Tota la vida havia dit que volia ser arquitecta, però al moment de fer la preinscripció universitària va decidir posar, en primera opció, Enginyeria Industrial, a Terrassa. En aquell moment encara hi havia crisi i va pensar que amb l'enginyeria tindria més opcions laborals. I ara, als 29 anys, ho veu com la millor decisió que ha pres. Està contenta d’haver escollit el grau i també d’haver fet el màster perquè, a més de donar-li més opcions laborals va fer una assignatura, la d’instal·lacions, que li ha permès conèixer l’àmbit en el qual, ara, s’està desenvolupament. “Enginyeria Industrial és la mare de tot i tens tantes opcions que a vegades fa ràbia només poder-ne triar una”, diu, convençuda que a divuit anys encara s’és massa jove per saber què es vol era la vida. “Sembla que tries el futur”, argumenta, “i si no ho tens molt clar, t’has de permetre equivocar-te”.
No és, però, el seu cas. Laia Escalera tenia l’enginyeria a casa. El pare és enginyer de telecomunicacions i la mare industrial com ella i els reconeix com els seus referents. Ella treballava a la CCMA en temes de consultoria i recorda que de petita li costava explicar a què es dedicava. Ara ho explicaria més fàcil: “una persona que resol i desengrana els problemes”.
Casa Ametller, Indus i B-Global Tech
En l’etapa d’estudiant, Escalera va fer pràctiques a Casa Ametller, actual Ametller Origen, i va ser la seva porta al món de les instal·lacions, ja que participava del disseny de les botigues. Va ser el seu primer contacte amb el món mecànic d’aquest àmbit, però no va ser fins que va entrar a l’enginyeria Indus que no va aprofundir-hi, com a enginyera de projectes. Durant aquesta etapa ha estat portant projectes de climatització, ventilació i eficiència energètica tant d’edificis existents com de nova construcció i fa relativament poc ha fet el salt a b-Global Tech, una enginyeria especialitzada en els centres de dades. Com a enginyera fa les instal·lacions d’aquestes empreses en l’àmbit de la ventilació, la refrigeració, la protecció contra els incendis... en projectes d’arreu d’Europa. Aquests canvis, valora Escalera, li han permès “fer un salt i créixer professionalment”.
El sector que ha triat, les instal·lacions, l’apassiona i veu, amb perspectiva, que la feina no li faltarà mai. “Sempre es necessitaran noves instal·lacions i, per tant, es necessitaran enginyers en instal·lacions”, argumenta. Ara vol nodrir-se de tot el coneixement en temes mecànics, elèctrics i el que convingui i més endavant reflexionarà si vol o no assumir nous projectes. “Qui sap si a la llarga puc crear la meva pròpia empresa”, reflexiona Escalera. Tot i això, té clara la seva filosofia: “no pots dirigir una empresa de cadires fins que no en dominis tots els components i ara, encara estic coneixent components”.
Més referents
Laia Escalera viu en un entorn força masculinitzat, però està orgullosa de ser dona enginyera i pot presumir de no haver notat cap tracte desigual per aquesta circumstància. “Sé que és complicat, sobretot a l’obra, però com que no hi soc sempre no ho he viscut”, diu Escalera quan se li pregunta per la manca d’equitat en el sector. Li agrada poder ser enginyera i creu que caldria més referents per convèncer o atraure noies cap aquests estudis. “La majoria són homes i no és tan fàcil identificar-t’hi”, diu. Per això, creu que l’èmfasi s’ha de posar en aquesta direcció.
Constància enginyera
Per Escalera la carrera és un procés llarg i lamenta que s’entra a la universitat pensant que si t’endarrereixes un curs “s’acaba el món”. “A la universitat t’adones que no és tan important”, diu l’enginyera, “pots tenir noves oportunitats”. A banda del títol i els coneixements, Escalera valora que estudiar Enginyeria Industrial li ha aportat “constància” i “visió a llarg termini perquè els resultats no són immediats”. “No és fàcil, no és una trajectòria de flors i violes, s’ha de treballar”, afegeix l’enginyera, “però si t’agraden els reptes, ho gaudeixes”.
