LoRa, o com construir una smart city des de baix

Des de Barcelona a Nova York fins a Masdar City passant per Barranquilla o Hong Kong. Ciutats d'arreu del món han engegat grans projectes per esdevenir "intel·ligents" i sostenibles. No obstant, cal preguntar-se si no són iniciatives que depenen en gran mesura de les grans multinacionals tecnològiques i si tenen realment en compte la ciutadania. LoRa, segons els seus impulsors, és un projecte que pretén ajudar a construir una smart city des de la base, des del ciutadà.

Aquestes i altres reflexions han sorgit a la seu de Fab Lab a Barcelona durant la taula rodona Construint la Ciutat Intel·ligent des de baix: Ara és LoRa. Què és, doncs, LoRa? Walter Tebbens, impulsor de Things Network BCN i president del Free Knowledge Institute, ha explicat que "a Amsterdam un grup de ciutadans van col·locar 10 antenes d'una nova tecnologia de radio lliure (LoRa) per cobrir la ciutat amb la xarxa de dades d'accés lliure Things Network. Aquest model s'està replicant arreu del món i té el potencial de posar les bases d'una ciutat intel·ligent construïda des de baix i en mans de la ciutadania (commons)".

Efectivament, LoRa (Long Range) utilitza un estàndard lliure, treballa amb freqüències lliures i és possible gràcies a la participació ciutadana. De fet, LoRa es financia gràcies a donacions de particulars i són els propis ciutadans els copropietaris i els coproductors d'aquesta tecnologia. Per Tebbens aquest plantejament es contraposa frontalment amb el concepte de ciutat intel·ligent que hem pogut trobar recentment a Smart City Expo de Barcelona. "Si vas a la fira et dóna la sensació que és un tema controlat per grans firmes, que són les que es beneficien". Es tracta, per tant, de "fomentar la independència tecnològica i l'autonomia social".

Així doncs, LoRa és l'única tecnologia, per un costat, desenvolupada amb protocols oberts (open source hardware) a la que l'usuari es pot conectar lliurement de forma veritablement anònima; i, per l'altre costat, fa possible un internet públic, exemple de "xarxa distribuida creada des d'abaix", ha detallat Tebbens. Cal matitzar que altres xarxes com SigFox i Ingenu són iniciatives d'empreses privades. Aquestes prestacions han fet que a casa nostra, a Mataró, s'hagi creat ja un grup de professionals que instalaran pròximament una antena LoRa. És la primera experiència col·lectiva amb aquesta tecnologia a Catalunya. Tebbens ha proposat una pregunta inquietant: "Som lliures de triar la tecnologia que volem?".

El següent ponent, en Xavi Pi, enginyer i coordinador d'embedded systems del COEIC, ha reflexionat sobre el concepte de revolució i indústria 4.0 tipificat per Jeremy Rifkkin. Per Pi, la revolució 4.0 implica "una nova manera de fer indústria basada en què es pot replicar partint del món digital cap el món físic amb un cost molt baix. Un exemple són les impressores 3D". Xavi Pi també ha reflexionat "iniciatives com LoRa porten a la pregunta si ja hem de començar ha parlar de commons industrials. Què necessiten per fer-se realitat?".

Per la seva part, Xavi Creus, d'Ideas4change i expert en economia col·laborativa, ha assegurat que "entrem en una nova generació d'smart cities. La primera ha estat impulsada per les ciutats i la tecnologia, la capacitat de les quals de transformar les ciutats inteligents ha quedat en qüestió. La segona onada la protagonitza la ciutadania com a coproductor". Creus ha afirmat que "la consciència i la privacitat s'està imposant. A nivell social s'està sent més conscient del valor de la dada".

Tot seguit, Mara Balestrini, de Fab Lab BCN, ha explicat l'experiència del projecte Smart Citizen. Per acabar la trobada, Marco Berlinguer, investigador IGOPnet i co-fundador Escola dels Comuns Barcelona, ha opinat que "no tenim un sistema de reconeixement del valor quan aquest es produeix de manera col·laborativa". En el context d'una smart city, "la vigilància i la protecció de dades massiva és una nova forma de riquesa i de poder. No estem preparats per entendre-ho".

Finalment, Berlinguer, vers les tecnologies que utilitzen estàndars oberts, ha subratllat que "poden ser reutilizades i et donen la possibilitat d'experimentar amb usos per als que en un primer moment no estaven dissenyades. Es tracta d'un model bàsic de producció col·lectiva d'una comunitat en paral·lel a una altre, sense interferir-se".

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.