El desenvolupament de les energies renovables és clau per a la Unió Europea per assolir un model energètic descarbonitzat. L'eòlica a Espanya representa el 21,9% de la potència instal·lada en el conjunt del parc generador i ocupa el quart lloc en volum de generació renovable. Pioners en energia eòlica alguns dels seus parcs van superar el 2020 els 15 anys de vida. L'envelliment d'aquests parcs es presenta com un repte per al segon país de la Unió Europea amb major capacitat eòlica instal·lada.
Segons les últimes dades de l'AEE (Associació Empresarial Eòlica) l'energia eòlica ha estat la segona font de generació elèctrica a Espanya durant el 2018, representant el 19% del total consumit amb 23.484 MW de potència acumulada, per darrere de la nuclear i el carbó. Amb un total de 1.123 parcs eòlics repartits en 807 municipis, l'eòlica evita l'emissió de 25 milions de tones de CO2 a l'any, amb 20.306 aerogeneradors instal·lats a Espanya que cobreixen el 19% del consum elèctric. Sens dubte, una energia fonamental que situa el sector eòlic espanyol com un dels més competents per assolir amb plenes garanties els objectius europeus de 2030.
Tot i les bones dades i la competitivitat del país en termes d'energia eòlica, Espanya ha de fer front a un dels seus majors reptes: l'envelliment dels seus parcs eòlics. Juntament amb Dinamarca i Alemanya, Espanya ha de pensar mecanismes per allargar la vida dels seus parcs eòlics. Molts d'ells, el 2020 superaran els 15 anys de vida.
En aquest sentit, el desenvolupament i la innovació tecnològica juguen un paper clau. L'evolució de les tecnologies per diagnosticar l'estat real dels aerogeneradors, Big Data, Machine Learning, així com les millores en els models de manteniment i processos són fonamentals per aprofitar al màxim els actius existents, donant una major rendibilitat al parc eòlic i un benefici directe al consumidor.
Quines alternatives hi ha davant la finalització de la vida útil d'un parc eòlic?
Les alternatives més conegudes són la repotenciació o bé estendre la vida dels aerogeneradors del parc. La repotenciació consisteix en substituir els aerogeneradors per altres de nous més avançats, en grandària, potència i eficiència. D'altra banda, l'extensió de vida útil es basa en allargar la vida del parc sobre la vida útil certificada, fet que suposa una millora operativa dels aerogeneradors existents, substituint alguns components concrets o implementant nous protocols en l'operació i manteniment, amb el objectiu d'aconseguir la màxima seguretat en el seu funcionament.
No hi ha una opció més o menys adequada per decidir què fer amb els aerogeneradors un cop superada la seva vida útil certificada. Dependrà en gran manera del tipus de model de negoci de cada empresa. En clau de futur, la necessitat d'evolucionar cap a un model de manteniment intel·ligent serà clau per reduir l'envelliment dels aerogeneradors.
Sigui quina sigui la decisió presa, només hi haurà un element que es mantindrà en el temps: la seguretat. Donada l'antiguitat dels parcs i les condicions de mercat actuals, la necessitat d'acudir a experts en matèria d'assessorament és fonamental.
Alberto Sants i David Torres, experts en Assessoria Tècnica en energia eòlica a TÜV SÜD a Espanya afirmen: "Segons la nostra experiència acumulada, la major part dels aerogeneradors poden seguir la seva operació després d'expirar el seu període de vida útil amb una inversió menor en reparacions o substitució de components. A més, una avaluació de l'extensió de vida d'un parc eòlic permet a l'operador traçar una imatge realista dels costos de reparació i manteniment per a la que queda de les seves turbines. Un punt a tenir en compte en la seva estratègia de servei".
