Europa ha constat la seva dependència en el subministrament del gas natural arran de la Guerra d’Ucraïna però ja, el 2021, havia vist enfilar els preus com a conseqüència de la volatilitat del sistema. Amb la transició energètica a l’horitzó, quins reptes té al davant Europa per poder superar aquestes adversitats? Amb aquest context i aquesta pregunta sobre la taula el vicepresident de la International Gas Union (IGU), Andrea Stegher, ha pronunciat una conferència aquest dimarts a Enginyers Industrials de Catalunya, amb la col·laboració de l’Associació Espanyola de Gas (Sedigas).
Stegher ha recalcat que Europa suposa només el 14% del consum mundial de gas natural però que és necessari tant pel consum particular com per la indústria del continent. No descarta que es tornin a repetir els preus que s’han vist l’estiu passat i augura que “els anys que venen no seran fàcils” i, per això, creu que s’han de pensar les solucions. “Europa no és el centre del món”, ha recordat fent esmen que just abans de la pandèmia, Xina creixia al ritme “d’una França a l’any, en termes de gas natural”.
Per tot això, el vicepresident de la IGU, aposta per “més inversions, més infraestructures i més gas natural liquat” com a possibles sortides a aquesta crisi, a llarg termini. Stegher augura que la demanda de gas natural a Europa pot disminuir el 2030 pels efectes de l’electrificació o fins i tot, en anys com l’actual, per les temperatures, però ha alertat que “reduir la demanda industrial és destrucció del producte interior brut, l’ocupació i la competència que no es reconstrueixen de la nit al dia”. “Hem de tenir-ho en compte”, ha afegit. De fet, Stegher ho ha comparat amb la reducció de la demanda a la Xina que s’ha “aturat” en termes de desenvolupament d’indústria i ha esperonat a Europa ha aprofitar aquesta situació per fer “més inversions” abans que la Xina es torni a posar “en marxa”.
Solucionar el carboni
Stegher ha volgut deixar clar que “la descarbonització no és l’electrificació” i que precisament la crisi d’Ucraïna ha constatat que el gas natural també es fa servir pels fertilitzants, de manera que creu que cal treballar tecnologies per a la reducció de les emissions més enllà de deixar d’utilitzar combustibles fòssils. També defensa que cal desenvolupar nous gasos sintètics i mediambientalment “compatibles”, i per exemple, creu que el biometà – agrícola- o l’hidrogen tenen mot camí per recórrer. Per Stegher cal canviar “la narrativa” que el gas ha de ser combustible de la transició. “Intento no parlar de transició, en canvi, sí d’evolució”, ha afegit el vicepresident de l’IGU.
La política energètica europea
L’acte ha comptat amb l’obertura de Narcís Armengol, degà d’Enginyers Industrials de Catalunya, que ha repassat les principals dades actuals de consum i generació d’energia i ha qualificat la política energètica de la Unió Europa com “erràtica i a vegades, inexistent”. S’hi ha referit en el context d’anunciar el principi del fi de l’ús del gas natural quan suposa el 25% de les energies primàries de la Unió. Armengol també a destacat que a Catalunya, el biometà, l’hidrogen i els combustibles sintètics donaran resposta al 60% de la demanda energètica del país els propers anys.
