Fa vint-i-cinc anys, el meu pare em va dir: però tu no ets enginyer? Aquesta era la seva reflexió quan a l’empresa em van oferir l’oportunitat de crear i encapçalar el departament de compres. Últimament, veiem enginyers de rentaplats, però, en canvi, no podem entendre que les compres són del món de l’enginyeria?
Tot ha evolucionat, però no podem oblidar que el manteniment i les compres eren, a les empreses, espais sense estratègia, sense objectius i només tramitadors de problemes, en un cas, i de comandes, en l’altre. La compra, al llarg de molt de temps, es veia com una tasca simplement administrativa.
Això ja no ha de ser així. Els productes i els serveis estan sotmesos a normatives i a requeriments tècnics que van més enllà d’un encaix de paraules sobre un paper. El comprador professional ha de conèixer i entendre cada tecnologia i cada reglamentació associada per adquirir, d’acord amb els paràmetres establerts i amb la millor eficiència, les peticions del departament de disseny de producte, de l’oficina tècnica o de l’àrea de producció. I aquesta tasca s’ha d’executar amb cerca activa.
La meva feina em va portar a trobar el millor pro-ducte, desplaçant-me personalment fora de Catalunya. Allà vaig assolir el millor cost integral d’aprovisionament (CIA). Un concepte que va més enllà del preu. Tinc un amic comprador professional de l’àmbit de l’automoció, que no compra pas a prop. Els seus viatges el porten als Estats Units, l’Índia i la Xina. Sempre amb l’objectiu descrit: el CIA, que aplega coneixement tècnic, estàndards de qualitat, confiança, servei, capacitat productiva, treball digne, termini d’entrega, prevenció de riscos laborals, seguretat industrial, capacitat financera, garantia, postvenda, formació, innovació, negociació i preu, entre moltes altres variables.
D’altra banda, hi ha qui diu que comprar és com vendre però al revés. No és pas així. Cada disciplina té les seves tècniques de gestió i, tot i que unes i altres s’apropen, els objectius són diferents. Pensem que hi ha un conjunt de factors externs i interns adversos a les empreses que afecten els comptes de resultats. Davant d’aquestes situacions, les companyies, a més de trobar la millor solució per a cada cas, es focalitzen, en general, a incrementar les vendes per assolir el benefici pressupostat com a manera de continuar en el mercat. Recordem que, d’acord amb els models analitzats, per incrementar un 20% el benefici, és necessari incrementar les vendes en la mateixa proporció, tenint en compte els costos associats a aquest augment i l’esforç que comporta.
Però es pot aconseguir també incrementar el mateix benefici del 20% d’una altra manera? Sí, estalviant de l’ordre d’un 4% els costos dels materials dels productes i els serveis comprats a l’empresa. És evident, per tant, que aquest serà un objectiu empresarial clar: millorar els costos de compra per assolir la millor eficiència, competitivitat i rendibilitat.
I qui té aquesta responsabilitat dins de l’empresa? L’enginyer de compres. Fitxem-lo i de ben segur que el compte de resultats de l’empresa ho agrairà.
