Encara no fa una setmana m’estrenava a la Diada com a president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya. Des del juny passat tinc l’honor d’ocupar aquest càrrec, una responsabilitat que m’ha fet viure aquest esdeveniment tan significatiu per al nostre col·lectiu des d’una nova perspectiva: la de representar una professió que agrupa més de 10.000 enginyers i enginyeres a Catalunya.
Un encàrrec d’aquesta dimensió obliga a mirar el país, l’economia i la societat amb deteniment. A preguntar-nos què necessitem com a professionals, però també quina contribució podem fer al benestar col·lectiu i al progrés del país. És en aquest exercici de reflexió que he arribat a una conclusió clara: cal una crida a l’acció. Cal superar el sentit d’urgència permanent que sovint ens porta a gestionar els problemes del present sense dedicar prou esforços a construir el futur.
Vivim temps complexos. Ho veiem en la situació política i geopolítica internacional, en els reptes que afronta Europa, en la transició energètica, en la necessitat de reforçar la nostra capacitat industrial, en les dificultats que tenen molts joves per construir el seu projecte de vida i també en l’aparició de tecnologies disruptives que transformaran profundament la manera de treballar, de produir i de viure.
Però precisament aquests reptes representen també una gran oportunitat. Una oportunitat perquè els enginyers i les enginyeres aportem solucions, criteri i lideratge. Hem d’espavilar!
Durant més de 160 anys d’història de l’Associació i 75 anys de trajectòria del Col·legi, hem contribuït de manera decisiva al desenvolupament industrial, econòmic i social del país. Però no ens podem conformar amb el paper que hem tingut fins ara. Necessitem fer un pas més. Necessitem passar de solucionar problemes a liderar la solució dels problemes.
Aquesta és, probablement, la gran assignatura pendent de la nostra professió en el moment actual. Necessitem més presència en els espais on es prenen les decisions: a la política, al Parlament, al Govern, als consells d’administració i a les direccions de les empreses. Necessitem participar més activament en els debats que marcaran el futur del país. I necessitem explicar millor què fem, què aportem i què pensem.
Els enginyers vam tenir un paper determinant en la revolució industrial del segle XIX. Aquella transformació va canviar Catalunya i va canviar el món. La incorporació de noves tecnologies, la modernització dels processos productius i el desenvolupament industrial van generar canvis profunds, no exempts de tensions i contradiccions, però van acabar construint una societat més pròspera i amb més oportunitats.
"Només ens cal una mica més d’ambició col·lectiva i una mica més de generositat"
Avui ens trobem davant d’una nova gran transformació. La digitalització, la intel·ligència artificial, la descarbonització de l’economia, les noves infraestructures energètiques o la reindustrialització d’Europa són alguns dels grans reptes d’aquest temps. I en tots ells l’enginyeria hi té molt a dir.
Per això crec que ha arribat el moment que els enginyers tornem a fer un pas endavant. Que assumim un paper més actiu en la definició del futur. Que liderem, juntament amb professionals d’altres disciplines, els grans projectes de transformació que necessita el país.
Aquesta responsabilitat no correspon només a les institucions o als seus representants. Interpel·la cadascun de nosaltres. Des del lloc que ocupem, des de l’empresa, l’administració, la universitat, la recerca o l’emprenedoria, tots podem contribuir a ampliar l’impacte i la veu de la nostra professió.
El punt de partida és excel·lent. Comptem amb coneixement, prestigi, talent i una sòlida tradició de servei al país. Només ens cal una mica més d’ambició col·lectiva i una mica més de generositat. Si som capaços de combinar-les, estic convençut que els enginyers i les enginyeres tornarem a ser protagonistes d’una de les grans transformacions del nostre temps.
