Can Font és una finca familiar d’agricultura i ramaderia que els darrers anys comencen a recollir els fruits del pas del model convencional a l’agricultura regenerativa. Aplicant algunes mesures han aconseguit augmentar en un 80% la quantitat de fongs i bacteris als sòls, així com un 1000% la quantitat de protozous. També han detectat que l’estabilitat dels agregats dels nostres sols ha crescut un 60%, cosa que suposa que hi ha menys erosió i menys desertificació de la finca i han aconseguit augmentar fins a un 20% més la capacitat de retenció d’aigua dels mateixos sols. Amb la posada en pràctica d’algunes altres mesures segrestadores de carboni han aconseguit reduir en 0,2 tones l’any les emissions de CO₂ als camps d’oliveres i cereals i n’han capturat tant com les emissions que gener deu vehicles, 15,15.
És un cas d’èxit que la directora de Simbiosy i membre de la Comissió de Xoc Climàtic del Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya (COEAC), Veronica Kuchinow, ha explicat a la jornada ‘Balanç de CO2 en el sector agroalimentari. Sectors de Transformació Agroalimentària' organitzada conjuntament amb Enginyers Industrials de Catalunya com a exemple d’agricultura regenerativa, aquella que permet reduir les emissions gràcies a la mateixa activitat que, suposadament, les produeix.
A Catalunya, el sector primari és el responsable del 12% del total d’emissions de GEH 4tn de CO₂ cada any), per darrere del transport (32%), indústria (28%) i energia (13%). Així ho resumeix Leonardo Bejarano, cap de l’Oficina de Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya, que ha presentat les principals dades que recull el Govern per poder conèixer la problemàtica a Catalunya i donar-hi resposta. Amb el Pla Integral d’Energia i Clima de Catalunya (Pineccat), precisament, es volen impulsar polítiques sectorials i mesures com ara la modernització dels regadius, la substitució dels fertilitzants químics per orgànics o l’ajust de la cabanya ramadera a la capacitat ambiental del territori. “L’agricultura i la ramaderia són emissors, però també ens han ajudat”, destaca Bejarano “l’activitat primària és un aliat de la capacitat d’embornal”. En una mateixa línia es pronuncia Marià Sorribas, coordinador de la Comissió Intercol.legial de CO₂, que defensa treballar perquè el potencial de reducció que té l'agricultura espanyola en emissions, pugui utilitzar-se com a embornal per millorar les pràctiques de cultiu, fer-les més curoses i aconseguir, amb els certificats, que puguin convertir-se en una nova font d'ingressos per al productor que faci "les coses ben fetes", a més de la PAC i el preu del producte.
A petita escala, l’exemple de Can Font il·lustra aquesta possibilitat de regenerar l’agricultura. Precisament aquestes pràctiques segrestadores de carboni s’han introduït en la manera de treballar d’aquesta empresa familiar. El mínim llaurat, perquè en cada llaurada es trenca el cicle, o l’abandonament dels fertilitzants químics són algunes d’aquestes pràctiques que, tal com explica Kuchinow, es poden implantar per transitar cap a l’agricultura regenerativa. “Es tracta de no malgastar el sl sinó mantenir-ne el valor que té”, diu l’enginyera. Tot i que durant els anys de transició, Can Font va necessitar subvencions europees per mantenir-se – al veure una davallada considerable de la producció, els dos anys següents ja s’ha augmentat en un 50%.
Kuchinow té clar que un sistema rural regeneratiu implica que l’aigua depurada prové d’aliments sans i manté el capital natural mentre absorbeix CO₂. Això passa al voltant dels nuclis urbans on es consumeixen aquests aliments i es produeixen residus alhora necessita un medi natural per qüestions d’oci. “Que siguin els nuclis poblacionals qui financi aquest camí, en lloc d’anar a les compensacions mundials, és invertir en salut, benestar i sostenibilitat en un entorn local”, ha manifestat Kuchinow.
Un sector conservador, però cada vegada més veus
Per l’enginyera, el principal escull d’aquest canvi és el tarannà conservador del sector on costa implementar i impulsar canvis, tant en la manera de treballar dels productors i empresaris com en la societat que consumeix aquests productes. A més, lamenta la manca d’eines de certificació que encara es dona i reconeix que fan falta aquests instruments per poder promoure encara més el canvi.
El concepte d’agricultura regenerativa encara és poc conegut. L’IPCC no el va assumir fins al 2023. Francesc Reguant, president de la Comissió d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya, la defineix en el seu llibre com una combinació d’instruments que redueixen les emissions i “ens fan més amables amb el món natural”. Per Reguant, l’agricultura ecològica té molts elements bons, però “no estima la tecnologia”. Per això, defensa la intensificació sostenible -també de la ramaderia- com un element necessari per a aquesta reducció d’emissions tan necessària al sector, al costat de l’agroecologia, l’eficiència – de reg i ús de les TIC- i la reducció.
