En els últims mesos s’han succeït una sèrie d’incidents als túnels de Rodalies de Barcelona amb el resultat de nombrosos ferits i contusionats per causa d’uns accidents per encalçament d’un tren estacionat a una estació per un altre que el seguia.
Ens preguntem com és possible un fet així amb l’existència de diversos sistemes de seguretat que haurien d’evitar aquestes circumstàncies, però cal tenir present que en algunes situacions de l’explotació, aquestes mesures de seguretat són eliminades per tal que un tren pugui accedir a les proximitats d’un altre estacionat en una andana.
Com és possible fer-ho d’aquesta manera? Amb un tipus d’explotació anomenat marxa a la vista. I en què consisteix aquesta forma d’operació? Doncs es tracta que, en un entorn geogràficament limitat i sota la supervisió del Centre de Control, una determinada unitat rebassi un senyal en vermell per tal d’aproximar-se a una altra que està detinguda i es mogui a una velocitat molt baixa, de manera que el tren estigui sempre sota control i pugui aturar-se en pocs metres davant de qualsevol eventualitat.
Es diu marxa a la vista perquè en qualsevol circumstància el maquinista pugui tenir sota el seu control visual qualsevol obstacle que sorgeixi inesperadament i pugui aturar la unitat en un temps molt curt, que eviti qualsevol perill cert o probable.
I per què cal fer aquesta operació en un moment determinat? Doncs perquè quan un tren cal que s’aturi, per una qüestió de seguretat es procura que aquesta aturada sigui en una andana, per facilitar l’evacuació del tren en cas necessari. D’aquesta manera es fa avançar un tren a marxa a la vista fins que arriba a l’altura del que el precedeix, esperant que aquest pugui reprendre de nou la marxa en poc temps.
Aquesta operació és deguda, en la majoria dels casos, al fet que hi ha una gran saturació en els dos túnels de Barcelona entre les estacions de Sants i el Clot i esdevé rutinària per tal d’acomodar dos o tres trens en una mateixa andana per les raons explicades abans.
És una operació que es fa una o dues vegades al dia o a la setmana esdevé vint vegades, amb els riscos de manca d’atenció del maquinista per una maniobra rutinària i que acaba desembocant en un incident amb ferits.
La solució podria ser la implementació del sistema de gestió del trànsit ferroviari ERTMS (sigla de l’anglès European Rail Traffic Management System) en els túnels de Barcelona, que a més de permetre intervals de temps entre unitats més curts i, per tant, major capacitat de transport per unitat de temps, introduiria més seguretat ja que el sistema cobriria també les circumstàncies relatades i evitaria en la majoria de casos haver de recórrer a la marxa a la vista i als seus riscos constatats.
Josep Maria Rovira, enginyer industrial col·legiat núm. 6163
Foto: Arxiu
