L’enginyeria és cultura?
Un auditori ple, una sala en silenci i un piano de cua a l'escenari. L'enginyer i pianista (o el pianista i enginyer) Joan Rosal interpreta una peça de Bach i dona el toc d'inici a la Diada 2024, l'acte de trobada d'enginyers i enginyeres que, enguany, s'ha dedicat a la música, l'art i la literatura perquè 'L'enginyera (també) és cultura'.
L'escenari de l'Auditori del Conservatori del Liceu ha estat l'espai escollit per acollir aquesta nova Diada i reflexionar sobre els vincles de l'art i la cultura amb l'enginyeria. No només per la quantitat de professionals que combinen les dues disciplines actualment sinó també per la relació històrica i la gran quantitat d'enginyers rellevants que també eren artistes. Ho han resumit a la perfecció en Roc i la Clara, els dos personatges de 'La màgia de l'enginyeria' que han interromput el guió de Raquel Sans que una vegada més s'encarregava de presentar la gala.
Leonardo Da Vinci, Rowan Atkinson o Hedy Lamarr han marcat aquest camí que a la Catalunya del 2024 segueix Joan Rosal però també el seu company i saxofonista Navil Sarrate, l'artista visual Alba Corral, l'escriptora Marta Carnicero, la pintora Núria Batllori o el director d'orquestra i compositor, Xavier Pagès-Corella. Tots han omplert l'espai de cultura, sí, però també d'enginyeria.
"Hi ha prou cultura de l'enginyeria", ha plantejat Sans a l'inici, recordant que manquen enginyers per atendre les necessitats del mercat laboral a tot l'Estat. Però amb el lema d'aquest any, la reflexió també havia d'anar més enllà: "La cultura és tot el que ens defineix com a societat i també ens defineix el que fa l'enginyeria, perquè n'hi ha a tot el nostre voltant. L'enginyera és cultura", ha avançat la periodista abans que Carnicero, Pagès-Corella i Batllori debatessin sobre el paper de l'enginyera en el seu art i l'art en l'enginyeria.
Diu Marta Carnicero, que ha publicat diverses novel·les, que ha viscut sempre la poesia perquè de petita, ja en feia i que l'enginyera va arribar després. És també professora de tecnologia, i per això no ha abandonat gens els coneixements adquirits a la carrera. A banda, reconeix que l'enginyeria li ha servit, també, per escriure. "Em dona una visió global", diu Carnicero, "et fa ser realista". Alhora, fa broma i reconeix algunes limitacions que també li aporta la seva doble professió, "em costa sortir de l'A2, soc massa perfeccionista i metòdica, mai ningú no podrà dir que les meves obres estan mal escrites". I riu. Si pot, es vol dedicar només a la literatura.
El cas de Xavier Pagès-Corella és un xic diferent, perquè ell estudiava música abans que enginyeria i "per inèrcia de bon estudiant" va acabar a l'ETSEIB d'on recorda anècdotes amb professors que ha fet riure bona part dels assistents. Era conscient que es volia dedicar a la música però, tot i això, va acabar la carrera i fins i tot va fer el projecte. Això sí, relacionat amb la música, com no podia ser d'altra manera. Va estudiar un mètode per a l'afinació assistida per ordinador. No ha arribat mai a buscar feina d'enginyer perquè tenia claríssim que el seu futur era la música i de fet, és professor del Conservatori del Liceu, compon i dirigeix la Barcelona Modern Ensemble.
Amb el dibuix tècnic, Núria Batllori va descobrir la perspectiva, els punts de fuga, l'escaire, el cartabó. I li va agradar tant que va començar a elaborar la seva faceta artística amb el carbonet, primer, i amb l'aquarel·la després. "Sense els estudis tècnics no ho hauria fet", declara. De moment no es dedica a l'art, però sí que combina l'aquarel·la – sempre porta un bloc i pintures a sobre – i l'activitat al grup Urban Sketchers de Girona, amb l'enginyeria i l'ADE, que també va estudiar. Treballa en una empresa d'energies renovables i diu que als dos àmbits fa servir el mateix procés: "Observo i entenc, i després pinto. Quan treballo, faig el mateix. Ho estudio tot i quan ho tinc tot entès, aplico la solució", explica Batllori, "enginyera i pintura van molt de bracet en el meu cas".
