En els prop de 25 anys que porto treballant en la indústria de I’automatització industrial, crec que mai havia hagut un període amb tantíssima gerga tecnològica. Tothom parla d’IoT, d’Industrial Internet of Things, de cloud computing, de fog computing, de big data analytics i/o d’small data analytics. Ho trobes a blogs, a diaris i a articles. Se’n fan fires i congressos i, fins i tot, ha arribat a la publicitat! És veritat que els de l’automatització industrial sempre hem tingut un argot propi –crec que no dec ser pas l’únic que a casa li han dit que sovint no l’entenen quan parla- però aquesta explosió, aquesta gran conversa que s’està generant amb tecnicismes acompanyats d’un suposat poder màgic per a canviar la indústria tal i com l’hem conegut, et porten a pensar que, o bé realment estem davant la prova que alguna cosa molt grossa està succeint o,pel contrari, vivim un hype marketinià després d’anys de ralentització del mercat.
Abans de donar-vos la meva visió, em permetreu que em remunti una mica endarrere, concretament l’any 1997. Mark Fondl –que s’havia incorporat a la divisió d’automatització de Schneider Electric l’any 1986 amb l’adquisició de Modicon i que ens va representar a la junta de la Fieldbus Foundation- va cridar uns quants enginyers de França, Alemanya, Estats Units i a dos espanyols, el meu company Manolo Jiménez i jo mateix, el sotasignat d’aquest article. Fondl volia treballar en un concepte revolucionari que varem batejar com la Transparent Factory. Estàvem convençuts que podíem treure informació en temps real de tots els nivells de la fabricació i operar amb aquesta informació. Crèiem que, tard o d’hora els beneficis que se’n traurien d’aquesta “transparència” serien un factor determinant en la competitivitat industrial.
Partíem de la premissa que les tecnologies d’Internet i Ethernet podien reemplaçar els protocols de xarxes propietàries. També pensàvem que havíem de posar el focus en xarxes que facilitessin la interaoperatibilitat, i no en l’standarització de sistemes operatius i plataformes. Vam començar a embeure servidors web en dispositius amb Ethernet, com els PLC’s o els variadors. Estàvem davant d’una gran visió, però molt avançada al seu temps. I és que, sovint, oblidem que les idees en automatització industrial es mouen com a plaques tectòniques.
Però les bones idees tenen inèrcies pròpies i, eventualment, el mercat es posa al dia. Durant anys, la indústria i aquells que treballem per a les indústries hem avançat plegats per eliminar obstacles, estendre la interoperatibilitat i permetre, finalment, que la informació estigui disponible allà on sigui necessària i en el moment oportú per a facilitar una millor presa de decisions. Junts, hem aconseguit trencar la barrera i hem pogut portar les tecnologies d’automatització a aquell punt on el disseny dels sistemes fa un encaix perfecte amb les operativitats industrials i dels negocis. Podem parlar d’IoT, podem parlar de fog computing, d’Indústria 4.0 o de Transparent Factory.o, potser, podem senzillament anomenar-ho sentit comú.
No sé què en pensareu, però no puc evitar mirar amb moltíssima il·lusió aquesta etapa i el ventall d’oportunitats que ens posa damunt la taula.
