El gener de l’any vinent Miguel Arduego Garcia (Oviedo, 1996) començarà a treballar al Regne Unit. Ho farà a l’empresa Ocado Technology, que tot i tenir oficines a Barcelona, té a Londres la part especialitzada en robòtica. Arduengo s’incorporarà precisament en aquest departament després d’haver acabat el doble màster en Enginyeria Industrial i Automàtica i Robòtica a l'ETSEIB i haver estat reconegut com el millor expedient acadèmic, un guardó que patrocina Enginyers Industrials de Catalunya. Arduengo es va traslladar a la capital catalana per estudiar al Centre de Formació Interdisciplinari Superior (CFIS) un doble grau d’Enginyeria Física i Enginyeria Industrial i va fer el Treball Final de Grau als estats Units gràcies a una beca. En aquesta entrevista a Fulls d’Enginyeria, ens explica la seva trajectòria, com veu el futur i les perspectives que imagina per la seva passió, la robòtica.

Quina va ser la teva motivació per estudiar i dedicar-te a l’enginyeria?

Als divuit anys no tenia gens clar a que volia dedicar-me exactament, m’agradava tota la part de ciències, i dins d’aquesta m’atreia més la part més quantitativa com les matemàtiques i la física. L’enginyeria em semblava bastant versàtil, ja que em permetria decidir per on tirar quan ja ho tingués una mica més clar. De l’enginyeria, m’atreia la part d’aplicar els coneixements al món real per resoldre problemes més reals.

Quan neix el teu interès per la robòtica?

L’interès per la robòtica neix a segon de carrera, quan m’havia de plantejar què volia fer a les pràctiques d’estiu per tenir més experiència. Vaig tenir l’oportunitat de fer pràctiques de robòtica aquí, a Barcelona, a l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial, i em va encantar. Des d’aquell moment, he tingut clar que el que volia fer era dedicar-me a la robòtica.

Quines són les teves previsions de futur?

De moment, formar-me com a professional ara que ja he acabat l’etapa universitària. La meva aspiració seria poder dedicar-me a una feina que no només desenvolupés robots en l’àmbit de recerca, sinó que apropés els robots que tant prometen en espais més quotidians. Ara estan en la part més industrial, però el que m’agradaria seria apropar aquests robots a altres sectors que encara no estan fent servir aquesta tecnologia. M’agradaria fer una mica de tot. Per una banda fer aquests robots més intel·ligents, i per l’altra, també aprofitar la base que tinc d’enginyeria per poder construir robots que s’adaptin millor a la tasca en la qual estiguem treballant.

Et veus emprenent en robòtica?

En el món de la robòtica en concret, veig un problema que és que tenir el teu propi negoci és molt difícil perquè cal un capital inicial molt gran. No només és la part de desenvolupar els algoritmes sinó que també has de tenir robots que avui en dia són bastant cars. Així doncs, de moment la meva elecció seria treballar en empreses punteres en el sector, més que desenvolupar el meu propi negoci.

Quins són els pròxims canvis que creus que s’implementaran en l’enginyeria o robòtica? Quin és el seu futur més immediat?

La robòtica es començarà a fer servir per a les tasques que avui en dia encara les fan els humans, però que són repetitives i no requereixen cap interacció amb altres persones. Tasques molt ben definides que el robot pot acceptar i alliberar a les persones per fer tasques més humanes. Per exemple, tota la part de logística dels magatzems es podrà tenir completament automatitzada. També s’estan fent molts projectes de robòtica assistida per alliberar la càrrega de certes tasques als metges. Un altre sector, en el qual treballa Ocado Technology, és la part de supermercats, automatitzant tot en la compra online.

Des del teu punt de vista, quins problemes creus que necessita tractar el sector de la robòtica en la societat actual?

Els problemes de la societat en general. Aquells problemes que resolent-los, la societat pugui gaudir d’una millor qualitat de vida. Aquesta millora en la qualitat de vida es pot aconseguir mitjançant més temps lliure o facilitant tasques que avui en dia són perilloses. 

Quines coses canviaries del món de la robòtica o quines faries diferent?

La robòtica té ara mateix un problema, té mala fama en alguns sectors perquè hi ha aquesta constant por que la robòtica ens deixi sense feina. Hi ha una assignatura pendent de conscienciar a la societat que els robots estan aquí per servir als humans. Són una tecnologia que s’ha d’aprofitar per millorar la societat en general i no estan arribant aquí per fer fora a la gent dels seus llocs de treball. També es crea molt la imatge que els robots podran fer de tot, però això no passarà d’aquí a vint anys, ni cent anys. Hi ha moltíssimes tasques per les quals encara necessitarem persones. En comptes de tenir tanta mà d’obra en un sector que només requereix fer tasques repetitives i que no cal cap mena de pensament crític ni res, es podrà desplaçar tota aquesta gent per aprofitar més totes les seves qualitats humanes i no pas les seves capacitats físiques.

Els graus d’enginyeria no solen ser els que compten amb més demanda, per què creus que la gent no es decideix per una carrera amb prestigi i amb bones sortides laborals?

Al batxillerat hi ha molt estigma que les matemàtiques i la física són assignatures molt difícils que no estan a l’abast de tothom, però realment el que falta és intentar ensenyar aquestes matèries des d’un altre punt de vista. Fer que la gent les entengui millor perquè realment són assignatures que si tu les entens, són molt agraïdes, però si no tens les idees bàsiques, són molt descoratjadores. Crec que això desmotiva molt a la gent a no escollir enginyeria. Després, a nivell més universitari, hi ha massa oferta de graus. Es van creant graus nous i això genera molta confusió tant al món laboral, perquè les empreses tenen difícil distingir quines diferències hi ha entre un grau i l’altre, com a la gent que ha d’escollir-ne un. En els nivells universitaris sobretot s’hauria de tractar una bona base i no pas una especialització molt concreta.

En el cas de les dones, s’ha de fer un esforç més per impulsar les enginyeries? Com s’hauria de fer?

La veritat és que aquest és un problema que he vist a la meva carrera, on érem majoria nois. Realment la universitat està buscant amb molt èmfasi captar talent femení, però això és més difícil fer-ho en l’àmbit universitari, perquè quan la gent tria és al batxillerat. Aquestes polítiques s’haurien de fer a escoles o instituts. I com fer-ho més atractiu? Potser començant per intentar tenir els menys estereotips de gènere possibles. Per què els Lego es consideren una joguina més de nens que de nenes? No hauríem d’encasellar les joguines com les nines són de nenes o els cotxes de nens.