''No falta massa perquè l'espectrometria de masses arribi a la clínica''
Marta Sans Escofet té només 27 anys i en fa deu que es va traslladar als Estats Units per fer la carrera de química a la University of New Orleans. Va continuar amb el doctorat en química analítica a la University of Texas at Austin i des del març que està fent el postdoctorat com a CPRIT TRIUMPH fellow al MD Anderson Cancer Center. Treballa per millorar les tecnologies que poden ajudar a la prevenció i detecció precoç del càncer, i en concret, amb l'espectrometria de masses. El seu objectiu és poder-la traslladar a la pràctica clínica, un horitzó que no veu massa lluny, malgrat que reconeix que tots aquests processos depenen de molts tràmits i, sovint, s'allarguen.
Tot i la seva joventut, Sans s'ha convertit en la primera guanyadora del premi Bertha Condron FeMS Inspiration Award, un guardó que s'atorga a les dones espectrometristes de masses que tenen un potencial. Fa homenatge a una dona, Condron (1911-1988), que va dedicar dècades de la seva vida a la caritat i va ser model inspirador per als fills i nets. A Sans, que la va nominar la seva cap durant el doctorat, Livia Eberlin, li han valorat les seves habilitats per abordar ''obstacles desafiants experimentals'' i per fer l'excel·lència de les seves investigacions, a banda d'haver ensenyat, capacitat i guiat molts altres estudiants. Per aquesta jove investigadora, és molt gratificant un reconeixement a la feina feta, i espera que també pugui inspirar a altres professionals a seguir trajectòries similars.
Espectrometria de masses en la detecció del càncer
A Sans se li premia el desenvolupament i l'aplicació de tècniques d'imatges d'espectrometria de masses de ionització ambiental, per investigar les firmes metabòliques dels càncers d'ovari. I és que va estar involucrada amb el desenvolupament del MasSpec Pen, un nou dispositiu, de plàstic, que amb una gota d'aigua permet connectar el teixit humà –durant una cirurgia, per exemple- amb un espectròmetre de masses i obtenir tota la informació molecular possible (lípids, metabòlits, proteïnes...) característica d'un càncer concret.
En una entrevista als Fulls d'Enginyeria, Sans ha explicat que en una resecció de càncer, per exemple, d'ovaris, actualment és difícil saber si s'ha eliminat del tot, amb l'impacte negatiu que això implica en el pacient. Amb el bolígraf, concreta Sans, es poden tocar els diferents teixits i saber la regió on es troba el càncer.
El dispositiu està connectat amb un tub a l'espectròmetre de masses i per tant, el que s'extreu amb l'aigua es transporta a l'aparell i s'analitza. L'espectròmetre funciona com ''una balança de cuina'', assenyala Sans, però ''molt, molt específica i correcta''. Per tant, suposa una ajuda perquè indica la massa i la càrrega elèctrica de totes les molècules, una informació que permet identificar la molècula concreta. És una tècnica que s'ha fet servir en química, sobretot orgànica, des de ja fa anys, però comença a tenir aplicacions clíniques importants, en àmbits com la sang o l'orina. El seu repte, diu Sans, és popularitzar-ho també en el terreny del càncer.
L'ús d'aquestes tecnologies, diu Sans, té diversos avantatges. El primer és l'estalvi de temps. Ara, explica la jove investigadora, després d'una biòpsia, el teixit s'ha de processar i són els patòlegs qui assenyalen si hi ha càncer i de quin tipus. I això requereix temps. A banda, amb aquestes tecnologies, explica Sans, es pot ser ''més objectiu'' i refiar-te dels números ''el 100%''. ''Òbviament necessites encara un humà que ho verifiqui'', especifica Sans, però ''hi ha menys risc d'error''. Per tant, la seguretat és un altre punt de millora.
De moment, aquestes tecnologies encara no es fan servir a la pràctica clínica del càncer però per Sans ''no li falta massa'' perquè ja s'estan fent molts estudis en aquesta línia. Sans somia en poder contribuir a portar totes aquestes tecnologies de l'espectrometria de masses, a la clínica. ''No ho veig tan llunyà'', especifica Sans. I és que l'equip amb qui ha treballat el doctorat ja ha impulsat una start-up, Genio Techonologies, per poder començar els assajos clínics i tirar endavant el projecte.
La importància dels referents
Sans reconeix que l'espectrometria de masses és un camp ''tradicionalment'' d'homes però que, en canvi, al laboratori on va fer el doctorat era ple de dones. Això, la va empènyer a participar, al costat de la seva cap a la Universitat de Texas, en l'impuls d'un programa ('My science, my life') per poder fer xarxa i connexions personals entre dones científiques. Per Sans, tenir referents és important per veure que es poden complir les expectatives professionals i també les personals, combinant els dos àmbits. Així, admet que de la seva cap, va aprendre que era possible aquesta combinació i saber que pot arribar a tenir el seu propi equip, sense renunciar a la família. ''A vegades és molt difícil veure't en una posició si no hi veus algú similar'', diu Sans. ''Els referents són molt importants''.
Amb ganes de tornar a Europa
Una de les coses que més li ha agradat a Sans dels Estats Units és que les carreres són ''bastant pràctiques'' un fet que l'ha ajudat a veure quins camins i trajectòries pot seguir amb els estudis concrets que ha escollit. El seu ''futur ideal'' és tenir el seu propi grup i àmbit de recerca. Li agradaria però, que fos a Espanya o, si més no, a Europa. Després de deu anys als Estats Units, se sent una xic desconnectada del món científic europeu i a més, reconeix que s'ha acostumat a certs ''nivells'' de recursos per fer ciència. Malgrat tot, no vol renunciar a pensar que després del postdoctorat, és a dir, d'aquí a un parell d'anys si tot va bé, pugui continuar la trajectòria més a prop de la seva família.