Menys capacitat de generació elèctrica i més importacions: Catalunya s’allunya de la sobirania energètica
La demanda elèctrica a Catalunya ha estat de 44,54 TWh el 2023, un 0,9% menys que el 2022, una reducció petita a causa de l'estalvi, la millora de l'eficiència i l'increment de l'autoconsum. En canvi, la capacitat de generació elèctrica renovable ha estat quatre vegades la del 2022, i s'ha situat als 34,39 MW. A més a més, durant l'any passat, les importacions d'electricitat s'han situat com a segona font de proveïment de l'electricitat de Catalunya, i han cobert el 14,2% de la demanda elèctrica, 6 punts més que el 2022. Catalunya ha importat 6.266,56 GWH, el 2023 mentre que Aragó té un saldo exportador de 12.211,98 GWh. La primera font de proveïment d'electricitat a Catalunya ha estat la nuclear, que cobreix la meitat de la demanda: els reactors nuclears a Catalunya han aportat set vegades el que han aportat els parcs eòlics, nou vegades el que han aportat l'energia hidràulica i més de 55 vegades el que ha aportat l'energia solar fotovoltaica.
Són dades de l'informe de 2023 de l'Observatori de les energies renovables de Catalunya (OBERCat) que ha presentat aquest dimarts al Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC) i que evidencia, segons ha manifestat Helena Badger, delegada territorial de l'Unef, que la transició energètica de Catalunya es fa amb "intercanvis d'energia". Els representants d'OBERCat -una iniciativa formada per diverses entitats i institucions del sector com ara Enginyers Industrials de Catalunya- alerten que amb aquestes dades sobre la taula assolir els objectius pel 2030 i pel 2050 és difícil, ja que cal multiplicar per cinc la capacitat de generació actual pel 2030 i per 22, pel 2050.
Eòlica, la primera renovable
L'eòlica és la primera font entre les energies renovables el 2023. Amb 3 TWh ha cobert el 7% de la demanda elèctrica i ha aportat un 25,3% més que l'any 2022. Amb els efectes de la sequera, la hidroelèctrica ha reduït l'aportació i ha cobert només un 5% de la demanda, un 17,6% menys que l'any anterior. És l'aportació més baixa de l'energia hidroelèctrica des del 1990. La solar fotovoltaica, sense comptar amb l'autoconsum, ha cobert un 1% de la demanda, un 3,8% més que l'any anterior. La resta de tecnologies de generació – turbinat del bombament, residus no renovables, residus renovables, biogàs, solar tèrmica, biomassa i residus diversos- han aportat 790,63 GWh, i han cobert el 2% de la demanda elèctrica.
1.500 dies d'espera
El període d'espera mitjà des que una empresa presenta un projecte d'energia eòlica fins que se li autoritza la construcció és de 1.500 dies. Actualment, només s'estan tramitant 793,47 MW dels 6.755,74 MW de projectes presentats i pendents de tramitació. És un ritme d'implantació pitjor que l'any anterior. Ara com ara, hi ha quinze projectes eòlics que han sol·licitat Autorització Administrativa Prèvia i de Construcció (AAPiC) pendents d'informació pública. Aquest tràmit també té un temps d'espera de més de 1.100 dies de mitjana.
Aquesta mateixa situació també es dona en solar fotovoltaica. El 2023 s'han autoritzat 133 projectes de parcs solars sobre terreny amb una capacitat de 1.427,90 MWn. La mitjana del temps entre que es presenta un projecte i s'autoritza, en aquest cas, és de més de 700 dies. Actualment, hi ha 34 parcs pendents de la declaració d'impacte ambiental (DIA9, un tràmit que té 244 dies d'espera. Així, s'està tramitant un 32% de la potència solar fotovoltaica necessària per assolir l'objectiu de la PROENCAT pel 2030.
