El desenvolupament del Corredor del Mediterrani és essencial per connectar les àrees mediterrànies d'Espanya amb Europa, afavorint el comerç i la logística a tota la regió. Dins d’aquest projecte multimodal i transeuropeu, el Port de Tarragona és un node estratègic fonamental. La infraestructura va moure 33 milions de tones en tràfic de mercaderies l’any 2023, segons les dades que ha exposat Carles Segura, subdirector general del Port, durant la jornada tècnica “La logística a la indústria química”, organitzada per la Comissió de Logística d'Enginyers Industrials de Catalunya i celebrada a la seu de la Demarcació de Tarragona.
El tràfic del Port de Tarragona va augmentar un 9,9% respecte a l’any 2022, quan es van moure 30 milions de tones. L’any 2023 es van transportar 21 milions de tones de líquids, 10 milions de tones de sòlids, 700.000 tones de material siderúrgic, 220.000 unitats de vehicles i 57 creuers. Els líquids representen el volum més gran de mercaderies, amb un 63%, seguit dels sòlids, amb un 31%. El transport terrestre se situa entre els 2.000 i els 3.000 camions de mitjana diària, i pel que fa al trànsit ferroviari, supera el milió de tones, segons ha exposat Segura.
Actualment, les inversions en general del sistema portuari es basen en l’accessibilitat terrestre, per carretera i ferrocarril, entre les quals es troben les obres de la ZAL o zona d'activitats logístiques, i els vials d’accés. S’espera que l’execució d’aquesta obra es concreti entre 2025 i 2028, amb un cost de 30.000.000 € més IVA. De moment, les obres per a les vies d’accés es plantegen entre 2022 i 2025, amb un pressupost de 14.500.000 € més IVA, diferenciant entre el vial d’accés, el pas inferior d’accés C-31B, la rotonda C-31B, un nou control d’accés i la millora dels accessos de l’A-27.
També s’ha impulsat la digitalització de l’accessibilitat terrestre amb una nova aplicació per als usuaris, el SEA o sistema d’entrega agroalimentària. Aquesta app ofereix informació d’interès, la possibilitat de sol·licitud d’aparcament, informació personal, accés mitjançant QR i notificació d’accés al port, a més d'altres avantatges.
Així mateix, s’ha buscat digitalitzar l’accés a l’Eix Transversal mitjançant el SEA, per facilitar el trànsit de camions. El servei PCS (Port Community System) del sistema connecta els carregadors o compradors amb les terminals, fet que ha significat un canvi cultural per a les terminals en l’intercanvi d’informació i per a l’APT per l'increment d'usuaris al PCS. Abans del SEA, el temps mitjà d’espera arribava als 130 minuts, amb una mitjana de 2.000-3.000 camions diaris. D’altra banda, amb el SEA, el temps mitjà d’espera ha disminuït considerablement fins als 80 minuts. El 50% dels camions fan servir el sistema, fet que comporta un estalvi de 45.000 hores mensuals.
Accessos ferroviaris
Pel que fa als accessos ferroviaris, l’objectiu de la UE és el traspàs del 30% del transport de mercaderies per carretera de més de 300 km al ferrocarril per a 2030, i el 50% a finals de 2050. La quota de transport ferroviari a Espanya és del 3,65%, segons dades de 2023, en contraposició al 18% de la UE. La importància creixent del transport intermodal, amb un increment del 80% entre 2010 i 2018 (un 6,6% de creixement anual), i la importància de l'operador privat des de 2007, són factors que han configurat aquesta nova realitat.
La xarxa i els serveis ferroviaris disposen de 50 km de via, amb accés directe electrificat. A més, ha transportat 1.100.000 tones i 1.955 trens dedicats principalment als sectors químic, siderúrgic, automoció i agroalimentari. Els operadors principals són Renfe, Captrain, Go Transport i Transfesa.
L'estratègia ferroviària de l'Autoritat Portuària de Tarragona consisteix en una connexió al Corredor Mediterrani de Mercaderies, segons la Unió Internacional de Ferrocarrils (UIC), l’ampliació de la Terminal Intermodal de La Boella, el desenvolupament d'una Terminal Intermodal a Guadalajara-Marchamalo, a més de la participació en les terminals TIM Monzón i TIM Tamarite. El pla també inclou el desenvolupament de nous accessos ferroviaris al port, la reconfiguració de la Terminal Tarragona Mercaderies, la millora operativa i de seguretat a la xarxa existent i, finalment, la creació del Centre de Gestió Ferro-portuària entre ADIF i l'APT.
Corredor del Mediterrani, desafiament nacional
D'altra banda, David Prat, director general d'Infraestructures de Mobilitat de la Generalitat, ha destacat la falta d’organització de les infraestructures logístiques a la comarca del Camp de Tarragona. Segons Prat, "tot i que el Corredor del Mediterrani és un tema sobre el qual s'ha parlat durant molts anys, encara no ha aconseguit posar-se en marxa de manera efectiva". Ha subratllat la necessitat de millorar les infraestructures a Tarragona, ja que actualment no contribueixen al bon funcionament del corredor, ja que la seva connexió i accessibilitat no són òptimes.
En relació amb el transport ferroviari a Catalunya, Prat ha assenyalat que la seva quota modal es manté al voltant del 2,5% des de l'any 2000. Entre les actuacions actuals en matèria ferroviària, ha esmentat el projecte del tercer fil i la implantació de l’ample europeu, iniciats el 2013 i previstos per concloure el 2025. També ha mencionat la substitució de l’ample ibèric per l’ample estàndard entre l’estació del Camp de Tarragona i Castelló, amb una finalització esperada per al 2026.
A mitjà termini, es troben en fase d’estudi nous corredors ferroviaris per a mercaderies. L'objectiu és garantir que les mercaderies puguin circular per l’interior del país en infraestructures que, tot i ser de competència del Ministeri, són difícils de construir. Respecte a aquest tema, Joan Josep Vallvé, president de la Comissió de Logística, ha ressaltat que “el sistema de connexions del Camp de Tarragona és un tema greu, sobretot per l’evacuació i arribada de mercaderies del port, a causa de la complexitat de les connexions viàries i ferroviàries. Cal treballar a fons perquè les mercaderies circulin per vies segregades dels combois de passatgers i, de moment, va per llarg.”
