Integrar les eines i aplicacions informàtiques de gestió de negoci producció o altres vessants d’una empresa no és fàcil. Tot sovint sorgeixen dificultats que, per part dels enginyers que se n’encarreguen, s’han d’anar superant per poder arribar a l’objectiu final i els impulsors, externs i interns, són una peça clau per culminar el procés. Conèixer amb anterioritat aquestes possibles dificultats i, per tant, les barreres que es poden donar és el repte que s’han plantejat el Grup de Treball d’Integració de la Comissió Indústria 4.0 que ha elaborat ‘Barreres i Impulsors en la integració 4.0. Guia de Bones Pràctiques’, un document que es va presentar en la darrera edició del Fòrum Indústria 4.0 i que es vol començar a difondre entre els professionals amb una primera jornada prevista pel 14 de febrer vinent.
“Les màquines s’han de poder parlar”, diu Jordi Ayza, enginyer del grup de treball i autor de la guia, “han de poder compartir les dades que tenen”. Aquest doncs, és el gran repte que prenen les empreses que engeguen aquest procés. Ayza explica que amb el document volen ser “impulsors externs” per ajudar els tècnics a estar més ben preparats a l’hora d’afrontar-lo. I el resultat n’és una llista de situacions que pot anar evolucionant per incorporar tot allò que sigui rellevant. I de fet, explica Ayza, la sèrie de jornades que es programaran al voltant d’aquesta temàtica vol, també, ampliar l’informe.
I quines barreres troben les empreses?
Segons explica Ayza sempre es donen les mateixes barreres. Al document n’han llistat tretze. La més típica és “la baixa interoperabilitat”, és a dir, que les diferents aplicacions que es fan servir de gestió empresarial, de producció o de costos, etc. puguin accedir a tota la informació actualitzada de les altres aplicacions utilitzades a l’empresa de manera automàtica. Aconseguir la interoperabilitat és, doncs, una problemàtica que s’ha de superar sense haver de comprar totes les màquines noves i deixar de banda els sistemes antics.
Ayza apunta, però, que el canvi tecnològic “complica la vida dels enginyers” perquè s’han d’anar actualitzant amb uns coneixements i una experiència que poden quedar “desfasats” i per això apunta cap a la formació contínua i la col·laboració amb altres partners com a passos necessaris per solucionar-ho. Una altra de les barreres destacables en són els riscos potencials no identificats. “No pot ser que et trobis amb sorpreses”, aconsella Ayza.