En aquest sentit, OBERCat creu que el Govern ha perdut la capacitat per tramitar aquests projectes, ja que no s'han pogut consolidar les places que es van obrir per contractar personal. "El mecanisme s'ha mostrat feble i provisional", assenyalen des d'OBERCAt. Aquesta lentitud, consideren des de l'Observatori, ha provocat un "refredament notable" del sector i alerten que els promotors prefereixen invertir en comunitats autònomes on és "més ràpid i eficient" tot aquest procés. "Cal agilitat", ha indicat Víctor Cusí, president d'EolicCat. Per això, i per "sortir del vagó de cua d'Europa", l'Observatori demana al Govern apostar de forma "decidida" per la transició energètica "com una eina imprescindible de lluita contra el canvi climàtic" a través d'un Departament de Transició Ecològica i una Secretaria General d'Energia amb capacitat per impulsar la descarbonització. "Cal apoderar aquest departament i aquesta secretaria perquè els projectes no s'aturin com ara", diu Cusí.
L'efecte dels preus, autoconsum i emmagatzematge
L'autoconsum fotovoltaic ha patit una desacceleració accentuada per la caiguda dels preus de l'energia, la pujada dels tipus d'interès i la no resolució dels fons Next Generation. Malgrat que Catalunya és capdavantera en la capacitat d'autoconsum fotovoltaic, ja que s'han posat en servei més de 42.000 instal·lacions amb una capacitat de 426,81 MW, un 185% més que el 2022. Però, en canvi, durant el 2023 la demanda de projectes d'autoconsum s'ha reduït entre un 25 i un 50%, cosa que impactarà amb les instal·lacions fetes aquest 2024. L'autoconsum fotovoltaic ha reduït un 1,8% la demanda elèctrica el 2023 un punt més que el 2022.
En aquest context, el mercat de l'autoconsum i el de l'emmagatzematge darrere el comptador s'ha contret de manera significativa. Segons les dades del sector, el 2023 es van instal·lar 495 MWh de capacitat d'emmagatzematge quan el 2022 van ser 692, una disminució del 28,5%. La instal·lació de renovables, doncs, està donant lloc al desenvolupament de projectes d'emmagatzematge a gran escala i no vinculats a instal·lacions de generació, que basen la seva rendibilitat en la captura dels diferencials de mercat mitjançant els processos de càrrega i descàrrega i a proveir serveis al sistema elèctric.
Oportunitats industrials
L'Observatori també veu el sector de les renovables com un revulsiu d'I+D i industrial. D'una banda, fixa que Catalunya podria ser un pol empresarial innovador al voltant de les tecnologies d'eòlica marina amb el projecte pioner a la Mediterrània. El PLEMCAT, la Plataforma R+D+I en Energies Marines de Catalunya, facilita la recerca en totes les fases del desenvolupament d'aquests projectes.
Però aquesta no és l'única oportunitat per la indústria catalana que no es pot deixar escapar. Des de l'OBERCat s'alerta que no invertir en renovables també pot tenir efectes en el teixit industrial actual i posa en risc futures inversions. Segons ha explicat Gorka Martí, enginyer industrial, la indústria tradicionalment s'ha instal·lat prop de les plantes de producció elèctrica i, per tant, les grans centrals de generació renovable aporten competitivitat al sector. "Si la indústria catalana ha de fer servir la fotovoltaica que es genera a Sevilla pagarà un sobrecost", ha alertat Martí, "i això pot fer que una inversió no es faci a Catalunya". En aquest sentit, ha reconegut que Aragó ja s'està convertint en una potència renovable i que podria atraure, en un futur, indústria que d'altra manera es podria instal·lar a Catalunya. "Al País Basc li pot passar el mateix", ha afegit Martí, "els pols industrials històrics podrien traslladar la seva ubicació prop de les renovables".
Manca de professionals
OBERCat ha recordat que segons FEGiCAT, la Federació del Gremi d'Instal·ladors, més de la meitat d eles empreses tenen necessitats d'incorporar personal qualificat. En total hi ha feina per 18.000 persones, tot i que es calcula que, si es complissin les previsions de la PROENCAT 20250, seran 36.600 el 2030 i 109.000 el 2050. Des de l'Observatori es recorda que hi ha una manca de professionals i que la resposta de la formació Professional actual és molt inferior a la necessària, ja que només cobriria 3.938 vacants. Per això, es recomana impulsar mesures per crear nous centres d'FP, es fomenti la col·laboració publicoprivada per invertir en aquesta línia i s'homologuin programes de formació a partir dels perfils professionals requerits. Així ho ha assenyalat Raúl Rodríguez, director general de FEGiCAT, que recorda que aquesta situació ja fa anys que es dona i que "no s'ha avançat pràcticament en res".
