Els materials multifuncionals són aquells que integren dos o més propietats complementàries entre si, amb la finalitat de proveir avantatges que permetin desenvolupar una infinitat d'aplicacions. Actualment, aquests materials són utilitzats en molts sectors de la vida quotidiana (energia, transport, embalatge, etc.).
Els Polímers de Coordinació (PCs) són composts químics que es formen per interacció d'un centre metàl·lic i un lligant orgànic. La infinitat de possibles combinacions amb aquests blocs de construcció ha permès desenvolupar un ampli espectre de nous materials amb propietats fascinants i tecnològicament rellevants, l'estudi de les quals s'ha incrementat considerablement en els últims anys.
Alguns d'aquests PCs ja són comercialitzats per empreses del sector químic, com BASF, gràcies a la seva porositat (capacitat d'absorció i/o captura de diferents tipus de gasos) i propietats elèctriques.
Aquí és on entren en joc els PCs basats en cadenes cobri-iode (Cu-I), ja que, a més de ser elèctricament atractius, presenten interessants propietats luminescents.
Un equip d'Investigadors de diferents centres i institucions s’han centrat en l'estudi de diversos Polímers de Coordinació Monodimensionals de coure en estat d'oxidació (I) amb derivats de l'àcid isonicotínic. Aquests materials exhibeixen propietats fluorescents i podrien ser útils en la fabricació i el desenvolupament de dispositius electrònics emissors de llum (Díodes - LED).
Importants implicacions en múltiples àrees de recerca
“Per entendre la importància d'aquest tema, només és necessari esmentar que Alfred Werner va rebre el ‘Premi Nobel de Química’ per la seva Teoria de la Química de Coordinació l’any 1913 i que el passat 7 d'octubre de 2014, els japonesos Isamu Akasaki, Hiroshi Amano i Shuji Nakamura van ser distingits amb el ‘Premi Nobel de Física’ per inventar aquests dispositius emissors de llum”, explica Pilar Estimo, co-autora del treball.
“Aquests materials tenen, a més, un altre aspecte rellevant: la seva fàcil síntesi, que es realitza en un sol pas i a 25ºC. Els compostos sintetitzats ostenten enormes similituds en la seva estructura (canvia un grup metil per un etil). No obstant això, una lleu modificació produeix grans variacions en les seves propietats luminescents”, comenta la Dra. Estimo.
Aquests exemples indiquen que els Polímers de Coordinació basats en cadenes dobles de Cu-I podrien ser interessants en el desenvolupament de nous materials multifuncionals optoelectrònics amb importants implicacions en àrees com la Física, la Química, la Ciència de Materials i, especialment, la Nanotecnologia.
TEXT: REDACCIÓ // FOTOGRAFIA: UAM
