Maria Montessori, la pionera STEAM

Si hi ha un personatge que ha estat injustament valorat, des del món STEAM, ha estat la Maria Montessori.

Tot i que soc una persona que no acostumo a instal·lar-me en el victimisme o en la queixa, davant les evidències de “negació” dels mèrits d’algunes de les dones que, al llarg de la història, ens han precedit i han obert camí en nombrosos àmbits, no puc evitar fer una queixa. I si l’he de fer, que sigui tan sorollosa com sigui possible, naturalment.

Maria Montessori, com a personatge, ens arriba amb el vestit de pedagoga visionària, amb el barret de mestra rebel i en les sabates d’una terapeuta inconformista, i tot plegat, ens mostra una formadora excepcional que va crear una nova metodologia d’aprenentatge on l’alumnat era el protagonista, on l’espai i el material de suport pren una rellevància inusual fins al moment i on el cos docent pren un rol d’acompanyament. “Ajudeu-me a fer-ho amb les meves mans”. Aquesta seria la màxima que recolliria l’esperit de la Maria Montessori i del seu llegat.

Però el que no ens arriba és la complexitat i la totalitat del seu perfil STEAM. La “S” no se li pot negar, en tant que ella era metgessa (de fet, la primera doctora d’Itàlia) i va ser en un primer destí, com a metgessa amb nens i nenes amb trastorns mentals, que va començar a argumentar que si les metodologies d’aprenentatge convencional no funcionaven amb nens i nenes “diversos”, potser s’hauria de diversificar en com s’hauria d’ensenyar. Les lletres “T” i “E” (Technology, Engineeering) anirien de la mà de que, més enllà de la ciència, ella va desenvolupar, crear i aplicar metodologies, per tant, en el moment que un problema se soluciona amb enginy, descobrim l’enginyeria (en el cas de la Maria Montessori. I aquí entraria la “A” que recull la part més creativa de les STEAM, on la creació d’objectes, propostes i metodologies, prendrien protagonisme. I no s’ha dit gaire sobre les patents d’invenció que la Maria Montessori tenia, lligades a material d’aprenentatge, a elements de suport per ajudar a nens i nenes a comprendre i entendre conceptes complexes, en moltes ocasions de matemàtiques (la “M” que acaba l’acrònim).

I la paradoxa de la Maria Montessori és que el seu mètode d’aprenentatge i el material, dissenyat i patentat per ella, tot i que va ser una proposta adreçada a infants desfavorits, tant els que estaven internats en institucions psiquiàtriques com els que no “tenien dret” a rebre un ensenyament de qualitat, ha estat, durant moltes dècades, un element de segregació en escoles, ja que molt abans que arribés al nostre sistema públic d’ensenyament, ho va fer a les escoles privades. A tall d’exemple, Jeff Bezos (Amazon), Sergey Brin i Larry Page (Google) i Jimmy Wales (Wikipèdia) van estudiar a escoles privades que seguien el mètode montessori, i en els seus discursos i parlaments, on esmenten com d’influent va ser per el seu entorn d’aprenentatge per a ells, no esmenten el nom de Maria Montessori.

La Maria Montessori va ser una dona valenta i trencadora que ha quedat parcialment visibilitzada, a l’ombra d’altres pedagogs (com Kilpatrick) que es van apropiar de les seves idees i que van tenir molt de reconeixement. I, sobretot, en aquestes ratlles, reivindico la seva vessant de pionera STEAM, en la demanda de que sigui i consti com a dona referent imprescindible.