Per a la Dr. Gisela Detrell, l'enginyeria ha estat present tota la seva vida. El seu pare va ser enginyer catedràtic de la UPC i, per tant, des de sempre va veure normal el món de l'enginyeria. Ara Detrell és enginyera aeroespacial especialitzada en enginyeria de l'espai i doctora en enginyeria aeronàutica. Afirma que "tenir-ho a casa va facilitar d'alguna manera arribar a aquest món".
Sempre li ha agradat resoldre enigmes i trencaclosques, creu que moltes vegades la societat distingeix malament les joguines de nena o de nen, per tant, no va sorprendre ningú quan va voler tirar cap a l'enginyeria. Entén que, tot i que malauradament no és l'habitual, des de ben petita va tenir clar que es volia dedicar a una disciplina tècnica. Per ella, optar per l'aeronàutica va ser una mica casualitat. Sabia que volia fer enginyeria però no tenia clar quina carrera escollir. "Molta gent diu que des de petita vol ser astronauta, però aquest no era el meu cas" ens explica. Detrell nomès volia muntar, arreglar i crear coses. Gràcies a la motivació dels seus professors del batxillerat tecnològic va acabar per decidir-se per l'aeronàutica després d'acabar el treball de recerca, centrat en la direcció d'avions.
Va estudiar a la UPC i la Universitat de Stuttgart, a les quals agraeix la seva formació. Els primers anys a la UPC els recorda molt durs, però amb el temps veu que és necessari per a la preparació dels estudiants. Segons la seva experiència, tots els estudiants i professionals que surten de la UPC, arriben a la Universitat de Stuttgart amb una base "molt sòlida i consolidada". D'ençà que va acabar la carrera fins que va començar el doctorat va anar descobrint coses noves en el sector. Amb el temps es va interessar pels coets i els satèl·lits fins a arribar a interessar-se per les missions tripulades, que és al que es dedica actualment.
Va fer el doctorat sobre el Life Support System, el sistema que assegura que els astronautes puguin sobreviure a l'espai i que reuneix totes les condicions que necessitem els humans per poder viure. Pel fet que durant la carrera Detrell va destacar en matemàtiques i estadística, va enfocar-se en el tema de la fiabilitat. El doctorat el va acabar fent entre la UPC, amb la tutora especialista en estadística Eulàlia Gríful, i Stuttgart, amb l'astronauta jubilat Ernst Messerschmid. Per tant, disposa del títol de les dues universitats. Aquest va ser el balanç que li va permetre acabar el doctorat i combinar els seus forts. Tot i que en un principi no pensava quedar-se a la universitat va fer-ho per acabar un gran projecte dedicat a enviar el primer experiment a l'estació espacial. Al cap d'uns anys d'experiència, l'anterior cap de recerca va renunciar i Detrell va veure l'oportunitat de liderar el grup, on continua actualment.
El grup té dues línies de recerca. Una és la que va lligada a l'experiment a l'estació espacial internacional i consisteix a plantejar com, en un futur, produir oxigen i menjar a través de les microalgues pels astronautes quan recorrin llargues distàncies. Fins ara, tot el menjar es porta des de la Terra, el que genera una gran despesa de recursos. Segons l'equip de Detrell les algues són una bona opció per produir aliment directament, ja que són uns microorganismes molt senzills, el que fa que siguin més fàcils de controlar. El grup d'investigació el componen enginyers que estudien l'equipament necessari per cultivar-les de forma controlada. S'encarreguen de dissenyar la tecnologia, anomenada fotoreactors, per controlar totes les condicions d'aquests microorganismes, com la llum, la temperatura o l'atmosfera.
A part d'això, també estudien d'una manera més àmplia les missions tripulades. Cada any s'organitza a Stuttgart un workshop d'una setmana on conviden a estudiants de màster. Durant una setmana se'ls hi ofereixen les eines necessàries perquè puguin dissenyar una missió tripulada, el que s'anomena un estudi conceptual. Cada any proposen una missió en concret perquè els estudiants pensin "outside the box" i reben suport d'un equip consolidat de professionals de la universitat, d'empreses i d'agències espacial. Respecte al compromís per la sostenibilitat en els vols tripulats, Detrell creu que l'aeroespacial és un sector clau per ser arribar a ser més sostenibles a la terra. La idea és que la mentalitat i els sistemes que s'apliquen en el plantejament d'una missió d'aquestes característiques, pel que fa a l'estalvi de recursos, el mínim impacte residual o la cura en les diferents operacions es pot aplicar en la nostra societat.
Dones a l'aeroespacial
Quan Detrell parla de la seva experiència en un entorn professional tradicionalment dominat per homes com és l'aeroespacial, diu que ha tingut molta sort perquè mai ha suposat cap problema per ella. Així i tot, té clar que no és la situació habitual per tothom i creu que és un cas excepcional en aquest sentit. La majoria de companys que ha tingut al llarg de la seva trajectòria han estat homes. "Les dones que es dediquen a aquest sector encara són relativament poques" afegeix i per aquesta raó intenta ajudar i animar a través de la seva experiència a la gent que pugui.
Gisela Detrell pertany a l'associació Women in Aerospace on s'intenta donar exemple i encoratjar a altres noies a què tinguin el valor per entrar en aquest camp. Sobre això afirma que a les dones "ens fa falta ser més atrevides". En aquest sector és necessari fer una empenta a noies que, a diferència del seu cas, no han tingut les coses tan fàcils. Per a ella, la solució és donar veu a les professionals que hi ha al sector, que són més que vàlides, perquè siguin exemple per les més joves. "L'objectiu final és normalitzar el paper de la dona a l'aeroespacial, no ser casos extraordinaris" sentència Detrell.
