200.000 persones viuen encara en entorns amb uns valors ''molt alts'' de soroll, per sobre dels 70 dB(A), tot i que la legislació admet, en termes generals, un màxim de 65 dB(A). És una de les conclusions dels Mapes Estratègics de Soroll que la secretària del Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà, ha presentat aquest dimecres en l'obertura del tercer Congrés Català de l'Acústica (Acusticat) que té lloc a Sant Cugat del Vallès.
Tot i aquesta dada negativa, les dades extretes en municipis de quatre aglomeracions constituïdes per tretze municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona i del Vallès Occidental (amb una població total de 2,3 milions d'habitants), demostren que s'ha produït una millora general dels indicadors d'exposició al soroll els darrers deu anys. Per Subirà, la principal font de soroll és ''indiscutiblement'' el trànsit. El 2012, un 45,7% de la població analitzada vivia amb un soroll per sobre dels 65 dB(A) durant la nit, mentre que el 2017 aquest percentatge ha caigut fins al 28,6%. Els indicadors de dia mostren com, per sobre dels 65 dB(A) hi vivia un 36,1% de la població el 2012, i el 2017, només un 22,5%. Per la seva banda, la població exposada a valors per sota dels 50 dB(A) ha crescut considerablement i ha passat del 24,8% al 43,2% però, segons les dades fetes públiques aquest dimecres, encara queda un 33,2% de la població en entorns per sobre dels 55 dB(A).
L'exposició al soroll limita el benestar de la població i pot afectar la salut de les persones a llarg termini. La UE el considera en els seus informes com el segon agent ambiental contaminant de més impacte sobre la salut de la ciutadania, només darrera de la contaminació atmosfèrica. Per aquest motiu, Subirà reconeix que hi ha una feina ''ingent'' a fer, i que tots els agents (institucions, professionals de l'acústica, sector productiu, ciutadania, etc) estan implicats per assolir un repte ''molt complex, però necessari''.
Els Mapes Estratègics de Soroll avaluen globalment l'exposició de la població al soroll produït per diferents fonts de soroll en una zona determinada, i serveixen de base per a l'elaboració de plans d'acció, que han d’incloure actuacions concretes per millorar la qualitat acústica de les zones o punts on es considera prioritari actuar.
L'Acusticat
Subirà ha fet aquesta intervenció en la primera jornada de l'Acusticat, que després d'ahver hagut de posposar les dates previstes a l'abril per la crisi sanitària, ha impulsat una nova edició, la tercera, també en format virtual, en una emissió amb línia que ha comptat també, amb la conferència de Michel André, director del laboratori d’Aplicacions Bioacústiques de la UPC que estudia la fragilitat de l'ecosistema marí sotmès a fonts de soroll artificials fruit de l'activitat humana.
Durant dos dies, experts en acústica des de diferents àmbits, ja sigui la indústria, la salut, la gestió, el control, etc, participen en taules rodones, xerrades i sales de networking. El certament l'organitza l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès al costat de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Sabadell, el Laboratori d’Enginyeria Acústica i Mecànica de la UPC i l’Associació Catalana de Consultors Acústics, amb el suport d’empreses patrocinadores i la col·laboració d’entitats del sector i universitats. D'aquí a dos anys, la propera edició tindrà lloc a Granollers.
