L’'efecte xemeneia' i la propagació descendent, darrere la singularitat de l’incendi de València

L’incendi de la façana de l’edifici de València, que ha deixat deu morts i diversos ferits, ha obert el debat al voltant de les normatives de seguretat de les construccions, uns marcs que han anat evolucionant al llarg dels anys. De fet, malgrat tenir una coberta de amb material altament inflamable  l’edifici cremat a València complia amb la normativa vigent del 2005, any en què es va començar a construir malgrat que actualment hi hagi normatives més estrictes precisament per millorar la seguretat dels edificis.

Amb encara poca informació sobre el que ha passat, Jordi Sans, president de la Comissió de Seguretat d’Enginyers Industrials de Catalunya, qualifica l’incendi, a més de gravíssim, de “singular i insòlit”. En aquest sentit, destaca que l’edifici té un revestiment per confort tèrmic amb una càmera d’aire ventilada que provoca que la propagació del foc no sigui únicament interior sinó que faci ‘efecte xemeneia’, cap a la part superior de la finca. Però que el fet que es fonguin alguns elements estructurals, explica Sans, provoca que les flames “no només es propaguin de manera molt ràpida” sinó que també es propaguin de manera descendent, “el que és pitjor i menys habitual”. Per això, diu Sans, la propagació es fa en els dos sentits a més de la propagació interior que és habitual. L’enginyer especifica que aquest tipus de foc fa molt més complexa l’evacuació dels veïns, amb les conseqüències que comporta aquesta situació.

Més enllà d’aquests detalls, Sans demana no especular amb cap altra possible causa del foc, una investigació que ja estan fent les autoritats policials i judicials.

L’alerta dels enginyers el 2018

L’incendi de València és singular però no és la primera vegada que un edifici crema en una situació similar, com el de la Torre Grenfell. Arran d’aquell foc, al Regne Unit, Sans va dirigir un estudi  sobre seguretat i incendis en façana a Enginyers Industrials de Catalunya. Era el 2019  i ja aleshores s’alertava que el marc regulador a Espanya calia revisar-se perquè s’observava una “definició inadequada dels requeriments de protecció contra incendis”. De fet, a les conclusions de l’informe, es posava de manifest que complint la normativa es podien construir façanes que no cobrien situacions de risc “a causa del seu sistema constructiu, la seva configuració o l’ús de materials combustibles”.

També es feina referència al marc europeu que, segons les conclusions generals de l’informe, permetia obtenir certificats  amb uns barems que no representaven, en cap cas, una situació “típica o real” de propagació del foc per la façana o del producte.

Per això, modificar el marc normatiu era una de les propostes que recollia l’informe. Se suggerien mesures que garantissin una propagació lenta del foc, de manera que la intervenció dels equips de rescat no quedés compromesa. Així, es proposava limitar l’ús de determinats materials i productes o equipar les cavitats d’aire de les façanes ventilades amb barreres tallafoc verticals i horitzontals amb l’objectiu, precisament, de limitar la propagació del foc per l’efecte xemeneia que es produeix a l’interior.  A més, l’informe també assenyalaven la necessitat d’enfortir la cultura de la seguretat. Els experts consideraven que a l’estat espanyol, a diferència d’altres països com Estats Units o Regne Unit, la percepció col·lectiva del risc i la prevenció era “poc rellevant”.