Un nou estudi publicat en el web de biociència de la Universitat d’Oxford afirma que les preses emeten un 25% més de metà del que es pensava fins ara. A més, afegeix la investigació, són la font de l'1,3% de totes les emissions humanes.
El problema no rau tant en la presa en si com en l'embassament d'aigua que hi ha costat i que proporciona la pressió per generar energia. L’informe explica que els embassaments d’aigua són amplis i profunds i contenen molt poc oxigen. Això provoca que s'hi acumulin una gran quantitat de bacteris al fons. En el moment en què el riu transporta la matèria vegetal i s'assenta al llit del llac, els bacteris tenen moltíssima matèria per actuar. És aleshores quan es produeixen descomposicions i s’allibera metà i CO2 a l'atmosfera.
Bridget Deemer, autora principal de l'estudi. ha declarat a The Guardian que, tot i que el metà no roman en l'atmosfera com el CO2, l’efecte que produeix és probablement pitjor perquè "al llarg de 20 anys, el metà contribueix gairebé tres vegades més a l'escalfament global que el diòxid de carboni". Per aquest motiu, Deemer apunta que les futures preses hauran de tenir en compte fórmules per reduir la proliferació bacteriològica.
