No n’hi ha prou amb estalviar energia
Sabem que no assolir el repte que la humanitat té davant, la descarbonització del planeta, pot portar a conseqüències catastròfiques per a la humanitat. Volem descarbonitzar per mantenir l’equilibri mediambiental global i també seguir amb la qualitat de vida que gaudim. Desitgem, també, que en gaudeixi tot el planeta. Difícil dilema. El camí no està prou definit i és contradictori. L’objectiu, però, està marcat i és conegut. Sabem la recepta, on hem d’arribar. Ens ho diuen les Nacions Unides i organismes com l’Agencia Internacional de l’Energia. Són set capítols que el 2050 s’han d’assolir amb un mixt d’ambiciosos objectius:
- Renovables: el 70% de la generació el 2050 ha de ser fotovoltaica i eòlica.
- Eficiència energètica: s’ha d’incrementar en tres vegades, la de les dues darreres dècades.
- Increment de l’electrificació: domèstica de la calefacció (de +55%), industrial (del 53% al 76%) i de l’automoció amb un 86% de vehicles elèctrics.
- Increment de la bioenergia: desenvolupament de la implantació de les tecnologies de biomassa, gasos bioenergètics, biometà, líquids bioenergètics, biofuels...
- Captura de CO2: innovació en les tecnologies de captura i fixació del CO2, de l’atmosfera.
- Hidrogen i fuels a base d’hidrogen. Creació d’un mercat competitiu de l’hidrogen verd, com vector i d’emmagatzematge energètic i component dels nous gasos combustibles compatibles amb el medi.
- Canvis energètics conductuals: nova percepció de la població en el seu us i sensibilització energètica. De consumidors a “prosumers”, a agents actius i participatius, amb consums responsables.
Tot i aquests reptes, la majoria de nosaltres seguim consumint energia de les xarxes, de la mateixa manera que es fa des de fa més d’un segle, omplim dipòsits i... a córrer. La indústria, en canvi, ha fet molts deures: els costos pressionen els comptes de resultats, la intensitat energètica dels nostres productes ha disminuït considerablement perquè les factures energètiques a pagar ho han imposat!
Per això m’atreveixo a dir que els consumidors no estem, en general, complint el paper que ens toca. Més enllà de la crisi de preus energètics que es viu a tot Europa i deixant de banda, també, que hi ha qui s’aprofita de les regles del mercat, la situació actual i, per exemple, les congestions de subministrament de gas natural ens ha de fer pensar què podem fer nosaltres per reduir la demanda.
En algunes coses hem millorat com és amb l’estalvi d’aigua. Però ara també cal que el consumidor guanyi paper en l'espai energètic. Cal prendre consciència que, com l’aigua, l’energia no es infinita. Com?
Amb més usuaris que guanyin el seu propi poder a partir de recursos energètics distribuïts, de compartir generació i consum, amb més plaques solars als terrats, més vehicles elèctrics, s’apoderin amb generació elèctrica i emmagatzematge. Amb consums compartits, comunitats energètiques d’escala, de barri, de poble, amb petites i grans empreses amb autoconsum, que generin canvis d’hàbits i de responsabilitats.
No podem veure l’energia com un element aliè i gratuït que ens arriba per art de màgia. Enrere han quedat els temps en que el consum d’electricitat era de sentit únic. La xarxa elèctrica actual fa difuminar les línies entre la generació d’energia i el consum i és evident que això suposa canviar rutines, començant per no consumir energia innecessàriament. Ja sabem que el millor estalvi és no consumir. Però no serà suficient si no es produeix un moviment innovador de més abast amb un consum responsable i actiu en la demanda com a motor.
La tecnologia de 2021 permet molts canvis
La digitalització deixa compartir, gestionar, controlar generacions i consums. Des del telèfon, per exemple, controlem les nostres plaques fotovoltaiques i aprofitem el salt formidable que s’ha fet en molts aspectes. La tecnologia, doncs, serà un facilitador i un motor del canvi. La generació fotovoltaica i eòlica, en la il·luminació, han canviat: el cost dels panell fotovoltaics són competitius, Els aerogeneradors han aconseguit situar a 200 metres d’alçada potentíssims equips, que incorporen innovacions metal·lúrgiques, electromagnètiques i de materials, en els multiplicadors, generadors i pales dels molins eòlics. Les làmpades LED han arraconat la il·luminació incandescent, reduint a la dècima part els consums elèctrics.
Però queda molt per innovar. El procés d’electrificació està madur i en marxa. Però l’electricitat no ho soluciona tot. Manca més innovació en hidrogen, gasos i líquids energètics mediambientalment sostenibles, que permeti substituir i donar utilitat a les actuals xarxes de gas natural, i donar resposta a les necessitats industrials i de transport pesant que avui no es poden i amb tota probabilitat no es podran resoldre amb l’electricitat.
Avui toca recordar que a tots ens afecta algun dels set capítols, i l’estalvi i l’eficiència i el bon ús i l’apoderament energètic ens toca a tots.