L’enginyeria de la selectivitat
Aquest és el primer problema del primer exercici al que s’han hagut d’enfrontar els estudiants de batxillerat que aquest dijous s’han examinat de l’assignatura de Tecnologia i enginyeria de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU). La prova s’ha dut a terme en el darrer dia de la selectivitat i a darrera hora. Els joves que han escollit examinar-se d’aquesta matèria específica han lidiat en aquesta primera part, amb altres conceptes d’enginyeria com ara descobrir la cilindrada d’un motor de motocicleta o esbrinar l’energia produïda durant el mes de setembre per 4,4m2 de plaques solars disposades en un habitatge tenint en compte la irradiació diària mitjana i el seu rendiment.
Els estudiants només havien de resoldre només quatre dels sis problemes que es plantejaven per poder tenir la nota màxima. La prova, que es pot consultar en aquest enllaç, inclou cinc exercicis més de funcions, potència elèctrica, petjada de CO2, i forces (en aquest cas aplicades a un peu humà), i circuits elèctrics.
Píndoles d’enginyeria en altres proves
L’examen de Tecnologia i enginyera no ha estat, però l’única prova que ha incorporat alguns conceptes del sector. A la prova de Geografia, un dels exercicis girava entorn dels aerogeneradors a Catalunya, havent de respondre quines característiques tenien en comú les comarques que més instal·lacions tenien en servei i reflexionar, per exemple, sobre la seva idoneïtat. De fet, una de les les preguntes demanava justificar si l’afirmació «Els parcs eòlics són una font d’energia renovable, però no és aconsellable instal·lar-ne perquè originen molts problemes ambientals.» és vertadera o falsa.
A l’examen de Llengua catalana, un dels textos que es podien escollir per al comentar era una adaptació del text de Jordi Martín «Un dels pioners de la intel·ligència artificial se’n penedeix i adverteix dels possibles perills», publicat a El Nacional el maig de 2023 sobre Geoffrey Hinton, considerat “el padrí de la intel·ligència artificial”.