Les barreres (in)visibles

Tot i que sempre em defineixo com donaTECH, comparteixo i empatitzo amb la singularitat de les donesTIC, que són singulars (totes i cadascuna d’elles) perquè sí, perquè tothom és singular però elles, com a part d’una minoria dins la minoria de dones tecnòlogues, es mereixen la meva (i la vostra) atenció i consideració. #olevosaltres

Cada persona té, darrera de les seves decisions, una història i “un moment”, que és aquell moment en que veu que un determinat àmbit professional fa una crida silenciosa i suggerent, i quan, com a persones, sentim aquesta “atracció”, ens decidim a dedicar-nos-hi: ja hem trobat un dels amors de la nostra vida (i que no té perquè ser l’únic, compte!). I les dones hem tingut, històricament, molts moments de crida per part de la tecnologia, encara que els llibres ens hagin llevat les evidències…

La curiositat, la vocació de canviar (a millor) el món, la voluntat de proposar eines que millorin la qualitat de vida, en tots els àmbits, són part dels motius de rerefons que moltes dones tecnòlogues confessem haver posat damunt la taula en el moment de fer la tria professional. Però poques vegades aquest moment de tria l’hem fet en base a voler-nos emmirallar en un model o referent que s’assemblés a nosaltres (vull dir, sense bigotis o barbes confessades), ja que els models i referents femenins no han estat gaire visibles durant dècades.

Quantes pel·lícules podem recordar en què la protagonista que salva el món fos una tecnòloga (enginyera, arquitecta, informàtica)? Podem trobar protagonistes de sèries novel·listes, periodistes, mestres, metgesses, infermeres i forenses. Però si ens busquem en un entorn TECH o TIC, les protagonistes són més aviat “parelles de protagonistes TECH-TIC”. Isaac Asimov mai ha posat una dona protagonista d’una novel·la seva. Quan demanem a algú que tanqui els ulls i que anomeni referents històrics, brollen noms d’home: Ptolomeu, Pitàgores, Aristòtil, Leonardo Da Vinci, Benjamin Franklin, Watson&Crick, Thomas A. Edison, Albert Eintein, Wilhelm Roëntgen, Antoni Gaudí, Johannes Guttenberg, Willis H. Carrier, Joseph Fourier, Enrico Fermi, Michael Faraday, Alfred Nobel... (i no segueixo perquè m’han dit que només tinc 3500 caràcters...). I, sí, potser surt amb facilitat un nom de dona: Marie Curie. O potser dos: Marie Curie i Rita Levi-Montalcini. I si busquem una referent TIC, sortiria el nom d’Ada Lovelace. Això seria, em temo, tot el que trobaríem si demanem noms que surten immediatament, sense haver de consultar els nostres dispositius mòbils.

La manca de referents i de models femenins, o la invisibilitat d’aquests, es reconeix com el primer motiu que allunya les mirades de les joves vers les opcions tecnològiques, que és el que jo anomeno “les barreres (in)visibles”. I el cas és que no hauria de ser-ho, perquè, de sempre i ara més que mai, amb l’accés a la informació, podem trobar amb molta facilitat els noms de tecnòlogues que vincularíem fàcilment a models d’èxit en la cursa per canviar (a millor) el món: Carlota Pi, Anna Navarro, Gisela Vaquero, Sandra Ortonobes, Helena Torras, Cristina Aranda, Clara Grima, Margarita Salas, Pilar Mateos, Concha Monje, ... I no us en poso més, perquè m’han dit que només tinc 3500 caràcters.

I si penseu que no tinc raó, hauríem d’aplicar el mètode científic: fem-les visibles, a totes elles, en totes les disciplines, de manera insistent i constant, durant un període significatiu (posem 100 anys?) i si després d’això no han canviat les xifres d’intenció de vocació de noies vers les STEM, reconeixeré que estic equivocada. Accepteu el repte?

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.