En els darrers anys, Europa ha entrat en una fase de transformacions profundes. La transició energètica, la digitalització o la necessitat de reforçar la seva base industrial, redissenyar les cadenes de subministrament i guanyar en autonomia estan redefinint no només el model productiu, sinó també les prioritats estratègiques del continent que es compliquen en un entorn i context geopolític incert.
Com a ciutadà europeu m’ho miro amb certa preocupació, però des del meu rol, al capdavant de la direcció del Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, trobo a faltar un element transversal a tots aquests reptes: l’enginyeria, que sovint no ocupa el lloc central ni compta amb la visibilitat que li pertoca.
Els enginyers i enginyeres no som únicament part de la força industrial d’Europa. Som actors essencials en la seva capacitat d’innovar, competir i aportar solucions concretes als grans reptes socials, econòmics i tecnològics del nostre temps. Per això, en moments com els actuals, encara hem de tenir un paper més rellevant. La dimensió multiplica la capacitat d’influència i és la millor manera de transformar el coneixement en impacte.
En aquest context, la cooperació entre territoris no és una opció, sinó una necessitat. Iniciatives com els Quatre Motors per a Europa han demostrat, al llarg de més de trenta-cinc anys, que la col·laboració interregional genera valor, reforça capacitats i accelera la innovació. És precisament en aquest marc on les organitzacions d’enginyeria de Catalunya, Baden-Württemberg, Llombardia i Auvergne-Rhône-Alpes hem decidit fer un pas endavant: hem passat d’una relació basada en l’intercanvi puntual entre les nostres organitzacions a la construcció d’una aliança estable i estructurada: la xarxa dels 4 Motors for Europe Engineers.
Aquesta cooperació no es fonamenta en la proximitat geogràfica. Es basa en una cultura industrial compartida i en una convicció clara: que l’enginyeria és un actiu estratègic per al futur d’Europa.
Avui, aquesta aliança representa més de 30.000 professionals de l’enginyeria. Però, més enllà de la xifra, el valor real rau en la capacitat de connectar talent, compartir coneixement i generar oportunitats en un entorn cada vegada més global i competitiu.
En els darrers anys hem treballat per consolidar aquesta col·laboració i dotar-la de contingut. La coordinació regular entre les nostres organitzacions, l'intercanvi d'experiències i l'impuls d'iniciatives compartides han anat configurant una agenda comuna orientada als grans reptes de la professió en el nostre temps.
Els cicles de webinars sobre intel·ligència artificial i sostenibilitat en són exemples clars. Han permès crear espais d’informació i debat sobre qüestions com la regulació tecnològica, la sobirania digital, la descarbonització o la mobilitat sostenible, connectant centenars de professionals dels nostres territoris en cada sessió. A més, hem avançat en la definició d’un Memoràndum d’Entesa que ens dota d’un marc estable per treballar conjuntament en àmbits com el talent, la formació, la innovació i la representació institucional. Aquest és, al meu entendre, un pas qualitatiu: passar de compartir a cocrear.
El repte del talent
Malgrat aquests avenços, hi ha una qüestió que emergeix de manera recurrent i amb una urgència creixent: el talent. Des de les empreses, les universitats i les administracions es constata una preocupació compartida per la manca de perfils tècnics i per la bretxa entre les competències disponibles i les necessàries. Aquesta realitat no és conjuntural. És estructural.
Si Europa vol assolir els seus objectius en competitivitat, sostenibilitat i lideratge tecnològic, el talent en enginyeria ha de ser reconegut com una prioritat estratègica. Això implica reforçar l’educació STEM, impulsar la mobilitat professional, apostar per la formació al llarg de la vida i donar centralitat al paper dels enginyers en el debat públic i en la presa de decisions.
"Si Europa vol assolir els seus objectius en competitivitat, sostenibilitat i lideratge tecnològic, el talent en enginyeria ha de ser reconegut com una prioritat estratègica"
En aquest sentit, portar aquest debat a Brussel·les, en el marc de l’esdeveniment Engineers Shaping Europe’s Future que vam celebrar el passat mes de maig, ha permès situar la reflexió sobre el talent en enginyeria al nivell que li correspon: el de política europea.
Un nou cicle, una nova oportunitat
Catalunya ha traspassat fa pocs dies la presidència dels Quatre Motors per Europa a Alvèrnia-Roine-Alps. Els enginyers hem fet el mateix. Aquest nou cicle obre una etapa que ha de servir per consolidar la feina feta, però també per fer-la més tangible i més útil. El repte és clar: transformar la cooperació en impacte. Això vol dir desplegar el Memoràndum d’Entesa amb més accions concretes, reforçar les iniciatives compartides, ampliar la participació dels professionals i incrementar la capacitat d’incidència en els espais europeus de decisió.
Però també vol dir fer un pas més en la manera com entenem la nostra responsabilitat com a organitzacions d’enginyeria. No només hem d’acompanyar els nostres professionals, sinó també contribuir activament al debat sobre el futur d’Europa. Com a enginyers, compartim una manera de fer: abordar problemes, connectar coneixement i transformar idees en solucions. Aquesta manera de fer és, avui, més necessària que mai. Europa necessita visió, però també el talent per fer-la realitat.
Des de la cooperació entre els nostres territoris, estem convençuts que podem contribuir a reforçar aquesta capacitat. No només en benefici de les nostres organitzacions, sinó del conjunt d’Europa. Aquest és, en definitiva, el nostre compromís: treballar perquè l’enginyeria tingui el paper que li correspon en la construcció del futur europeu.
Perquè Europa necessita projectes, però sobretot necessita capacitat d’executar-los.