"Faig coses inútils"
La innovació és en boca de tots els sectors, també el cultural. La New Art Foundation, de la qual Enginyers Industrials de Catalunya n'és patró, és una de les institucions que busca aquesta innovació. L'enginyera i artista visual Alba Corral hi està vinculada. Corral ha protagonitzat un dels moments més màgics de la nit. Amb l'actuació de Joan Rosal, al piano, i Nabil Sarrate, al saxofon, Corral ha desplegat les seves eines.
"Soc artista visual, faig coses inútils" ha dit Corral per presentar la seva feina, "faig art visual en temps real, és un art eteri". Corral, una de les artistes visuals més reconegudes arreu d'Europa, es dedica a programar i desenvolupar codi com a mitjà d'expressió. Actua arreu i ara, ja pot dir que ho ha fet a la Diada dels Enginyers.
Més enginyers a la gestió
La Diada 2024 coincideix amb la meitat del mandat de Maria Salamero, presidenta, i Narcís Armengol, degà. Salamero i Armengol s'han dirigit al públic en un discurs compartit on han fet balanç d'aquests dos anys, però també s'han i han posat deures. "M'agrada destacar, pel sentiment de responsabilitat, que l'enginyera forma part de la solució als grans reptes d'avui", ha dit Armengol. Per això, Salamero ha reivindicat més enginyers al món polític. "Necessitem més enginyeria a la gestió pública perquè hi hagi més rigor, expertesa i coneixement", ha manifestat Salamero. Per la presidenta, assolir-ho també depèn de les col·laboracions i per això ha recordat els Cinc grans consensos presentats amb el Col·legi de Camins. Presidenta i degà han volgut, també, agrair la dedicació de tots els membres del col·lectiu per treballar aquest coneixement i generar l'impacte que es busca a la societat.
Polítiques industrials amb la cultura
"L'enginyeria no només transforma el món sinó que alimenta l'ànima creativa", diu Oriol Alcoba. El director general d'Indústria, encarregat de cloure la Diada 2024 també ha reflexionat sobre el paper de la creativitat i l'art en l'enginyeria. Considera que la ciència ens ajuda a entendre el món, la tecnologia ens permet canviar-lo mentre que el coneixement i la capacitat creativa de les persones generen idees "que són tota mena d'expressions artístiques". Alcoba, que ha reconegut el moment de transformació actual de la indústria catalana, ha reivindicat la sobirania industrial per fer front a eventuals crisis, tal com ha quedat demostrat els darrers anys i ha defensat l'actuació del govern per aconseguir "projectes quirúrgics" que encaminin Catalunya en aquesta direcció. Però amb la cultura de rerefons, Alcoba no ha volgut desaprofitar l'oportunitat de defensar aquest vincle. "Les polítiques culturals també són polítiques industrials i de competitivitat", ha afegit Alcoba, "si volem atraure talent necessitem un entorn per a desenvolupar una vida plena i interessant des de tots els punts de vista".
Un final 'Viva la vida'
I per talent, el de Cadència Industrial, l'associació musical de l'ETSEIB que aglutina estudiants d'enginyeria i músics que dediquen part del seu temps lliure a la música amb una formació estable que es dedica, bàsicament, a versionar altres músics i grups. Els set artistes han fet vibrar l'auditori que ha acabat corejant alguns fragments de la seva versió de 'Viva la vida' de Coldplay amb l'expressió d'Alba Corral a la pantalla. No hi havia millor manera d'acabar.