Quan tenia 25 anys, Álvaro Pellejero tenia la carrera d’enginyeria tècnica industrial mecànica a la UPC acabada i feina en una oficina tècnica d’enginyeria. Hagués pogut mantenir aquesta situació però no s’hi veia. Per això, va decidir continuar estudiant i fer l’enginyeria superior i alhora, formant-se a l’estranger. De fet, el projecte final de carrera el va anar a fer a Chicago, als Estats Units, on va acabar graduant-se a l’Institut Illinois de Tecnologia. Les ganes de viatjar, d’acumular experiències, de conèixer noves cultures i d’aprendre anglès el van fer decidir per continuar la seva aventura fora de Catalunya i, gràcies també a un acord amb la UPC, va acabar a la Xina, a Beijing, per fer un màster en administració i direcció d’empreses. Veia que li faltava visió de negoci i coneixements d’estratègia, de finances, de màrqueting i d’altres matèries més allunyades dels coneixements tècnics que sí que tenia com a enginyer.
Va ser en aquest màster on Pellejero va conèixer el que més endavant seria el seu soci a MOVO, una de les empreses de mobilitats compartida de més projecció. “La primera oficina de MOVO va ser la biblioteca de la universitat”, explica Pellejero en una entrevista als Fulls d’Enginyeria que relata que van buscar la manera de “replicar” a Espanya un tipus de negoci que a la xina ja funcionava. Ells però, van apostar per la moto elèctrica i no per la bicicleta però això sí, amb un fabricant xines que tenia un disseny d’èxit amb una línia de producció i infraestructura d’estil americà. Es recorda com “dos il·lusos” fent un projecte sense saber com s’havia de fer. Era el 2017 i van acabar llançant la companyia que, en pocs mesos va expandir-se a set països llatinoamericans.
Després de la situació que ha generat la COVID-19 i que els ha obligat a centrar el negoci altre cop a Espanya, Pellejero ha decidit sortir de la companyia. Creu que era un bon moment “per fer un canvi” i poder deixar que la company faci un gir per tirar endavant. El balanç és dur, perquè reconeix que emprendre el propi negoci “és esgotador, exigent i demandant” però alhora ho veu enriquidor. “Sempre dic que no hi ha cap carrera ni cap màster que em pugui ensenyar el que he après muntant MOVO”, conclou Pellejero. Explica que no només ha estat posar en pràctica els coneixements apresos a la carrera i al màster sinó que ha hagut de gestionar un equip humà de 200 persones. “És molt enriquidor, no ho canvio per a res”, afegeix. Reconeix, satisfet, que no tothom té la possibilitat de veure que una idea seva és “replicable”: “l’oportunitat que vam tenir és impagable, em sento molt afortunat”.
Aquest 2021, Pellejero el veu com un moment de crisi però també d’oportunitats i per això ja ha començat a rumiar noves idees per implementar. La seva màxima és resoldre un problema que pugui entendre com a ciutadà. Per això, sense voler avançar massa a què dedicarà els esforços els propers anys, Pellejero explica que veu que pensa opcions per respondre a l’auge del ‘delivery’ o a les noves necessitats que impliquen el teletreball, amb “les noves formes, els nous espais i els nous ambients” que tot apunta, sorgiran arran de la pandèmia.
Treballar en allò que t’agrada
Pellejero explica que no es considera un “emprenedor típic” ja que de jove mai no va pensar en la possibilitat de muntar cap negoci. Va triar els estudis d’enginyeria perquè tot i no tenir clar cap on volia tirar un cop va acabar el batxillerat, va veure la possibilitat d’adquirir un “camp d’acció gran” amb l’enginyeria industrial. Del seu pas per la universitat en recorda que era una carrera exigent però destaca que se n’ha emportat metodologia de treball, esforç i organització que a l’hora de muntar la seva pròpia empresa han estat clau.
Per tot això, aconsella centrar-se sempre “en el que creus que t’agrada i t’apassiona” perquè té clar que “si acabes treballant en alguna cosa que no t’agrada, no aguantaràs”. I en aquest sentit, creu que s’ha de decidir independentment de l’entorn i del que pensin pares, amics o societat. “Jo he anat per lliure i m’ha funcionat”, resumeix Pellejero.
