La vida de pagès tradicionalment ha estat dura. Més encara quan la revolució industrial va temptar molts agricultors a moure’s del camp a la fàbrica on un salari garantit es contraposava als entrebancs infinits de la ramaderia o el cultiu de la terra, exposats a les inclemències del temps, les plagues i els esforços no sempre recompensats en un mercat insegur. Així, les migracions del camp a la ciutat han quedat ben marcades en l’evolució demogràfica de Catalunya des de fa un parell de centúries. A cada dècada, el sector primari s’ha anat aprimant. Primer, a costa de l’engreix del secundari propiciat per la massiva integració de la majoria de mà d’obra als sistemes fabrils. I, posteriorment, cap als negocis relacionats amb els serveis. L’anomenada terciarització va evolucionar en paral·lel a la deslocalització de moltes empreses a països on els costos de personal i producció eren més assequibles. Fins a arribar a la conclusió que la indústria al món occidental d’avui només és viable si comercialitza productes amb alt valor afegit ideats per enginyers, tècnics i professionals capbussats del tot en la digitalització i que abanderin la quarta revolució industrial.
Precisament d’aquesta indústria de tecnologia puntera i de les investigacions en el camp biològic i químic n’han sorgit sistemes que apuntalen el cultiu agrícola, el converteixen en una activitat més sostenible, presenten alternatives al sòl com a substrat de cultiu i, sobretot, garanteixen la rendibilitat de la inversió dels agricultors en recursos econòmics i, especialment, humans. I és que, alhora, els pagesos es beneficien de la mecanització de molts processos secularment manuals —aquells que van expulsar del camp familiars i veïns—, i poden fer previsions més segures a l’hora de plantejar la sortida al mercat de fruites, verdures i hortalisses d’una horta o d’un espai protegit com un hivernacle ja que de cadascuna de les explotacions assegurarà una quantitat determinada de producte faci fred o calor. Un fet que fa molt més fàcils les sumes i restes derivades del sempre controvertit negoci de la pagesia. A més, damunt d’un tractor climatitzat, connectat a xarxes de sensors i sistemes de rec o, fins i tot, a satèl·lits que processen extensions ben àmplies de terreny, l’agricultor pot monitorar com evolucionen els cultius i en quins punts determinats ha d’intervenir. Res a veure amb l’agricultura de no fa ni cinquanta anys.
