L’Íngrid Cruxent (Sant Cugat del Vallès, 1995) té un grup d’amics que ella mateixa veu com a “poc comú” ja que cinc d’elles són enginyeres. Han coincidit a l’ESEIAAT, a Terrassa, i tot i ser companyes de classe han seguit camins diferents: la consultoria, la gestió de projectes, la Fòrmula 1, línies de producció i oficina tècnica, una mostra de la diversitat d’opcions que dona haver estudiat Enginyeria Industrial i que, per Ingrid, és desconeguda per gran part de la societat i, sobretot, pels nens i les nenes. Se sorprèn que no hi hagi més noies a les carreres tècniques i, alhora, veu que falta donar més visibilitat a les feines que fan enginyers i enginyeres.
“Crec que a les nenes se’ls ha d’explicar què és l’enginyeria”, reivindica Ingrid. Amb la seva neboda, de set anys, ja ho ha començat a fer i li ha regalat La màgia de l’enginyeria, el conte STEAM del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. Veu que les nenes, i també els nens, veuen només les professions visibles com les perruqueres, les periodistes o les veterinàries. “L’enginyeria no es visualitza tant”, lamenta Ingrid. Per l’enginyera, l’enginyeria és una disciplina molt àmplia que et permet treballar a tot arreu.
Vocació innata per l’enginyeria
La vocació se li va despertar aviat, a l'Íngrid. Recorda que cap als quatre anys la seva família ja es va adonar que tiraria cap a l’enginyeria. “Sempre em regalaven cotxes que jo desmuntava i tornava a muntar”, explica. El seu pare també és enginyer però no exercia el perfil més tècnic de la professió i creu que mai no la va voler condicionar, però el fet és que de manera “innata”, Ingrid tenia ja gustos i habilitats pròpies de l’enginyeria. “A 2n o 3r d’ESO ja tenia claríssim què estudiaria”. Les matemàtiques sempre li havien anat bé i recorda haver fet, a més d’esport, alguna extraescolar com informàtica i sí que, en general, coincidia poc amb les preferències de les nenes. Tot i això, ho ha viscut amb naturalitat i creu que no li ha “afectat” mai. A Batxillerat només ella i una altra noia feien el Tecnològic i no va ser fins a la carrera que ja va coincidir amb algunes més.
Tot i això, no ha sentit mai que no li donin oportunitats pel fet de ser dona. Formada, ho està. A banda del grau en Tecnologies Industrials, Ingrid va fer el Màster en Enginyeria Industrial i, després, el Màster d’Energies Renovables i Sostenibilitat, uns estudis que ja va completar combinant les classes amb la seva primera feina. Actualment está com a responsable del departament d’oficina técnica a l’empresa SolarUp! Empresa dedicada a les instal·lacions de punts de recàrrega i fotovoltaica.
“No he trobat cap impediment pel fet de ser dona, el món ja està canviant”, diu Ingrid que de moment no ha hagut de fer cap esforç diferent que els homes. Tot i això, moure’s en un entorn tan masculinitzat fa que a vegades agraeixi trobar-se amb altres dones. A l’empresa on treballa hi ha dones, sí, però més en els departaments d’administració o comercials, no en els tècnics. Per això, per aquesta manca de costum, sovint atén trucades que li demanen parlar amb l’enginyer. “M’agradaria que deixés de sorprendre que una noia es dediqui a l’àmbit tècnic”, reivindica Ingrid, “cal que es normalitzi”.
