Fa una pila d’anys, la pagesia i els ramaders catalans van començar a mancomunar serveis i generar les primeres economies d’escala col·lectivitzant despeses que repercutien en l’augment de la productivitat i, òbviament, dels guanys. Històrics, doncs, són els sectors vitivinícola, fruiter, ramader o d’embotits, així com la consolidació d’empreses de transformació, envasat i distribució d’aliments. A la tradició, en les últimes dècades, si ha afegit l’impacte tecnològic i, més recentment, la necessitat d’oferir productes més naturals, més ecològics i sorgits de processos més sostenibles. Això sense perdre la capacitat de negoci, posicionar i consolidar marques i dimensionar correctament la indústria per no perdre competitivitat. L’objectiu és no perdre la qualitat de la matèria primera en la cadena productiva i fer valdre la tasca dels productors que, tot i haver mecanitzat alguns processos, volen conservar les essències de la terra en el producte.
Per no perdre el tren i afrontar els reptes futurs, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, aposta per la innovació en el sector i la màxima professionalització de tots els processos. Per aquest motiu, l’administració catalana i la resta d’institucions relacionades amb la indústria alimentària malden per acostar a tots els agents (tant petits productors, com pimes i grans empreses) instruments i serveis per activar l’R+D (motor de tota innovació), de formació, capacitació i transferència de coneixement.
En tot plegat, la importància de l’enginyeria és essencial. Principalment com a optimitzadora de processos productius i catalitzadora de l’avenç tecnològic. La quarta revolució industrial cada cop fa més transversal la transferència de coneixement i la vertebració de sistemes que, mitjançant les xarxes, aglutinen l’enginy i la funcionalitat de sistemes mecànics, constructius, industrials, químics, electrònics, informàtics, etc. Per aquesta raó, l’organització conjunta, per segon any consecutiu, del Fòrum 4.0 entre professionals de l’enginyeria industrial, informàtica, de telecomunicacions, d’agrònoms i civil del nostre país suposa un pas importantíssim cap a una nova concepció de l’enginyeria com un tot d’intercanvi constant d’idees, coneixements i projectes destinats a transformar la nostra quotidianitat.
