Amb el final de l'estiu i l'inici d ela tardor, comença un nou curs ple de dubtes i conflictes en l’àmbit de l’energia. A diferència del que és habitual, l’estiu no ha estat tranquil. Les onades de calor i els incendis han anat acompanyats d’un seguit de moviments i notícies que han posat el sector en estat d’alerta, tant a curt com a llarg termini, amb una incertesa més que notable.
Comencem pel gas natural. Des de la guerra d’Ormuz, el preu ha mantingut una tendència a l’alça i actualment supera els 82 €/kWh. Aquesta evolució sembla difícil de revertir, sobretot amb l’arribada de l’hivern, quan la demanda creix i els preus tendeixen a pujar. La situació és especialment preocupant perquè les reserves europees es troben entre el 61% i el 64%, els nivells més baixos per a aquestes dates des del 2009. Les grans incògnites són si s’assolirà l’objectiu del 90% abans de l’1 de novembre i com afectarà aquest esforç de compra el preu del gas natural en els pròxims mesos. Aquests preus elevats, a més d’afectar la generació amb gas, tenen un impacte directe en el preu de l’electricitat al mercat majorista.
En l’àmbit elèctric, la situació és més àmplia i diversa. A l’agost, el preu mitjà del mercat majorista va arribar als 121 €/MWh, el nivell mensual més alt dels darrers tres anys. Aquesta xifra contrasta amb els prop de 15 €/MWh del febrer i confirma una pujada sostinguda des d’aleshores, impulsada pel preu del gas natural i pels drets d’emissió de CO₂, que ronden els 85 €/t i continuen augmentant de manera constant.
D’altra banda, el MITECO ha publicat una ordre ministerial que prorroga l’autorització d’explotació de la central nuclear d’Almaraz fins al 8 de març de 2030. El ministeri justifica la decisió per diversos motius, entre els quals destaquen l’impacte sobre el desplegament de les renovables, el context geopolític i els efectes sobre l’operació del sistema. Aquesta autorització obre noves incògnites: si aquesta data serà definitiva, com afectarà la resta de centrals nuclears —com Ascó i Vandellòs— i quin impacte tindrà sobre els balanços del PNIEC, que preveia l’aturada dels grups nuclears. Lluny de tancar-se, el debat sobre el tancament nuclear continua obert.
Pel que fa a la demanda, s’han produït dos fets destacats. El primer és que, durant els mesos de juliol i agost, l’operador del sistema ha activat cinc vegades el Servei de Resposta Activa de la Demanda (SRAD), un mecanisme dissenyat per aportar flexibilitat a l’operació del sistema. Aquest servei només s’utilitza en situacions puntuals, quan l’operador detecta que no disposa de prou recursos per mantenir el nivell adequat de reserva a pujar al sistema elèctric peninsular. El mecanisme retribueix les demandes que s’hi acullen i s’ha aplicat durant les hores punta del dia.
El segon fet és que la CNMC, mitjançant una resolució publicada l’11 d’agost, ha establert els permisos d’accés flexibles. Aquesta figura permet una connexió més adaptable de la demanda a les xarxes de transport i distribució. La mesura té un doble objectiu: facilitar la connexió de nova demanda, encara que sigui amb determinades condicions i limitacions, i aprofitar millor la capacitat disponible de la xarxa en les hores en què no està plenament ocupada.
D’altra banda, el MITECO ha sotmès a informació pública una proposta de reial decret per regular l’eficiència energètica, la sostenibilitat i les bones pràctiques als centres de dades a Espanya. El text vol impulsar centres altament eficients i sostenibles, amb més transparència sobre la seva petjada ambiental i amb l’aprofitament de la calor residual. L’element més conflictiu és que estableix que el 80% de l’energia que consumeixin aquests centres haurà de ser d’origen renovable. Actualment, hi ha concedits12 GW d’accés a la xarxa.
Un altre element a tenir en compte és la publicació de l’Ordre Ministerial per la qual es creen els Mercats de Capacitat que tenen per objectiu garantir que hi hagi prou potència elèctrica disponible per atendre la demanda, especialment en moments de tensió del sistema, i complementar el mercat majorista d'electricitat. S’estima que tindran un cost de 900 M€ anuals que seran finançats pels consumidors d’electricitat.
"Els pròxims mesos poden ser decisius per definir l’equilibri entre seguretat energètica, competitivitat econòmica i sostenibilitat ambiental"
El PLATER està més encallat que mai. El pla es troba en fase de tramitació i informació pública des del 29 d’abril, i afronta una forta oposició en diverses zones rurals. Plataformes com la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa i més de 180 ajuntaments n’han demanat la suspensió. Denuncien que gairebé el 70% de la potència prevista en sòl —fora d’edificis— es projecta sobre terrenys agrícoles o forestals, i que més de la meitat de la producció es concentra en només vuit comarques de Ponent i del centre de Catalunya. Amb més de 12.000 al·legacions presentades, la Generalitat es troba ara en un atzucac sobre com continuar endavant. El pla és fonamental pel desenvolupament necessari de les energies renovables a Catalunya.
En síntesi, la tardor s’obre amb un escenari energètic especialment complex. L’encariment del gas, la volatilitat del mercat elèctric, el debat nuclear, les tensions sobre la demanda i les dificultats per desplegar les renovables configuren un context ple d’incerteses. El sistema haurà de donar resposta, alhora, a la necessitat de garantir el subministrament, contenir els preus i avançar en la transició energètica.
Més que un període de calma després de l’estiu, els pròxims mesos poden ser decisius per definir l’equilibri entre seguretat energètica, competitivitat econòmica i sostenibilitat ambiental. Les decisions que es prenguin ara marcaran no només l’evolució dels preus i de les infraestructures, sinó també la credibilitat del camí cap a un model energètic més net, flexible i resilient.
