis” que relacionen només amb cotxes, robots o coets: “hem de donar-li la volta i mostrar que la tecnologia es pot aplicar arreu”.

Ipads per construir coneixement; mestres formats

Otero defensa una concepció de la tecnologia com una eina “per poder fer” i alerta del perill de posar-la només “per consumir”. Per això, defensa que les tauletes s’han de fer servir per construir i crear coneixement, una situació que, segons Otero, els nens poden fer des de ben petits. Però per poder-ho tirar endavant, assenyala l’experta, cal invertir en temps pel professorat: els mestres han de tenir temps de planejar-lo, estudiar-lo, iterar diverses vegades amb el projecteper implementar aquest tipus d’aprenentatge.

Otero aposta per adequar un espai a l’escola que permeti poder fer aquestes avaluacions, veure les necessitats dels infants, i poder-ho presentar a les famílies, que a vegades ho qüestionen. I perquè això funcioni, afegeix Otero, cal invertir en formació, entrenament i capacitació dels professionals de l’educació perquè tot aquest pensament traspassi les parets de la mateixa escola.