L’RD 614/2001 i la protecció i seguretat dels treballadors davant del risc elèctric

Actualment no es discuteix que, amb la publicació, ja fa més de vint anys de la Llei 31/95 de Prevenció de Riscos Laborals (LPR), es va produir un canvi substancial en l’enfocament de la prevenció, ja que es passava d’un plantejament dispers a les ordenances a un nou enfocament legal dirigit a posar fi a la falta d’unitat de la prevenció de riscos laborals. S’implantava, així, una cultura de la seguretat universal i transversal que modificava en profunditat el concepte de seguretat i salut a la feina amb un gran impacte en els operadors jurídics i les institucions.

Tot i això, va ser el desenvolupament reglamentari de la llei que va posar fil a l’agulla per abordar la necessitat d’una estructura reglamentària que modifiqués la totalitat del panorama normatiu en matèria de prevenció. Un dels reglaments més importants d’aquest nou enfocament és el Reial Decret 614/2001, de 8 de juny, sobre disposicions mínimes per a la protecció de la salut i seguretat dels treballadors davant del risc elèctric. Un articulat que derogava el capítol VI del Títol II de la antiga Ordenança General de Seguretat i Higiene al Treball de 9 de març de 1971.

L’RD 614/2001 s’aplica a les instal·lacions elèctriques dels llocs de treball i a les tècniques i procediments per treballar-hi. També tracta les proximitats per a la protecció dels treballadors enfront del risc de l’electricitat en els llocs de treball i proposa unes tècniques i procediments que s’estableixen d’acord amb l’avaluació dels riscos i amb els requisits addicionals establerts per treballar prop d’una instal·lació elèctrica.

En coherència amb el principi d’evitar el risc que consagra la llei de prevenció de riscos, el reglament estableix que tota tasca en una instal·lació elèctrica o en un punt pròxim que comporti un risc elèctric s’ha d’efectuar sense tensió, llevat d’operacions elementals com connectar i desconnectar o treballs en instal·lacions amb tensions de seguretat. En el cas excepcional que, amb causa justificada, s’hagi de treballar en proximitat o fins i tot en tensió, s’haurà de realitzar d’acord amb els procediments especificats a la norma.

[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"1729","attributes":{"alt":"","class":"media-image","style":"font-size: 13.008px;","typeof":"foaf:Image"}}]]

El reglament té un articulat relativament curt: 6 articles, 1 DR i 3 DF. El contingut tècnic més important, però, es troba als 6 annexos que regulen situacions concretes com el treball en una instal·lació en tensió, maniobres, mesuraments, assajos i verificacions, treballs en proximitat de tensió o treballs en emplaçaments amb risc d’incendi o explosió.

Potser el millor homenatge que podem fer a aquest reglament és llegir les dades d’accidentalitat laboral amb causa de risc elèctric. Si els consultem a la web del Ministeri d’Ocupació i Seguretat social, podrem comprovar que, si anteriorment al 2002 (any en què es comença a aplicar), la mitjana d’accidents anuals per causa elèctrica era de 2.049, dels quals 97 eren greus i 33 mortals, als anys següents baixen a la meitat, amb una mitjana de 1.197 accidents anuals, 48 dels quals greus i 14 mortals. L’últim any amb dades completes és el 2016, amb 717 accidents, 15 greus i 6 mortals. El 2017, amb dades fins a l’octubre, es va produir només un accident mortal.

La disminució de la sinistralitat laboral per risc elèctric té moltes causes que tenen l’origen en la nova manera de plantejar la prevenció de riscos, però sembla indiscutible que l’aplicació dels preceptes del RD 614/2001 té un paper predominant en aquest resultat. Durant quinze anys, ha baixat la taxa d’accidents més d’un 60%. No obstant això, un sol accident ja és massa. Per això, no podem abaixar la guàrdia i hem de continuar insistint en la formació i informació dels treballadors en la prevenció i seguretat davant el risc elèctric, així com en el respecte als preceptes de la normativa.