Llancen amb èxit el coet supersònic suborbital més potent de Catalunya

L'associació d'estudiants Cosmic Research, de l'ESEIAAT de la UPC, ha construït i llançat amb èxit el coet supersònic suborbital més potent construït fins ara a Catalunya i el més potent d'Espanya construït per universitaris. El llançament s'ha fet el 30 de novembre, des de les instal·lacions del Centro de Experimentación del Arenosillo (CDEA), de l'Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial (INTA), a l'Arenosillo, Huelva. El coet, batejat amb el nom de 'Bondar' en homenatge a la primera astronauta canadenca, ha arribat a uns 8 km d'altitud i a una velocitat de 1.700 km/h.

Bondar és un coet d'alumini, amb una longitud de 2,61 metres, un diàmetre de 131 mm i un pes de 33 kg, que es va enlairar a una velocitat màxima de 1.700 km/h. El coet és modular i està format pel mòdul motor, el mòdul recuperació i el mòdul aviònica. El mòdul motor conté propel·lent compost per perclorat d'amoni, alumini i un aglutinant. Es tracta d'una fórmula similar a la que empraven els coets secundaris de la Space Shuttle de la NASA. El motor crema només durant sis segons, suficient com per impulsar el coet fins a 2,4 km d'altitud; després segueix ascendint per la pròpia inèrcia fins a uns 7.800 m. Les quatre aletes d'aquest mòdul són fonamentals per estabilitzar la trajectòria de Bondar.

El segon mòdul és el que s'ha ubicat al centre del coet, anomenat de recuperació. Per a la seva caiguda al mar, conté un paracaigudes principal, un paracaigudes pilot i un lum d'albirament. El tercer mòdul és el més complex, anomenat d'aviònica, format per l'ogiva i un espai on viatja tota l'electrònica, com ara amplificadors de senyals, dues antenes, bateries i detonadors de separació. La seva funció és doble: enviar dades GPS al centre de control i activar els detonadors. La zona de l'ogiva s'ha deixat lliure per instal·lar en futurs llançament experiments de pagament.

En els darrers cinc anys, els estudiants de Cosmic Research han llançat 36 coets i han col·laborat amb l'Oficina Europea de Recursos para la Educación Espacial en España (ESERO) de l'Agència Espacial Europea als concursos nacionals i autonòmics de CanSat.

Una fita històrica

Després d'anys de treball, els 16 estudiants de l'ESEIAAT han disposat de finestres de llançament autoritzades pel Ministeri de Defensa del 29 de novembre al 3 de desembre a l'Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial (INTA), instal·lacions del Centro de Experimentación del Arenosillo (CDEA).

Allà han acabat d’acoblar el coet, han introduït el motor i han ancorat a terra la plataforma de llançament, construïda pels mateixos estudiants, que pesa 248 kg i compta amb una torre de 6,2 metres de llargada, capaç de sustentar 50 kg de pes força i d'inclinar-se a 75, 80, 85 i 90 graus.

Els estudiants de Cosmic Research han triat com a dia del llançament el 30 de novembre, tenint en compte les condicions atmosfèriques, en una tarda assolellada i sense vent. El compte enrere ha començat a les 13 h i cinc hores més tard, el coet Bondar ha arribat a la seva altitud màxima, uns 7.800 metres a una velocitat de 1.700 km/h. A aquesta velocitat és com si un vehicle completés la distància que hi ha entre Terrassa i Sabadell en 30 segons. En arribar a la seva alçada màxima, l'ogiva del coet s’ha separat i ha caigut al mar sustentada amb un paracaigudes.

Els 16 estudiants de Cosmic Research són Daniel Cantos, Marc Martí, Víctor Ubieto, Xavier López, Marc Bermejo, Marc Bono, Javier Hidalgo, Adam El Ghaib, Oscar Ortega, Arnau Pena, Marc Casanovas, Néstor Fuertes i Alba Badia, tots ells de l'ESEIAAT, juntament amb Ander Hospital, Iñigo Bouzas i Laura Burgos, de la Universitat del País Basc.

Estudiants Cosmic Research

 

Bondar, una missió amb accent femení

Cosmic Research ha batejat tots els seus projectes que han precedit al Bondar amb noms de dones astronautes, com ara el projecte Mukai, en honor a l'astronauta japonesa Chiaki Mukai (Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional), i Resnik, en homenatge a Judith Resnik, la segona astronauta de la història als Estats Units, que va morir en l'accident del transbordador espacial Challenger l'any 1986.

De fet, qui coordina i lidera aquest equip d'estudiants és una dona. Es tracta d'Alba Badia, sabadellenca de 20 anys estudiant de quart curs del grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials. Alba Badia ha agafat les regnes del projecte aquest curs, prenent el relleu de l'anterior coordinador, Víctor Ubieto, graduat el curs passat. Badia explica que la tecnologia és sinònim de “materialitzar” tot allò que una dia semblava inimaginable perquè “no té límits”. El “repte constant i trobar la solució més intel·ligent” és el que més l'atrau de l'enginyeria i, per això, li agradaria integrar-se en el sector espacial, per ajudar a desenvolupar la tecnologia que “inspiri properes generacions” i que permeti millorar la vida de les persones, assegura Alba.

D'altra banda, Alba Badia manifesta que "desgraciadament”, s'ha trobat amb situacions incòmodes pel fet de ser una dona. Sempre hi ha qui es pregunta com es prenen els nois que sigui una dona qui prengui les decisions de l'equip. En general no troba “actituds masclistes”, però és veritat que malgrat tenir més experiència que altres, a vegades pel fet de ser dona no “valoren” la seva opinió. “Tinc constantment la sensació que he de donar més que la resta” per demostrar que mereix estar al capdavant. Amb tot això, Badia anima a les noies per a que no es deixin intimidar pels estereotips i que segueixin el “seu cor” i facin allò que els agradi fer.

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.